La poesia a manta de Cardedeu

"Amb referents tan importants a la comarca com el Versos Lliures a Granollers o la Primavera poètica de La Garriga, vam buscar fer una cosa semblant però a la cardedeuenca, subvertint les idees preconcebudes sobre poesia mesclant-la amb la diversió", explica Núria Molist.

Com passa sempre a Cardedeu, tot comença un dia en què algú té una idea de sonat. D’aquelles idees que tens quan has begut massa i de les quals l’endemà no et recordes. Aquest algú, però, sí que se’n recorda, i parla amb algú altre que coneix algú altre que a la vegada coneix un altre algú. I abans que te n’adonis, l’idea boja ja té tres persones treballant-hi que han parlat amb tres persones més que ja estan treballant-hi també. I l’invent impossible que creies que mai rodaria, comença a anar endavant amb mitja roda i un pal. Aleshores, en lloc de dir “on aneu, què feu, que no veieu que ens farem mal?” t’arremangues i dius: “a veure, algú que porti un altre tros de roda i mirem si funciona anant cap allà.” T’ho mires des de fora i penses: “no sé com se’ns ha acudit pensar que podria rodar.” Però roda, perquè ningú s’atura, tothom està convençut que rodarà. És el sistema. Creure que es pot fer i no pensar massa. Fer-ho. Així es fa. Sense cap subvenció ni aportació de diners més enllà de la que hem cobrat a les entrades. Amb la bona fe d’amics, col·laboracions de tot tipus d’entitats de la vila i el famós jo et dono això i tu em dones allò.

El festival Poesia a Manta de Cardedeu proposa diferents activitats lúdiques al voltant de la poesia oral.

Un dia ja fa mesos, tot just abans de l’arribada de la primavera, ens vam asseure la Núria Profitós, la Marta Cordomí i jo mateixa amb una cervesa a la mà a pensar quin nom podríem posar a un festival de poesia que tingués lloc a Cardedeu. Vam desbarrar de mala manera, com havia de ser. Som cardedeuenques, encara que una insisteixi que no ho és d’arrel. Evidentment, i com tot el que es fa a Cardedeu, els primers noms van venir precedits del card- o acabats amb -deu. No sé si alguna d’elles guarda la llista, però més val que no. Ens va semblar que “cardapoesia” era massa vulgar i “poedeu” no s’entendria i semblaria que era déu en lloc de deu i que aquest fet podria causar algun tipus de malentès sobre el que ens disposàvem a fer. No sé exactament d’on va sortir això de PAM! (Poesia a Manta!), la veritat, però sé que vam acabar buscant acrònims i que vam trobar que aquest expressava exactament el que volíem. Poesia, molta, però cap enfora, una explosió de poesia. I ja ho vam tenir. El dia 7 de novembre la roda ja girava perfectament rodona. I jo, tota nerviosa, veia tothom, incloses les meves companyes, amb aquella cara de “què passa, que et pensaves que no podia rodar?”

Ha rodat molt i molt i perfectament recta, la roda. Durant tot el mes de novembre, hem programat, mitjançant l’Associació Cultural l’Esquellot i amb l’ajuda inestimable de l’Espai Cultural Tarambana, un total de dotze actes de poesia, que units als descomptes a les llibreries, i els actes OFF-pam! han fet que els cardedeuencs i tots aquells que han volgut hagin pogut veure una mostra de fins a quin punt la poesia pot ser diferent en les seves manifestacions. Hi ha hagut recitals infantils, gastronomia i música, pintura, una slam, una conferència, un espectacle de recitació amb música, un concert vermut, una excursió (posposada per causes meteorològiques) i un recital final molt gamberro que va trencar tots els motlles. Volíem desencotillar la poesia i treure-li per una vegada aquella aura de cultura inabastable amb què l’envolten aquells que no estan acostumats a viure-la, a sentir-la. Perquè sabem que la poesia no té per què ser sempre així. Que està bé que sigui seriosa, que és necessari que ho sigui molt sovint, és clar que sí, però no sempre. I que el fet que sigui seriosa no té perquè voler dir que sigui avorrida. Volíem fer-la de la gent, participativa, seva. Perquè creiem que la poesia és patrimoni de tots i que també pot i ha de ser gaudida per tots.

