La presentació de ‘Victus’ a Holanda, suspesa per pressions de l’ambaixada

4.09.2014

Aquest dijous a les 19.00 h., Albert Sánchez Piñol i el seu traductor al neerlandès, Adri Boon, havien de fer la presentació de Victus a l’Instituto Cervantes d’Utrecht. La presentació s’ha suspès a l’últim moment i sense previ avís per pressions de l’ambaixada espanyola.

Albert Sánchez Piñol | © Pere Virgili | Barcelona Metròpolis

 

Ahir Sánchez Piñol va fer la presentació de ‘Victus’ a Amsterdam, just una setmana després que l’editorial Signatur publiqués la traducció holandesa de la novel·la. La presentació a Amsterdam es va celebrar en un lloc privat. Al final de l’acte, quan es va obrir el torn d’intervencions del públic, va prendre la paraula una dona que va dir que representava l’ambaixada espanyola i va llegir un comunicat (llarg, ben preparat) en què explicava que les dades històriques de la novel·la “Victus” eren tergiversades. El conductor de l’acte la va haver de tallar, perquè s’allargava molt.

Avui, a Utrecht ja no ha calgut llegir cap comunicat: han suspès directament la presentació que estava programada al Cervantes a les 19h. La diplomàcia espanyola funciona a tots nivells.

En declaracions al diari ARA, Sánchez Piñol ha explicat: “Van trucar de l’ambaixada per dir-me que cancel·laven l’acte perquè tenien por que es polititzés. És molt trist que passin aquestes coses”, ha dit, perquè es tracta “d’un acte cultural, literari”.

L’editora del llibre, Juliette van Wersch, diu el següent: ‘Això és un afer molt seriós. Té tota la pinta de ser un acte de censura. És una pena, i per a una editora, increïble, que, a Holanda, aquest autor no pot explicar la història d’Espanya i Catalunya pertot arreu…És un escàndol que en territori neerlandès, en què la llibertat d’expressió es dóna per descomptat, que una conversa pública entre un escriptor i el seu traductor sigui boicotejat des de l’estranger’.

També se n’han fet ressò els diaris holandesos NOSNRC. El Nederlandse Publieke Omrope ho titula “Espanya prohibeix una lectura a Utrecht”. En canvi, el NCR és més contundent i específic: “L’ambaixada espanyola es carrega una lectura a Utrecht”

Nederlandse Publieke Omroep

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

9 Comentaris
  1. Retroenllaç: La presentació de ‘Victus’ a Holanda, suspesa per pressions de l’ambaixada espanyola – VilaWeb | Humbert.Cat

  2. No paguem el sou dels diplomàtics espanyols perquè es dediquin a impedir presentacions de llibres de novel·listes catalans -i si no poden impedir-les, a fer-hi acte de presència i intentar contrarestar-les. Que aquesta senyora hagi dedicat part de les seves hores de feina a anar a la presentació i llegir el comunicat em sembla un escàndol. Suposo que també va dedicar un temps a escriure el comunicat -ella o algú altre. També és escandalós.
    El més trist és que a aquesta senyora li donaran una medalla i li pujaran el sou, pels serveis prestats a la pàtria. Fa molta gràcia com reaccionen aquests “no-nacionalistes” quan algú els qüestiona la nació.

  3. El que és molt greu no és el que va passar el 1714 —tot i que no hi ha gaires dubtes; i si n’hi hagués, no seria la diplomàcia, i menys encara la diplomàcia espanyola (perdó per l’oxímoron) qui els hauria de discutir—, sinó el que passa ara: la democràcia espanyola —perdó pel nou oxímoron— no tan sols no accepta que votem —Santa Mare de Déu Immaculada Constitució— sinó ni tan sols que en puguem parlar.
    Visca la llibertat d’expressió. (O era, ex-presó?) a l’espanyola!
    Si el que volien era no polititzar l’acte, l’han encertada de ple.
    Europa: pels seus fets els coneixereu.
    Ja ho diu, ja la Camacho, que les “ambaixades” catalanes malbaraten els diners dels catalans i catalanes…
    Si Cervantes aixequés el cap!

  4. D’entrada confessar que Victus no em va fer prou pes, donat que vaig trobar, p.ex., algunes incoherències en els punts de vista narratius; però no escric per fer de crític literari amateur. El tema de prohibir la presentació d’un llibre -sigui el que sigui- és greu, molt greu i no és pas un fet esporàdic fruit de moment puntual o d’una diarrea mental d’algú. Xavier Serrahima diu que “Si Cervantes aixequés el cap.!”…si Cervantes aixequés el cap i tornés a reescriure el Quixot, potser afegiria, al munt de llibres que li van cremar al pobre Alonso Quijano “porque le secaban los sesos”, la sèrie espanyola “Isabel” o algun compendi de sacrosantes lleis constitucionals de qualsevol monarquia o república o bananera. Cremar llibres ve d’antic i sempre de la mà-torxa dels que manen. A finals del S.XV, a Florència, es van cremar un tou de llibres per immorals; la Inquisició castellana no es va quedar curta i, p.ex., el 12.07.1562, a Mani -Yucatán-, el sacerdot fray Diego de Landa va fer cremar tots els còdex maies que va enxampar; sembla ser que el dimoni els havia escrit. Les dictadures colpistes xilenes i argentines (11.09.1973, 24.03.1976) van fer el mateix amb llibres considerats comunistes, llibertaris, amorals, etc., etc. Aquestes dictadures es van emmirallar en les fogueres de llibres que van cremar per diverses ciutats alemanyes el 10.05.1933. Feixisme pur i dur. I si no els cremen, fan servir un eufemisme: Prohibir. Recordo que, quan em van obligar a fer el “servei” militar l’any 1979 -a Madrid, per més Inri- ens van passar una llista de llibres que no es podien ni tenir ni llegir. Un autor que estava marcat per les autoritats militars era el Premi Nobel de Literatura Hermann Hesse; evidentment, vaig infringir la prohibició.
    Al Poder, ja sigui polític, militar, religiós, econòmic, sols l’interessa l’obediència única i combat com pot la divergència de pensament, les veus crítiques, la gent que vol documentar-se en altres fonts per a poder contrastar la informació “oficial”. El cas d’Utrech oficiat per l’Ambaixada espanyola, -que depen del Ministerio de Asuntos Exteriores Español i aquest del Gobierno de la Nación, no ho oblidéssim pas- és un exemple més d’incultura, d’imperialisme ideològic i d’abús de poder. Ningú ens ha de dir a quins actes de presentació de llibres hem d’anar i a quins no. Ningú ens ha de dir a les persones adultes què hem de llegir o què no. Anar a una presentació és un acte de Llibertat, com ho és llegir un Llibre; paraules ja sinònimes. Si no lluitem per la Llibertat correm el risc de perpetuar certs passats socarrimats en el futur immediat i “construir societats democràtiques” com la que Rad Bradbury descriu a la novel·la Fahrenheit 451; temperatura a la crema el paper.

  5. Retroenllaç: Spaanse boycott Catalaans boek in Nederland | Sophie Schiphorst

  6. L’únic que ha aconseguit l’ambaixada espanyola és que la premsa holandesa se’n faci ressò i això, poc o molt, farà que hi hagi més difusió del llibre i, segurament, en farà augmentar les vendes. No deixa de tenir el seu punt d’ironia.