La mort de Pau Claris, al Born CC

4.04.2015

El proper dimarts 7 d’abril a les 19h el Born Centre Cultural acull una conferència sobre Pau Claris en el marc del cicle “Moments estel·lars de la lluita per la llibertat”, coordinat per l’historiador Enric Vila i inspirat en l’obra de Stefan Zweig, Moments estel·lars de la humanitat.

Pau Claris

Pau Claris

Pau Claris, fill menor d’una família benestant de juristes, va estudiar dret civil canònic a la Universitat de Barcelona i va ser destinat a la diòcesi d’Urgell l’any 1612. Tanmateix Claris va destacar per la seva faceta política, ja que el 1626 va ser elegit representant del braç eclesiàstic a les Corts de Barcelona, en un moment de màxima pressió política —una tensió que ja s’arrossegava des de la mort de Felip III el 1621—. Però la rellevància política de Claris va arribar el 1638, any en què es va convertir en el 94è president de la Generalitat de Catalunya com a diputat eclesiàstic.

El seu mandat va estar marcat per les desavinences amb el privat de Felip IV, el comte Duc d’Olivares, que reclamava que tots els territoris contribuïssin a col·laborar amb les despeses que va ocasionar la Guerra dels Trenta Anys, conflicte que va acabar involucrant Catalunya després que les tropes franceses i castellanes causessin grans mals a les contrades catalanes i que els pagesos s’acabessin revoltant. Així va esclatar la Guerra dels Segadors, i davant d’aquest episodi i de la derrota a la batalla de Martorell, Pau Claris va decidir proclamar el 24 de novembre de 1640 la República de Catalunya amb el suport de França, si bé més tard, el 23 de gener de l’any següent, es va veure obligat a nomenar Lluís XIII de França comte de Barcelona. Pau Claris va morir el 27 de febrer de 1641. Les circumstàncies de la seva mort es desconeixen, però hi ha la teoria que va ser enverinat.

A la xerrada “Pau Claris i l’absolutisme”, el professor de Dret Constitucional a la UPF Héctor López Bofill i l’actor i creador de serials Joel Joan abordaran la figura de Pau Claris i se centraran en un punt obscur de la seva biografia: la seva mort; segons alguns estudiosos va ser emmetzinat. Joel Joan, a més a més, parlarà de la seva experiència com a cap visible de l’independentisme.