La polèmica nova “pell” del Liceu

Des que els mitjans de comunicació van treure a la llum la notícia de la restauració de la façana del Liceu, a la qual s’hi ha de sumar una intervenció artística de Frederic Amat, que l’opinió pública i les institucions s’han anat posicionant al respecte. La polèmica se centra en el vessant estètic, però també en les formes de finançament. A Núvol hem tingut l’oportunitat de parlar amb l’artista i el director general, Roger Guasch.

La façana del Liceu va resistir l’incendi de 1994, però va quedar malmesa, per això va ser apedaçada per a la seva reinauguració, l’any 1999. Ara s’ha vist la necessitat de restaurar-la a consciència, perquè s’hi han detectat danys estructurals en un estudi dirigit per Jordi Rogent, arquitecte assessor del Teatre. “De fet, tot això es remunta al flashmob de Carmen”, explicava Roger Guasch, director general. “Volíem que el cor actués des del balcó, però es va fer palès que calien reformes profundes”, afegeix.

L’estat de la façana és preocupant: hi havia problemes greus als balcons, a la cornisa i al rellotge que la corona. A més, calia reviser el sistema d’il·luminació, que se solucionarà amb llums LED. De fet, el 30 d’abril de 2015 ja es va encetar una campanya de micromecenatge per cobrir aquestes despeses.

Per intervenir la façana, que forma part del Consorci del Liceu, es va obrir un concurs públic, i l’empresa que durà a terme la restauració “canònica” és Dilmé. Xavier Fabré, arquitecte de la firma, va explicar que aquesta era la quarta remodelació des de 1847, moment en què va ser projectada per Miquel Garriga i Roca i Oriol Mestre. Abans de l’incendi de 1994, ja s’havia reconstruït el 1874 i el 1918.

Fabré declarava que “aquesta façana no ha servit mai realment per fer ciutat”. Recordem que el Liceu es va construir en un convent desamortitzat, impulsat per la burgesia catalana, i no pas per l’establishment. “Per això no té cap plaça al davant, com la majoria de teatres europeus”, afegia Fabré. Jordi Rogent admetia que “és una façana poc atractiva, que li falta alguna cosa”. Però, com afirmava Fabré, “hi ha coses que l’artquitectura no pot fer per posar el teatre a una altra dimensió”. Només es pot fer des de l’art.

En assabentar-se de la necessitat de remodelar la façana, Frederic Amat, un gran liceista, va veure l’oportunitat per convertir “una façana trista en un edifici majestàtic, el batec del qual ha de ser perceptible des del carrer”. Explicava que, aturat al pla de l’os, contemplava el Liceu des del mural de Miró i trobava l’edifici monocromàtic i entotsolat: “La façana de la Rambla té poc interès, ni irradia ni imanta”, afirmava taxativament. Des del mural estant, va adonar-se que la identitat de la façana és la cantonada, com totes les cantonades de la Rambla. Per això la seva intervenció adquireix ple sentit des d’aquest punt de vista. I, per fer-ho, afirmava, “cal una obra del segle XXI, i no una del XIX. Aquest és un lloc on tot és possible”.

La intervenció de Frederic Amat està composta per 170 anells ceràmics de gres esmaltat de color sang de bou buits per dins, amb una malla per subjectar-los en cas de desajust. Cadascun pesarà uns 30 quilos, amb 105 centímetres de diàmetre i 18 de gruix a la part més ampla, ja que tenen forma punxeguda, de manera que la visió és performàtica. “Conforme es va caminant, la percepció dels anells va canviant”, explica l’autor. Cadascun dels anells tindrà un perfil que evoca vagament la sèrie d’escultures Ocell signades pel romanès Constantin Brancusi i s’incrustaran tant a la façana de la Rambla com a la de Sant Pau, a les quals donarà reflexos lluminosos i jocs d’ombres.

A més, el projecte té en compte la restauració dels vitralls del Cercle del Liceu, realitzats per Oleguer Junyent el 1904. Actualment, aquests vitralls wagnerians són visibles des del vestíbul del Cercle del Liceu, però no des del carrer Sant Pau, on queden tapiats. La idea és restaurar-los i protegir-los després amb una caixa de seguretat de metall i vidre per oferir-los al gaudi de les persones que circulin per aquest nou eix vertebrador del Raval.

