La resurrecció de Joana Biarnés

29.12.2016

La Galeria VÀLID FOTO BCN presenta, fins al 14 de gener, una exposició de la fotògrafa Joana Biarnés, pionera del fotoperiodisme femení a Espanya.

Els Beatles Barcelona 1965 | Foto: J.Biarnés

El cas de Joana Biarnès és realment singular i per això està despertant darrerament un especial interès en els mitjans fotogràfics. Com explicarem tot seguit, Biarnés es va dedicar a la fotografia professional durant uns vint anys i després es va retirar radicalment per dedicar-se vint anys més al món de la restauració. El seu nom va desaparèixer i només els seus amics i coneguts recordaven la seva faceta com a fotògrafa. Ara, des del 2014, el seu nom reapareix amb força, s’exhibeixen les seves fotografies en diferents mostres individuals i col·lectives i creix l’ interès per la seva obra. Per entendre com va anar tot això caldrà seguir, encara que de forma molt sintètica, els principals moments de la seva biografia. Qui en vulgui més detalls els trobarà a “Joana Biarnés. Una entre Tots” l’excel·lent reportatge sobre la seva vida produït per REC Videoproduccions, coproduït per TV3 i TV3 i amb la col·laboració de Photographic Social Vision que es va emetre fa uns mesos.

Joana Biarnés va néixer a Terrassa el 1935, i encara que segons ella mateixa confessa no tenia especial interès en la fotografia, ja de molt jove comença a ajudar al seu pare, que era fotògraf esportiu i corresponsal de El Mundo Deportivo al Vallès. Feines de laboratori i la cobertura d’alguns esdeveniments que el pare no podia atendre la introdueixen en el món de la fotografia. El 1962, moment especialment rellevant com veurem després, cobreix, juntament amb el seu pare, les dramàtiques escenes de la riuada del Vallès.

Al despatx del seu pare coneix Ramon Masats, amb qui els caps de setmana practica una fotografia més artística i de qui rep, com ella mateixa reconeix, una considerable influència.

Estudia a la primera promoció catalana de la Escuela Oficial de Periodismo que acaba d’obrir Delegació a Barcelona i comença a col·laborar amb diferents mitjans.

L’any 1962 la seva vida dona un gir important. Arran d’un reportatge sobre un concurs de bellesa, Emilio Romero, el llavors director del diari Pueblo -el vespertí més llegit de Madrid i uns dels diaris més influents a l’època- li ofereix un contracte per treballar-hi. Se’n va a viure a Madrid on es desenvoluparà la major part de la seva carrera.

Al començament s’enfronta amb tota mena de prejudicis masclistes perquè és la única dona en un món fins llavors reservat al gènere masculí. Però els supera amb ferma decisió i a vegades fins i tot fa servir armes pròpies per aconseguir l’accés a espais o cercles que semblaven inexpugnables per als homes.

Tuset Street, 1967 | Foto: J. Biarnés

La seva vitalitat i la seva empatia li permeten connectar fàcilment amb tota mena de personatges a qui s’acosta amb extraordinària facilitat. I té uns instint periodístic i un atreviment que li permeten introduir-se en cercles o ambients prohibits als fotoperiodistes corrents. Fotografia els Beatles en l’habitació de l’hotel Avinguda Palace de Barcelona; retrata els ballarins més famosos del moment, Nureyev i Antonio, fent-se passar per la secretaria d’aquest darrer; acompanya Massiel al Festival de la Eurovisión, que va guanyar amb el famós “La, la la”; fotografia Serrat en els anys del seu exili; es converteix en fotògraf de El Cordobés i és molts anys la fotògraf de capçalera de Rafael. Aquestes són només algunes de les anècdotes de la seva intensa vida professional en la que treballa fonamentalment per als diaris Pueblo, ABC i Blanco y Negro.

El 1975 crea, juntament amb altres companys, l’agència Contifoto que treballa per a diferents mitjans. Però l’any 1985, desencantada amb la deriva que detecta en els mitjans periodístics, cada cop més orientats cap a la premsa del cor, decideix, juntament amb el seu marit, el periodista francès  Jean Michel Bamberger, establir-se a Eivissa. Allí munten “Cal Na Joana”, un restaurant de cuina eivissenca i tradicional que té un gran èxit entre els visitants de l’illa. Finalment, el 2007 es jubila i retorna Catalunya per establir-se definitivament a Viladecavalls.

La riada de Terrassa, 1962 | Foto: Joana Biarnés

I el 2012 es produeix el redescobriment, la resurrecció fotogràfica de Biarnés. Amb motiu de la commemoració del 50 aniversari de les riuades de Terrassa un fotoperiodista terrassenc, Cristóbal Castro, recull documentació i imatges de l’esdeveniment. Descobreix les fotografies que n’havia fet Biarnés, queda impressionat per la seva força i a partir d’aquí coneix la resta dels seus reportatges i treballs. Comença a difondre’ls, els presenta en una exposició a Terrassa el 2014 i així comença l’eclosió del fenomen Biarnés.

Poc a poc el públic va redescobrint la seva obra que segueix absolutament vigent després de tants anys, la qual cosa és una prova irrefutable de la seva qualitat.  Les seves fotos no han envellit i segueixen transmetent informació i emocions com es correspon al bon fotoperiodisme. La panòplia de temes és molt diversa perquè Biarnés tenia un registre molt polifacètic. Va fotografiar tota mena d’esdeveniments en els camps de l’esport, la moda, l’espectacle, el carrer, el retrat, etc.

I tenia, com diu Masats,  una gran sensibilitat i ironia. Les seves imatges ens diuen alguna cosa, estan plenes de substància i interès.

Això és el que es pot comprovar en l’exposició que la Galeria Valid Foto BCN, l’ única galeria d’art especialitzada exclusivament en la fotografia, dedica a la obra de Biarnés. S’hi poden veure setanta vuit  fotografies que s’han agrupat en diferents apartats: imatges de la primera etapa anterior al professionalització de l’autora; les fotos de les riuades de les que hem parlat; fotos de Barcelona i Madrid, també de la primera època. Segueixen les emblemàtiques imatges exclusives del Beatles i les fotos del món de la moda.  Finalment l’exposició conclou amb una àmplia sèrie de retrats de personatges famosos entre els que trobem Orson Welles, Jeanne Moreau i Lucia Bosé, Antonio, Serrat, Mari Trini, Dalí, Ursula Anders, o Jackie Kennedy, entre d’altres.

Davant la manca de tiratges d’època, les fotografies que s’exposen s’han fet amb revelats actuals amb gelatina de plata a partir dels negatius originals i tenen una gran qualitat.

L’estil compositiu de Biarnés és sempre clar, senzill, sense artificis i allunyat de qualsevol barroquisme. Tenia això que en diem ull fotogràfic i les seves imatges capten sempre moments singulars, s’entenen i ens arriben perfectament.

La mostra es queda curta i voldríem veure més imatges i ho podrem fer ben aviat amb la publicació del llibre “Disparant amb el cor”, que està previst que es publiqui properament. D’altra banda, també està prevista per al 2017 una exposició antològica, al Palau Robert de Barcelona. De moment, a Valid Foto BCN podeu ja gaudir d’una bona mostra.