Humor gràfic per analitzar la història

17.03.2017

De la pàgina d’un diari a les parets d’un museu. Aquest és el recorregut que han fet la majoria de les vinyetes d’humor gràfic que recull la mostra La política retratada al Palau Robert. En total, exposa 200 acudits que descriuen els últims quaranta anys d’història de Catalunya i Espanya.

Vinyeta de Juanjo

Vinyeta de Juanjo

Analitzar la història es pot fer de moltes maneres, i el Palau Robert n’acull una de ben gràfica. La política retratada és una mostra col·lectiva que repassa la crònica social i política dels darrers 40 anys a través de l’obra crítica, satírica i esmolada de 200 vinyetes de 48 dibuixants humorístics.

“Hem constatat dues coses: la importància de la feina diària dels dibuixants i com han passat inadvertits en l’àmbit expositiu”, explica Jordi Torrents, politòleg i comissari de l’exposició junt amb el dibuixant Jordi Duró. Els objectius de l’exposició són tant posar en valor l’humor gràfic, que segons els comissaris és necessari i saludable, com revisitar la història recent d’una manera diferent.

La mostra repassa els últims 40 anys d’història; són els 40 anys que han passat des de les primeres eleccions democràtiques a l’Estat espanyol després de la dictadura franquista. De fet, el període que comprèn l’exposició comença just abans de l’atemptat contra la revista satírica El Papus i arriba fins a l’actualitat, concretament fins a l’atemptat contra el setmanari satíric francès Charlie Hebdo.

La feina principal de Jordi Torrents i Jordi Duró ha sigut de buidatge. Regirar hemeroteques comporta temps, i s’han trobat amb un altre inconvenient: els dibuixants no guarden totes les seves peces. “No hi ha hagut cultura de guardar els originals”, explica Duró; “Com que pensaven que no tenien valor, només alguns casos puntuals ho conservaven tot”.

De fet, a l’exposició no hi veiem originals, sinó mostres reproduïdes a escala gran. Això també està lligat amb la feina d’hemeroteca. Durant la recerca, els dos Jordis van descobrir que els dibuixants entregaven les seves obres pensant que se’n faria una reproducció en blanc i negre per a tots els diaris, i ni tan sols utilitzaven bon paper per a dibuixar.

Una altra de les constatacions que els ha portat la recerca entre arxius personals i institucionals és el fet que gairebé no hi ha dones que dibuixin. “Cada cop n’hi ha més, però és un sector masculí”, afirmen els comissaris, que creuen que en general els dibuixants són opinadors amb veu pròpia, de vegades crítics amb el seu propi mitjà.

I és que tal com es defineix l’humorista gràfic Kap, “Jo sóc un opinador que dibuixa o un dibuixant que opina”. Aquest comentari es pot veure en un audiovisual que governa la segona sala –només n’hi ha dues, l’exposició no és gaire gran-, i que junt amb un interactiu que fa preguntes als assistents, complementen les vinyetes.

L’exposició es divideix en vuit àmbits, com per exemple Drets i llibertats, Frau i Corrpució i Política. Es vol simular una rotativa, on cada apartat podria ser la secció d’un diari. La reflexió, però, ha de venir de la banda del públic. La intenció és que els visitants extreguin conclusions: el país està progressant o retrocedint? “Hem adquirit molts drets i moltes llibertats en molt poc temps, però també hi ha hagut ombres”, recalca Jordi Torrents.

Els comissaris aconsellen mirar les dates en què s’han publicat les vinyetes, ja que alguns acudits semblen premonitoris. A mesura que ha avançat el temps, alguns dibuixos han pres més sentit que mai. I també han avançat les tècniques, tot i que els comissaris creuen que la gran majoria dels ninotaires segueixen dibuixant a mà “perquè el traç acaba sent una firma”.

Els 200 acudits de 48 autors que poden veure els visitants provenen de 60 mitjans i publicacions diferents, entre elles Núvol i la seva secció Web Negre. Qui vulgui veure l’exposició té temps de fer-ho fins a l’11 de juny. Mentrestant, només falta obrir les primeres pàgines dels diaris per constatar que l’humor gràfic és imprescindible per a la llibertat d’expressió del país.