La poètica enigmàtica de Myriam Moscona

9.03.2015

Dilluns 16 de març a les 19h l’Arts Santa Mònica acull una nova sessió de Dilluns de Poesia, dedicada a Myriam Moscona. Rodolfo Häsler és l’encarregat de presentar-la a ella i a la seva obra amb aquest text que resumim aquí.

Myriam Moscona | Foto: Lalangostaliteraria.com

Myriam Moscona | Foto: Lalangostaliteraria.com

“Moscona és una poeta allunyada d’aquesta facilitat retòrica que sempre és una interrupció en l’apropament a la transcendència”, comença Häsler. Defineix la poesia d’aquesta artista com a “pertorbadora” no només perquè exigeix un esforç superior de comprensió sinó perquè qüestiona “els tòpics existents sobre els quals s’ha edificat una suposada modernitat” i perquè “treballa principis personals sobre el que hauria de ser una poesia actual”. Cal inscriure l’obra de Moscona, doncs, dins d’una línia que va cap a la renovació de la funció de la poesia com a expressió contemporània de la nostra doble naturalesa, carnal i espiritual, sense la intenció de ser, però, “dipositària de grans veritats ni d’ensenyaments indispensables”, sinó que “rebutja la pedagogia i la grandiloqüència dels dictats de sabers del més enllà que moltes vegades exsuda la poesia de tall metafísic”.

A través de Vísperas, En bushka de una lingua, Negro marfil o El que nada, Häsler s’endinsa dins de la poètica de Moscona. Així, doncs, a Vísperas “la paraula és capaç de deixar petja, és la mateixa capacitat de creació, llegir i anomenar, crear, tot és el mateix i tot és motiu de celebració”, apunta Häsler. A En bushka de una lingua, en canvi, és “la poesia que necessita apuntar amb urgència des d’una altra llengua anterior” per buscar així el seu mirall, el seu model, la seva guia i la seva cuidadora, mentre que a Negro marfil el preu de la llibertat, així com “el risc d’exercir-la, d’agafar-la, de viure-la i de sentir-la com el desafiament diari”, és l’eix vertebrador de l’obra. Finalment, amb l’obra El que nada “s’entra en un element desconegut, i aquest és el gran enigma de la poesia de Myriam Moscona, entrar sense saber què descobrirà, amb què es toparà”, afirma Häsler.

Rodolfo Häsler, doncs, ens convida a apropar-nos a aquesta poeta, que ara torna a una ciutat que també és seva perquè va viure aquí durant un temps. “Perquè els poetes com ella mai se’n van enlloc, i són on volen ser per decisió pròpia d’una poesia que neix en el més recòndit del ser i brota com el gran enigma que no té solució”.