La petita orquestra o les cançons d’ahir, avui

Editorial Cruïlla acaba de publicar La petita orquestra, d’Anna Aran i Agnès Aran, un llibre que és tot ell una invitació a reviure les cançons de tota la vida de forma lúdica i amb un esperit renovat.

A priori diríem que les cançons popular són aquelles que tots coneixem, de manera quasi “natural”, que hem après de petits gràcies a la tradició oral. Si no han estat els pares o els avis, ha estat l’escola, que s’ha encarregat d’ensenyar-les. Però vet aquí que, no sabem ben bé per què, no tots coneixem les mateixes cançons populars, si és que aconseguim recordar-ne alguna.

Això és el que expliquen les autores del llibre quan parlen de l’origen del projecte: com a mares, es van adonar que en el seu entorn més immediat els pares i mares primerencs tenien dificultats per trobar llibres que, més enllà del típic cançoner, oferissin la possibilitat de transmetre les cançons d’aquí de tota la vida amb una mirada fresca i contemporània.

En aquest llibre les autores tenien molt clar que volien oferir un lloc privilegiat a la il·lustració. Els semblava interessant aquest moment en què els nens, quan aprenen una cançó per repetició i sense entendre el que estan cantant, de sobte, en descobreixen el sentit. És en aquest moment màgic en què per fi comprenen la lletra de la cançó, que de sobte se’ls obre un nou món al davant. La pròpia història que explica la cançó, gràcies a les il·lustracions que la completen, pren una nova dimensió. Per aaquest projecte les autores em van demanar que m’encarregués de donar vida als personatges protagonistes d’aquest compendi: El gall i la gallina, els titelles d’“Així fan fan fan”, Bingo —el gos del bon pagès—, l’elefant en bicicleta o l’artista de París, entre d’altres. De seguida vaig veure que calia crear il·lustracions coloristes, delicades i, sobretot, molt juganeres.

Però la cosa no s’acaba aquí. Part de la gràcia d’aquest llibre és la proposta d’activitats que ofereix juntament amb el compendi de les nou cançons. En forma d’instruccions il·lustrades i amb un llenguatge planer, se’ns explica pas a pas com fabricar els nostres propis instruments per tocar cada cançó.

Sembla que tot estigui a punt per començar el concert, però encara ens falta comentar un element clau del llibre. I és que per acabar d’arrodonir la proposta, les autores ofereixen una versió musicada de les cançons, que es facilita a través d’un enllaç que trobareu dins el llibre, així com també a la web de l’editorial.

Música composta per Agnès Aran, professora de “sensibilització musical” per a infants, amb els arranjaments de Raimon Fransoy i l’ajuda d’un petit cor cantaire. Cançons cantades amb molt d’amor; l’ingredient bàsic amb què s’ha cuinat la resta del llibre.

Es tracta, doncs, d’una obra molt apropiada per a pares desorientats i àvids d’idees per passar una bona estona amb els seus fills. Lectors desacomplexats a qui no els faci por cantar i ballar davant els seus fills, i que amb més o menys destresa, s’animin a fabricar instruments a casa.

En resum, La petita orquestra és una petita gran obra que estimula la creativitat dels més petits i enganxa els adults que es permeten connectar amb aquella part adormida de quan van descobrir per primera vegada el món de la música.