El primer català universal

11.09.2016

Aquesta nit, just després del Telenotícies Nit, TV3 estrena Jo, Ramon Llull, un llargmetratge de 90 minuts que explica la vida de Ramon Llull. La producció s’ha fet per commemorar el 700 aniversari del filòsof i escriptor mallorquí, i combina una part de ficció, dirigida per Joan Gallifa, amb una de documental, dirigida per Antoni Tortajada.

Jo, Ramon Llull

Jo, Ramon Llull

Som l’any 1308 i Ramon Llull amb el vaixell que el duia de tornada de Mallorca. Els llibres que duia al vaixell s’han perdut durant la travessia i el que, segons l’historiador Borja de Riquer, va ser “el primer català universal”, es disposa a refer la seva obra de memòria. Ramon demana al frare que l’ha salvat, Simó Puigcerdà, que li faci d’escrivent i que l’ajudi a “recomptar la seva vida”. Així comença la cinta que ens durà per les diferents etapes de la biografia del mestre: una reconstrucció de la vida de Llull alternant episodis recreats en forma de ficció i fragments documentals conduïts per Antoni Tortajada que donen context al polifacètic mallorquí.

Al llarg de la pel·lícula coneixem dos Llulls: “el nen pijo de Pedralbes”, com defineix l’actor Roger Casamajor al Llull jove que li ha tocat interpretar; i “l’home tossut i orgullós” en què s’acaba convertint el Llull vell, que encarna Jordi Bosch. El primer Llull era un xicot de classe alta, ric i despreocupat; interessat majorment en l’art de trobar i en la finalitat última d’aquesta: seduir les dames. Precisament buscant les paraules per una cançó d’amor, el jove Llull tindrà la primera d’una cadena de visions que el durà a la transformació radical. El Llull que emergeix d’aquesta visió de Déu té una missió que guiarà la resta de la seva vida i a la qual es lligarà amb una coherència insubornable: “escriure el millor llibre del món”.

En morir amb més de 80 anys, Llull va deixar escrits 241 llibres en llatí, àrab, occità i català, alguns considerats entre les millors obres de la història de la literatura catalana. Però van ser els seus viatges, les seves relacions amb papes i reis i la seva popularitat en vida, el que el van convertir en una autèntica estrella universal. La pel·lícula ens mostra alguns moments clau d’aquests viatges, com ara l’arribada a terres musulmanes o la visita al papa Climent V per tal d’intentar guanyar el reconeixement —que fins al moment li havia estat negat— de l’Església.

TV3 té la ma trencada en la docuficció, un dels formats que la cadena utilitza sovint per dur a terme la seva feina de creació de patrimoni audiovisual. Reconeguda la tasca pública de la Corporació, cal assenyalar el preocupant baix pressupost que s’ha dedicat a Jo, Ramon Llull. Si bé els responsables de la producció defensen que la part ficcionada i la part documental tenen entitat per separat, la impressió de l’espectador és que les càpsules de Tortajada s’utilitzen com a crossa per cobrir la manca de recursos econòmics que castiga la ficció dirigida per Gallifa. Les recreacions medievals són cares, i entenem que a TV3 no li podem demanar dracs en 3D ni fer explotar la catedral de Girona però, si s’aposta per ficcionar una figura colossal com la de Llull, tenim dret a exigir un acabat visual més potent que ajudi l’espectador a submergir-se en el món lul·lià.

El Llull jove, interpretat per Roger Casamajor

El Llull jove, interpretat per Roger Casamajor

El resultat és una pel·lícula pedagògica que fa una tasca excel·lent a l’hora de divulgar la figura de Ramon Llull però que no té pols dramàtic. L’any passat, per aquestes mateixes dates, TV3 va estrenar 13 dies d’octubre, de Carlos Marquès-Marcet. El contrast és útil per saber què esperar de Jo, Ramon Llull i què no. El film sobre l’afusellament de Lluís Companys era una ficció íntegra que exhibia un apartat visual excel·lent i una trama perfectament lligada. Es tractava, ras i curt, d’una pel·lícula històrica pensada per captivar i entretenir l’audiència. Aprendre coses sobre la vida de Companys era un efecte col·lateral, no la finalitat de la cinta. La pel·lícula de Llull ha de ser vista com un documental que ens aporta una dosi de coneixements molt més gran que no pas d’emocions, on la ficció ens ofereix petits retrats que il·lustren el documental més que no pas a l’inrevés.

S’ha d’aplaudir l’apartat documental de la producció, amb el savoir faire de Tortajada, que ja coneixem bé de 300 com a garantia de qualitat. I la tria del format de docuficció per tal de divulgar la vida i obra del mallorquí universal no és un fet criticable en ell mateix. Ara bé, cal posar les expectatives en la seva justa mesura i entendre que la cinta té molta menys força narrativa del que la música èpica que acompanya les promocions de la pel·lícula prometen. El que sí que podem lamentar és el baix pressupost que s’ha dedicat a la pel·lícula tant si és fruit dels problemes econòmics pels quals està passant la cadena o d’una elecció de prioritats qüestionable. En definitiva: s’ha fet un molt bon documental, però la gran pel·lícula sobre Ramon Llull encara està per fer.