“Aquesta proposta no l’hagués pogut fer fa temps”, assegura l’artista. “És fruit de la reflexió de més de cinquanta anys”. Quan Amat va presentar aquesta reflexió a Roger Guasch, el va sorprendre, però, “donant-hi voltes, vaig adonar-me que seria bo per Barcelona, però sobretot pel Raval”. Guasch remarca molt el component social del projecte que recuperarà l’eix de Sant Pau i facilitarà la relació des de la Rambla a la Filmoteca. “A partir de les sis de la tarda, la poca llum que irradia l’edifici ara mateix no afavoreix la possibilitat de combatre la prostitució i els robatoris”, afegia. Les obres s’iniciaran aquesta primavera, i està previst que es pugui inaugurar la temporada 2016-2017.

La polèmica

El dia 17 de gener, molts mitjans de comunicació van publicar la notícia. Des de llavors hi ha hagut controvèrsia, d’una banda, per la vessant artística i, de l’altra, per la vessant econòmica. El Teatre està fent tot el possible per explicar-se i deixar clar que la reconstrucció de la façana és inajornable i que la intervenció d’Amat és reversible. De moment han rebut el suport de la Generalitat, i estan pendents de la resposta de l’Ajuntament de Barcelona. Han organitzat trobades amb comerciants, veïns i socis del Liceu per donar veu al projecte i defensar-lo.

El recent conseller Santi Vila ha recolzat públicament el projecte i s’ha declarat partidari de la intervenció proposada per Frederic Amat. “El fet que sigui reversible fa la proposta compatible amb la necessària preservació de la catalogació de l’edifici del Liceu com a Bé Cultural d’Interès Nacional”, afirma.

Quant a la vessant artística, Amat és conscient que “mai una obra d’art aconsegueix el consens total, però als artistes cal respectar-los i donar-los l’oportunitat d’explicar-se”. Les impressions que han sorgit sobre la seva proposta “es basen en un retrat robot d’una cosa que encara no existeix”. I afegeix: “Com pots explicar en paraules el que dóna de si un material?”. Amat està convençut que quan ens posem sota els anells viurem una experiència estètica única que ara no pot expressar: “No puc traduir en paraules ni imatges la meva intuïció interior”. En qualsevol cas, defensa que la cultura no pot ser poruga, i és bo que sigui polèmica. Tota obra d’art seriosa ha de ser agosarada. Amb aquesta idea vol “donar ales al Liceu, a donar ales a l’art. Això és un vot d’il·lusió”, diu convençut.

Roger Guasch reforçava els seus arguments recordant que “quan es va construir el MACBA, l’actuació també va suscitar polèmica, però ha servit per esponjar el Raval nord, tot el carrer Tallers i Elisabets”, i que amb la intervenció al Liceu “s’ajudaria a sanejar el Raval sud”. Per tant, “és una proposta que <<crea>> una necessitat”.

Per posar contra les cordes el projecte, hi ha qui es pregunta si la proposta d’Amat s’havia de sotmetre a concurs públic, però la llei dictamina que les intervencions artístiques no s’hi han de sotmetre, a diferència dels treballs de l’equip d’arquitectes. A més, alguns consideren que en moments tan delicats com els que viu el teatre, aquesta aposta és innecessària, però aquesta opinió s’esvaeix amb la realitat: la remodelació és imprescindible, segons els experts.

Un altre punt calent és el mètode de finançament. El cost global de la intervenció s’acosta al milió d’euros. El pressupost de la rehabilitació clàssica, inclosa la recuperació de les vidrieres, ascendeix a 730.000 euros, que es finançaran a través de micromecenatge i lones publicitàries. La Vanguardia va afirmar que Amics del Liceu finançaven una part del projecte, però a hores d’ara l’associació no s’ha pronunciat al respecte. I el cost de l’obra d’Amat, que rondarà els 300.000 euros, l’assumirà íntegrament l’empresari, col·leccionista d’art i mecenes Josep Suñol. Per tant, la remodelació no afecta en cap cas la gestió artística del teatre. Només es pot objectar que, en tractar-se d’una façana protegida, la valoració dels danys “ha costat el doble del normal, perquè s’han hagut de fer estudis arqueològics”, indicava Roger Guasch.

La feina que ha d’encarar el teatre en aquests moments és tancar els tractes amb l’Ajuntament i fer molta pedagogia per tal que la massa social entengui, d’una banda, que la restauració és necessària i que serà molt positiva per al barri i, de l’altra, que l’art ha de ser transgressor si vol fer avançar els pobles.