La paraula encesa del Domini màgic

14.05.2017

Un any més, el domini màgic de Joan Vinyoli ha estat el catalitzador del festival de poesia de Santa Coloma de Farners, que ha congregat durant tres dies poetes, lectors i persones que han volgut celebrar i compartir el poder de la paraula poètica. Aquest territori colomenc, el del desvetllament poètic de Vinyoli, ha estat, doncs, aquests dies, 21, 22 i 23 d’abril, capital de la poesia.

Lluís Solà al festival Domini màgic | Foto de Pere Torra

Enguany, el cartell que convocava al IV Festival Domini màgic de Poesia ha estat obra de Marçal Morell que, inspirant-se en la col·lecció de galls del poeta, ha pintat una seriació policromada de galls, evocant aquest símbol de la poètica de Vinyoli, aquesta expressió del cant pur i auroral que persegueixen els poetes.

Divendres era la poeta Anna Lorita, amb acompanyament de Jesús Torrent, qui obria el festival amb el deliciós recital “Ànima’ls”, amb uns poemes on els diversos animals són només el punt de partida de l’encanteri de la paraula i de la manifestació lírica dels estats anímics.

Dissabte, després de l’Itinerari Poètic Joan Vinyoli pel Parc de Sant Salvador, en versió artística protagonitzada per Jaume Saurina, M. Helena Tolosa i Josep M. Vallès, fou el torn del Vermut-Poesia, que inaugurava amb èxit un nou espai al carrer per a la poesia, la cruïlla on està ubicada la premsa de Can Déusiau, rehabilitada recentment per l’ajuntament i que tingué diversos usos (cera, oli, vi). La poeta convidada fou la Mònica de Dalmau, que oferí un fermentat de la seva poesia “subversiva”, uns vòmits verbals lluminosos que fan esclatar ara el sentit, ara la sintaxi, sempre sota el domini del joc de la paraula.

La represa de la tarda s’iniciava a la Casa de la Paraula, justament a la sala que acull l’Espai Vinyoli, amb un acte dedicat a Allen Ginsberg, el poeta americà que l’any 1956 publicava el celebrat poema “Howl” (Udol). Pepa Úbeda, la traductora al català, va explicar les claus d’interpretació d’aquest poema que en paraules de William Carlos Williams, l’hem d’abordar disposats a travessar l’infern. La tecnologia va permetre l’audició de la poderosa veu de Ginsberg dient fragments del poema.

Després d’una visita guiada per M. Helena Tolosa a l’Espai Vinyoli va arribar un dels actes centrals del festival. El poeta convidat era Lluís Solà. Davant d’un públic que omplia la sala, el poeta de Vic va fer un recital sublim, aconseguint un veritable clima de trànsit, de celebració de la paraula i del seu domini màgic. Sentir la dicció oracular de Solà i els seus versos visionaris i totalitzadors, la força dels quals arrenca ja del fonema mateix, són, sens dubte, una de les experiències poètiques que ens reserva la poesia viva actual.

Un ocell immòbil,
sempre proper, sempre llunyà,
cantava la melodia del silenci
a la branca que ens sosté.

Havíem begut el vi de la transformació.

(de L’alè vermell, Poesia completa)

La intensa tarda de dissabte es tancava amb el recital coral “Veus de la terra”, amb l’habitual presència de poetes procedents de diversos indrets de parla catalana. En aquest cas, els oficiants de l’acte foren M. Antònia Massanet (Artà), Víctor Obiols (Barcelona) i Pepa Úbeda (Carcaixent), els quals ens llegiren una mostra de poemes representatius de la seva trajectòria. Va ser un còctel d’accents, de veus poètiques, de maneres d’escriure i de dir els versos de poetes compromesos amb la paraula encesa de la poesia.

Jordi Mas recita al Festival Domini màgic | Foto de Pau Parés

Al vespre era el torn de l’habitual jam al Bar Sport, establiment que acull any rera any la trobada nocturna dels convocats pel domini màgic. En aquest cas, es tractava d’una jam poètico-musical dedicada a Dylan i Cohen, els poetes del rock. Vador Solà, M. Helena Tolosa i Josep M. Vallès, amb l’acompanyament del trombó de l’Anna Serra, foren els animadors d’una vetllada on es compartiren les cançons d’aquests compositors tan presents en l’imaginari i les vides de diverses generacions. I la presència de Víctor Bocanegra ens va oferir la possibilitat de sentir alguns dels seus sacrilegis.

L’endemà, el festival continuava amb l’habitual caminada temàtica pel bosc colomenc sota l’influx del vers vinyolià inaugural: “I la natura em crida”. Els assistents es dirigiren, guiats pels membres del Centre Excursionista Farners, fins a la Miranda, un conglomerat de roques entre alzines sureres. Fou en aquets indret on el poeta colomí Jordi Mas llegí els seus poemes i unes versions de poetes japonesos medievals.

Finalment, el festival tornava als jardins de la Casa de la Paraula, on Cris Juanico oferia una versió acústica dels poemes-cançons del seu nou treball “Una nit F(a)usta”.

El festival també va incloure la presentació del volum Joan Vinyoli i la poètica simbolista (L’Avenç) i actes adreçats a la població escolar. Així, doncs, una nova edició d’un festival, programat des de la Càtedra Joan Vinyoli de poesia contemporània i l’Ajuntament de Santa Coloma de Farners, que es va consolidant al bell mig de la primavera per a celebrar la paraula poètica, la més essencial, la que burxa de manera més precisa en allò que ens determina.