La pelegrinació de Gabriel de la S.T. Sampol

11.05.2015

Gabriel de la S.T. Sampol ha guanyat el premi de Traducció Vidal Alcover per Peregrinação, de l’autor portuguès de Fernão Mendes Pinto, un clàssic de referència escrit l’any 1614. Aquest guardó, de 12.000 euros, és el premi de traducció més ben dotat del país i l’únic que està pensat per estimular la realització de projectes de traducció.

Gabriel de la S.T. Sampol, premi Vidal Alcover de Traducció | Foto de Rosa Planas

Gabriel de la S.T. Sampol, premi Vidal Alcover de Traducció | Foto de Rosa Planas

 

La Peregrinação de Fernão Mendes Pinto (c. 1509 – 1583) és una de les grans obres de la literatura portuguesa. Pertany a un gènere molt cultivat en aquelles lletres, la literatura de viatges, i dins aquesta al subgènere de la literatura d’expansió, la inspirada pels descobriments i expedicions portuguesos del segle xvi. Aquesta obra (publicada el 1614) és la més important d’aquesta temàtica i, després dels Lusíades, la més destacada del Cinc-cents portuguès. Abans de la novel·la del xix, d’Eça de Queirós, està considerada una de les obres mestres de la prosa, al costat de l’orador sagrat António Vieira.

La tradició de traduccions de les lletres luses en català ha anat donant a conèixer aquestes grans obres. De les esmentades, només Mendes Pinto continua sense tenir versió catalana.

L’obra està vertebrada per les memòries dels viatges i aventures sobretot de totes les desventures que esdevenen al narrador per mars i terres d’Àsia. Al mateix temps és també una crònica dels esdeveniments històrics de què ell o altres portuguesos són testimonis o en què el domini portuguès hi està implicat. Tot plegat constitueix de facto una magna novel·la.

Quant al seu valor documental, els estudiosos s’han plantejat què hi ha de realitat i què d’invenció en el text. L’edició de moment definitiva del text, que és la que seguim, comentada i anotada per una vintena llarga d’especialistes en estudis asiàtics d’arreu del món, posa les coses al seu lloc i demostra que Pinto no tenia tanta d’inventiva com se li atribuïa, tot i que evidentment hi ha inexactituds, errors i també falsedats. On sembla més fiable és en parlar de les terres on la presència portuguesa era més important: l’Índia i Malàisia. En qualsevol cas, tot i el fet de ser la primera i en molts casos l’única font occidental sobre determinats territoris orientals, l’important per a les lletres, i per a nosaltres ara, és el seu valor literari.

L’obra es pot llegir com una novel·la, a voltes Bildungsroman, a voltes d’aventures, a voltes psicològica, a voltes de tesi. Alhora pertany a la literatura del jo. També, com una crònica, com una novel·la-document ens fica dins les intrigues dels regnes i dels exèrcits, o dins la vida de la gent humil. Igualment fa de «reporter» i ens explica els costums o ens descriu els monuments dels diferents pobles d’Àsia, o ens fa la crònica de les predicacions de sant Francesc Xavier, amb qui coincideix pel Japó i Malàisia. No hi manca tampoc l’obra de denúncia; de vegades el narrador introdueix en el text la seva crítica; enginyosament, per posar de manifest les injustícies i crueltats realitzades pels portuguesos sobretot fa ús del recurs narratiu d’atorgar els propis pensaments als personatges, i així fa que alguns orientals llancin invectives contra Portugal.

 

Un traductor amb una llarga trajectòria

Gabriel de la S. T. Sampol (Alaró, Mallorca 1967) és poeta, traductor i crític literari. Llicenciat en Filologia Catalana, és professor en un centre d’adults. Ha estat professor associat i actualment és col·laborador honorífic de l’àrea de Filologia Gallegoportuguesa de la Universitat de les Illes Balears.

Ha traduït del francès (Voltaire, la Rochefoucauld, Mme de Staël), del llatí (Hildegarda de Bingen), de l’alemany (Zweig) i sobretot del portuguès. Entre les traduccions d’aquesta llengua destaquen Frei Luís de Sousa d’Almeida Garrett (Premi Josep M. de Sagarra de Traducció Teatral 1995); Objecte quasi de José Saramago (2000); Fígados de Tigre de Gomes de Amorim (Premi Giovanni Pontiero 2007); el Llibre del desassossec de Fernando Pessoa (amb Nicolau Dols, Premi Serra d’Or de Traducció 2001), Robaiyat (Cançons de beure), també de Fernando Pessoa; i L’escena de l’odi de Almada Negreiros (9è Premi Jordi Domènech de Traducció de Poesia).

Ha publicat dos llibres de poesia: Difícil naufragi (1997) i Vulgata (2003). Ha tingut cura de l’edició de les poesies completes de Miquel Costa i Llobera (2004) i de Blai Bonet (2014, juntament amb Nicolau Dols).