La Musikverein i el concert de d’Any Nou

El gran concert de Cap d’Any que es retransmet des de Viena per televisions d’uns noranta països té lloc a la sala gran de la Musikverein que, el 2012, va celebrar el dos-cents aniversari de l’associació que la impulsà, la Societat d’Amics de la Música de Viena. Aquesta cita indefugible amb melodies clàssiques germàniques sonarà, com cada primer de gener, de la mà de la Wiener Philarmoniker que, enguany, seguirà la batuta de Zubin Mehta.

El programa inclou obres de la prolífera dinastia Strauβ i contemporanis seus. Enguany sentirem Eduard Strauβ, Josef Strauβ, Hans Christian Lumbye, Josef Hellmesberger, Franz von Suppé i, com és tradicional, de Johann Strauβ Pare i Johann Strauβ Fill. En aquesta 74a edició sonaran galops, polques, marxes, obertures, variacions i valsos, i el concert es clourà amb els emblemàtics An der schönen blauen Donau, vals op. 314, de Johann Strauβ Fill, i la Radetzky Marsch, op. 228, de l’Strauβ Pare.

El Neujahrskonzert és un esdeveniment molt cobejat que només poden gaudir en directe uns 2.000 melòmans que han comprat l’entrada amb molta antelació. La seva pompositat ha esdevingut símbol de la benvinguda a un nou any i per als austríacs adopta un aire melangiós, d’una època rica en genialitats, perquè els talents que s’interpreten en aquest esdeveniment que vol donar un missatge d’optimisme per a l’any que entra van saber caminar a banda i banda d’una línia molt prima entre la música culta i la popular.

Seu de la Wiener Philharmoniker, la Musikverein compta amb 6 sales i auditoris i acull pels volts de 800 concerts anuals. L’edifici rosa de la Musikvereinplaz forma part del conjunt arquitectònic que forneix la Viena de la Ringstrasse, projecte urbanístic que el Kaiser Franz-Josef I va impulsar el 1863 per esponjar la ciutat antiga que, a partir d’aquell moment, estaria envoltada per un anell farcit d’edificis oficials com el Parlament, la Universitat, el Museu d’Història de l’Art, el Museu d’Història Natural o l’Òpera de la Cort (avui Staatsoper). L’arquitecte danès Theophil Hansen (1813-1891) va dissenyar l’edifici d’estil neoclàssic i d’influència dels temples grecs, situat vis-à-vis amb la Karlsplaz i que es va inaugurar el 1879.

Els millors directors han passejat la seva batuta per la Musikverein, ja sigui com a residents, com Anton Rubinstein, Johannes Brahms, Hans Richter, Ferdinand Löwe, Wilhelm Fürtwangler o Herbert von Karajan o invitats com Leonard Bernstein, Carlo Maria Giulini, Claudio Abbado, Nikolaus Harnoncourt o Riccardo Muti. Avui podem veure dirigir Lorin Maazel, Simon Rattle, Franz Welser-Möst, Mariss Jansons, Daniel Barenboim, així com el mateix Zubin Metha.

La Groβersaal, daurada i il·luminada per grans làmpades de vidre, està considerada una de les millors sales de concerts del món, per l’acústica i la seva història. Aquesta sala ha trobat l’equilibri entre ser la seu del classicisme, on es poden sentir obres de tots els temps, i la seu d’allò nou: s’hi va estrenar el Concert per a Violí de Tschaikowski, els Kindertotenlieder de Mahler, valsos de Johann Strauβ i Lieder d’Hugo Wolf, el Concert per a Piano de Ravel, la Nit Transfigurada de Schönberg, obres per a cor i orquestra de Richard Strauss, així com composicions d’Anton Webern i Alban Berg, i encara avui és seu de moltes estrenes.

A més, ha viscut moments com l’Skandalkonzert del 31 de març de 1913, en què Schönberg va dirigir la seva pròpia Kammersinfonie Nr. 1, op. 9 i obres d’Anton Webern (Sechs Stücke für Orchester, op. 6), Alexander von Zemlinsky (Vier Orchesterlieder nach Gedichten von Maeterlinck), Gustav Mahler (Kindertotenlieder nach Gedichten von Friedrich Rückert) i Alban Berg, que va estrenar els Fünf Orchesterlieder nach Ansichtskartentexten von Peter Altenberg, op. 4, i que va acabar provocant un veritable escàndol entre el públic. Les fonts de l’època testimonien que la policia va haver d’interrompre el concert entre violència verbal i, fins i tot, física. La Zweite Wiener Schule (Schönberg, Berg, Webern) encara era massa Neue i, en aquest cas, la música no va amansir les feres. Potser perquè els faltava Natur i els sobrava Kultur. (O a l’inrevés).