La necessitat d’una literatura. Primera Jornada LITCAT

15.05.2012

El divendres 11 de maig es va celebrar a l’Institut d’Estudis Catalans la primera Jornada LITCAT, una iniciativa coordinada per Enric Gallén, de la Universitat Pompeu Fabra, i per Francesc Foguet i Montserrat Bacardí, de la Universitat Autònoma de Barcelona. Aquesta jornada tenia la voluntat de funcionar com a punt de trobada dels diversos grups de recerca dedicats a la literatura catalana contemporània, de manera que s’aconseguiren tres objectius concrets: conéixer les línies d’investigació de cada grup, enfortir les relacions per a promoure intercanvis i projectes compartits i, finalment, fer visible la seua recerca, no només en l’àmbit acadèmic sinó de cara al conjunt de la societat.
En un dia càlid de primavera, la sala Prat de la Riba de l’IEC (amb els seus tapissos solemnes i les seues rajoles de ceràmica barroca), va acollir un total de setze comunicacions, en cada una de les quals representants dels diferents grups van exposar algun aspecte inèdit de la investigació en curs. Hi havia professores i professors de tot el domini lingüístic català: del País Valencià, participaven les universitats d’Alacant i de València; de Catalunya hi havia la Rovira i Virgili, les universitats de Lleida i de Vic, l’Autònoma, la Central i la Pompeu Fabra; finalment, també prengueren part la Universitat de les Illes Balears i la Via Domícia de Perpinyà. A més, hi van participar el Grup d’Estudis Etnopoètics i la Societat Rusiñol, ambdós vinculats a la Societat Catalana de Llengua i Literatura, filial de l’IEC.
Des de Joaquim Rubió i Ors fins a Josep M. Fonalleras o Carles Hac Mor, passant per Mercè Rodoreda o Agustí Bartra, les exposicions van abastar un llarg període –des del segle XIX fins a l’actualitat–, i van oferir perspectives d’estudi diverses i suggestives, que posaren de manifest tant les coincidències com les complementarietats entre els diferents grups de recerca, cosa que va estimular el diàleg científic i intel·lectual.
Lluny de centrar-se en uns pocs aspectes, es va abordar la literatura en totes les seues dimensions: teòrica, crítica, estètica, històrica, estilística, econòmica, sociològica… Es contemplaren els quatre grans gèneres literaris (narrativa, poesia, teatre i assaig) i es tingué en compte tant allò que s’anomena literatura culta com la literatura popular. A banda, algunes exposicions posaren l’èmfasi en el circuit editorial, bé pel que fa a l’activitat d’editors com, per exemple, Antoni López Llausàs, bé pel que toca a l’àmbit de la traducció, com les dues ponències que s’ocuparen, respectivament, de les traduccions al català d’autors en llengua francesa com Marguerite Duras i Eugène Ionesco, o la que versà sobre la tasca de Joan Oliver com a traductor de Txèkhov. L’edició filològica de textos va rebre una atenció important, i així es donaren a conéixer aspectes inèdits del procés d’escriptura de La plaça del Diamant, com també s’exposaren les línies mestres del projecte de digitalització de l’obra completa, literària i plàstica, de Santiago Rusiñol.
L’amplitud dels temes i els enfocaments, sumada a l’oportunitat de compartir interessos i expectatives, justificava l’interés acadèmic de la jornada. Val a dir que es respirava un ambient familiar, cordial, de noves coneixences i velles amistats, que es posava en evidència en les pauses i les converses al bell claustre de la institució que acollia la trobada. Alhora, hi havia la voluntat, ferma i explícita, de traspassar els límits institucionals i acadèmics per tal d’aconseguir traslladar i comunicar la investigació a la resta de la societat i, en particular, a aquells àmbits que n’haurien de ser els receptors principals: l’educació, el món editorial i la gestió cultural –i, per extensió, política. Per això, la jornada va culminar amb un debat al voltant d’un manifest, que es difondrà pròximament, destinat a reflexionar sobre la presència i el sentit de la literatura catalana en l’ensenyament no universitari.
Abans de concloure l’acte, els organitzadors van animar els participants a fer-ne difusió i a celebrar, si tot va bé, una nova reunió cada dos anys. Si tot va bé: al llarg de la jornada, tant en algunes ponències com en moltes converses, va planar el fantasma de la crisi. Les retallades en el món educatiu i cultural són, sens dubte, una amenaça per a la recerca en literatura catalana, com també per a la necessària transferència dels seus resultats envers el conjunt de la societat. Però la tenacitat i l’optimisme dels investigadors reunits, la presència de persones de generacions i territoris diversos i, en definitiva, la seua voluntat de perseverar són, tanmateix, una bona notícia, que compensa els negres horitzons que s’anuncien. Prenguen nota de la data i el lloc de la pròxima jornada: Vic, 2014.