‘La mort i la donzella’, l’oblit o la memòria

21.10.2016

Porta del CCM Born: Franco decapitat dalt d’un cavall. Al llom del cavall, un arc de Sant Martí pintat; davant de la figura eqüestre, la senyora República. Fa vuitanta anys aquest senyor va protagonitzar una insurrecció contra el govern democràtic, i arran d’aquest aniversari sorgeix la idea Evocacions de la ruïna, un programa d’activitats per pensar sobre el buit ètic que deixen les dictadures militars.

Anna Alarcón

Anna Alarcón

Dissabte 22 d’octubre a les 20h, dins d’aquest edifici emblemàtic i polèmic podreu gaudir de la lectura dramatitzada de La mort i la donzella, obra de l’assagista xilè Ariel Dorfman dirigida per Moisès Maicas. El repartiment? Anna Alarcón, Abel Folk, Jordi Rico. L’obra és l’evocació d’una ruïna política passada, el record d’una tortura dirigida per un metge militar. Paulina Escobar, la seva parella Gerardo i un home amant de Schubert que ha tingut una avaria amb el cotxe. estrany a qui agrada (atenció) la música de Schubert. La tensió creix, la dona acusa l’estrany d’haver-la sotmès a un interrogatori més que dolorós en temps de la dictadura. Anna Alarcón m’avança que a l’obra “es produeix un Nuremberg improvisat”, un gir que posa personatges i espectadors entre les dues úniques opcions col·lectives que hi ha: oblit i memòria. Perdonar o no ja és una qüestió personal.

“La intenció de Dorfman era criticar les dictadures militars (sobretot les iberoameicanes, però no exclusivament: a l’obra les referències de temps i lloc són gairebé nul·les) que es van dedicar a detenir, torturar, robar criatures”, explica Abel Folk. Li pregunto si el seu personatge és un buròcrata, si es tracta d’un Eichmann qualsevol, d’algú que en la seva immunda immoralitat senzillament obeïa ordres. Com a bon intèrpret, Folk defensa el seu personatge (millor que això, posa la seva ètica entre parèntesis): “Era un melòman, d’aquí el nom de l’obra, que és el títol d’un quartet de Schubert.”.

“L’obra il·lustra com el poder establert utilitza els recursos del poder establert per extorsionar la gent i per aconseguir informació. El que fan totes les dicatdures, vaja”, explica Abel Folk. L’obra es va estrenar l’any 1991 a Xile i Argentina i va passar sense gaire pena ni glòria, perquè allà les ferides polítiques eren massa coents Pinochet va caure el 1991. Quan La mort i la donzella va aterrar poc temps després a Londres va ser un èxit descomunal. L’any 1994, La mort i la donzella va aparèixer a la gran pantalla versionada i dirigida pel cineasta Roman Polansky. Pregunto a Alarcón si la lectura ens farà plorar i em respon que no, que més aviat ens fa pensar. Memòria històrica, thriller psicològic.

L’11 de setembre del 1973 Salvador Allende encerclat a la casa de govern, acorralat pels botxins. ¡Bajen todos! ¡dejen las armas y bajen! Yo lo haré al último. Es va matar amb una AK-47 i el devien baixar, inert, l’últim. Després van informar Pinochet de la mort d’Allende. Han calgut dues dècades perquè Xile aixequi cap, tímidament, i la prova d’aquest despertar el trobem en la bibliografia de l’escriptor Alejandro Zambra, o en la filmografia documental de Patricio Guzmán. Surto del CCM Born. Veig Franco de colors i penso que mai no havia estat tan afavorit. Avui divendres 21, la seva estàtua ja no hi és.