Amb referents tan importants a la comarca com el Versos Lliures a Granollers, el Festival de Poesia Sant Celoni o la Primavera poètica de La Garriga, vàrem buscar fer una cosa semblant però a la cardedeuenca, si em permeteu l’expressió, perquè tots sabem que la idiosincràsia de la nostra vila ens permetria fer això: subvertir els principis que emmarquen les idees preconcebudes sobre poesia mesclant-la amb la diversió, amb el somriure, amb l’explosió. Aprofitar la rebel·lia pròpia i internacionalment coneguda de l’homo cardedeuensis per intentar, per una vegada, actuar i no reaccionar. Fer i no evitar que ens desfacin, i ja sabeu de què parlo. Que la gent de Cardedeu, sempre disposada a participar en tot el que es fa, sempre disposada a embrancar-se en projectes descabellats, sempre disposada a associar-se amb qui sigui per fer el que sigui, també sentís el PAM! com a seu. Hem volgut dir a la gent: “no tingueu por. És poesia. Us agradarà. Us ho passareu molt bé. Proveu-ho, va!”

Temíem que es considerés un atreviment, un sacrilegi a una de les manifestacions més precioses i delicades (i respectades) de la literatura. No ha estat així. La gent tenia ganes de poesia i tenia ganes de divertir-se i han participat activament en tots els actes programats. El resultat ha estat molt encoratjador i esperem (desitgem, volem) que si tot va bé el PAM! pugui tenir continuïtat.

Un dels espectacles de Poesia a Manta de Cardedeu.

La gent estima la poesia, encara que sigui de lluny. La gent vol fer poesia. La gent vol sentir poesia. La gent considera la poesia com a seva. I aquest seria, des del meu punt de vista, el gran èxit del PAM! Hem rebut la col·laboració desinteressada de desenes de persones que no entenen res de poesia, que no saben res de poesia, a qui fins i tot no els agrada la poesia, i que malgrat tot, han considerat que valia la pena posar un granet de sorra per ajudar a fer una cosa que creien bonica i necessària, encara que a ells no els digués res. És sorprenent però ha estat així. Han considerat que valia la pena, simplement.

I per descomptat haurem d’agrair als poetes que han participat en les activitats, als músics, pintors i tots els artistes que han estat els protagonistes de la mostra. Sense ells, res no hauria estat possible. Molts ho han fet per amor a allò que fan, i han cregut en el PAM! sense saber ni què era ni què volíem que fos, ni què faríem. A tota aquesta gent que ens ha ajudat, també sou el PAM! amics, gràcies.

La poesia, escrita i llegida en soledat apel·la a la nostra individualitat i a la nostra humanitat, a allò que ens fa únics i a la vegada parts d’un tot. Un festival de poesia, un recital de poesia, és una de les maneres més profundes d’unir les individualitats de cadascú i adonar-nos que són totes molt semblants. Costa, sovint, entendre que no som tan diferents. Ens mouen les mateixes coses, en el fons. Les emocions, els sentiments, bons i dolents, la comprensió individual de sentiments universals. I la gent vol, en primer lloc, entusiasmar-se. I si aquest entusiasme va acompanyat de coses boniques que valen la pena, millor. I si aquestes coses boniques van acompanyades de cultura, millor. I si aquesta cultura la trobes al teu poble, millor i millor. No hem volgut fer res més que ser felices fent feliços els altres i gaudint d’allò que estimem. I aquesta és, segur, sempre, la recepta guanyadora. L’any que ve, n’hi haurà més. Us hi esperem. Feu PAM!

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació