La ‘Monstra’ de Lisboa

29.03.2013

La segunda feira -‘dimarts’ en portuguès- del dia 11 de març, a dos quarts de deu arrencava la inauguració oficial de les sessions de la ‘Monstra’ de Lisboa dedicades a Espanya, dins de la qual es van poder visionar les projeccions catalanes amb una imatge ben diferenciada que fa d’ambaixadora del cinema d’animació fet a Catalunya.

 

Oh Sheep! s'ha exhibit a la Monstra de Lisboa

 

En realitat l’única col·laboració visible de l’ambaixada espanyola fou l’assistència d’una funcionària del Departament de Cultura que va llegir un text de circumstàncies en portuguès (per cert, que tant l’edifici del consolat al costat de la seu del festival com el de la grandiosa ambaixada al costat de la Gulbenkian deuen costar una picossada). En realitat els que vam pencar vam ser tres catalans que vam formar part a més de tres jurats diferents: la realitzadora Anna Solanas del Jurat Internacional per a Llargmetratges, Ferran Gallart, l’animador que ha treballat entre Catalunya i Suïssa al Jurat de Curtíssimas (Supercurts), i jo mateix al Jurat de Curtmetratges d’Estudiants (escoles d’animació).

CINEMA SÂO JORGE

Aquest important festival competitiu, és a dir, amb premis i trofeus, té lloc als immensos locals del Cinema Sâo Jorge, al bell mig de la ciutat de Lisboa, en plena avinguda da Liberdade, una espècie de passeig de Gràcia que alterna botigues de luxe i hotels amb moltes estrelles amb el contrapunt de la crisi, visible amb la mendicitat i persones que malviuen al carrer…, i alguna pintada al carrer demanava “Outro 25 de abril”.

Actualment aquest cinema, que conec des de fa uns vint anys, ja no té sessions comercials, i ara pertany a l’Ajuntament i acull festivals, setmanes internacionals de cinema, recitals i altres esdeveniments. Lisboa s’ha quedat pràcticament sense cinemes… i a Barcelona encara ens queixem.

Una subseu del festival era el Cinema City Alvalade, on hi havia la possibilitat de repescar sessions. La Monstra ha col·laborat també amb altres vuit institucions i entitats, com ara la Fundació Calouste Gulbenkian amb una exposició sobre art i animació, aixi com amb el Museu da Marioneta, que es troba a l’antic convent de les Bernardes i que contenia una interessant exposició dedicada als ninots, a les maquetes i als escenaris emprats en el llargmetratge gallec “O Apóstolo” i en els curtmetratges de l’estudi “I+G Stop Motion” de Barcelona, dirigit per Anna Solanas i Marc Riba.

11 LLARGMETRATGES I 130 CURTMETRATGES

Cada festival té una especialització, la Monstra per exemple inclou els llargmetratges –11 films–, els curtmetratges d’estudiants o d’escoles –68 en la categoria “Curtíssimas”–, 52 minipel·lícules, i finalment els 11 curtmetratges portuguesos per al premi que porta el nom del realitzador Vasco Granja. O sigui, un total de 142 produccions d’animació de tot el món sobre les quals els diferents jurats hem hagut de deliberar, i atorgar els premis de cada categoria.

Això sense tenir en compte retrospectives com la dedicada al Brasil, país que té una important i interessant producció de cinema d’animació, o panorames com els dedicats als curtmetratges de Theodore Ushev, a la del realitzador israelià-alemany Gil Alkabetz, a la del valencià Sam Ortí , jurat també, i a la dels curtmetratges de ninots (Stop Motion) de la catalana Anna Solanas.

La Monstra, que en realitat va durar 11 dies, entre el 7 i el 17 de març, i que degué deixar exhaust l’equip organitzador dirigit per Fernando Galrito, disposà, a més, de tallers d’animació dirigits a nois i noies, així com de col·loquis, taules rodones i exposicions de les quals ja he parlat. Innombrables detalls per lligar que, malgrat les retallades provocades per la crisi, van funcionar pràcticament com una seda.

LA SORPRESA DE “O APÓSTOLO”

D’una terra com Galícia, amb poca tradició en aquest camp de l’animació, no es podia esperar un llargmetratge tant meritori de ninots animats, ara anomenats de stop motion, com “O APÓSTOLO”, de Fernando Cortizo (2012, 80 min ), que obtingué dos premis, el del Públic i el de la Millor Banda Sonora i, segons les informacions, el primer llargmetratge europeu en stop motion estereoscòpic.

 

Apostolo, la gran sorpresa de la Monstra de Lisboa

 

El film ens presenta la història d’en Ramon, un pres que es fuga amb un altre company amb l’objectiu de cercar un vell tresor amagat, i que va a parar a un tètric i boirós poble del camí de Sant Jaume, on desapareixen pelegrins sense deixar cap rastre. El capellà del poble, que ens recorda molt al vell Nosferatu dels anys 20, coneix tots els misteris que oculten els habitants d’aquell poble.

L’expresidiari es veu embolicat amb velles llegendes que es fan realitat com l’anomenada “Santa Compaña”, processons nocturnes d’ànimes en pena que cerquen els vius per enxampar-los amb les macabres xarxes… L’autor aconsegueix crear un bon ritme de suspens al llarg de la pel·lícula, tot i que li sobren uns quants minuts de metratge, cosa que sol passar en alguns llargmetratges d’animació. En fi, una bona sorpresa.

D’entre els llargmetratges vull destacar també “SELKIRK, EL VERDADERO ROBINSON CRUSOE”, del director uruguaià Walter Tournier, una coproducció d’Uruguai, Argentina i Xile (2012, 80 min). La història gira al voltant d’una interpretació del nàufrag més famòs de la història de la literatura, Robinson Crusoe.

Selkirk és un corsari rebel i egoista, oficial del galió anglès L’Esperança, que navega pels mars del sud a la recerca de tresors fins que l’incompliment de les seves promeses i l’enemistat del capità Bullock fan que sigui abandonat en una illa deserta…

Les ambientacions del vaixell i de l’illa, així com el disseny dels nombrosos personatges estan veritablement aconseguits.

“KIRIKOU, LES HOMMES ET LES FEMMES” (“Kirikú, els homes i les dones”) del veterà director Michel Ocelot (França, 2012, 88 min) és un nou llargmetratge de la sèrie interpretada per Kirikú, el noiet més petit i assenyat d’una perduda tribu del cor d’Àfrica enfrontada sempre a la bruixa Karaba. Aquí s’estrenà un d’aquests episodis, el llargmetratge “Azur & Asmar” de 2006.

També cal destacar els llargmetratge “FIMFARUM THIRD TIME LUCKY” (República Txeca, 2011, 85 min), dirigit per la veterana Vlasta Pospisilova i els joves David Sukup i Kristina Dufkova, i la tradició del ninot animat txec segueix amb bona salut.

A “CRULIC – THE PATH TO BEYOND” (Romania, 2011, 73 min) la directora Anca Damian ens presenta un documental d’animació basat en el fet real de Crulic, un romanès de 33 anys que morí en una presó polonesa per motiu d’una vaga de fam. Com podem veure, l’animació tracta temes ben actuals i punyents i per a públics ben diversos.

El Jurat Internacional per a Llargmetratges atorgà premis o mencions a CRULIC, O APÓSTOL, LE TABLEAU de Jean François Laguionie (França), SELKRIK, FROM UP ON POPPY HILL de Goro Miyazaki (Japó) i APPROVED FOR ADOPTION de Laurent Boileau i Jung (França / Bèlgica).

 

I EL MILLOR CURTMETRATGE ÉS…

En cinc sessions de dilluns a divendres, i amb una dotzena de curtmetratges per sessió, és a dir, un total de 68 curtmetratges, el jurat que hem format l’actriu portuguesa Carla Galvâo, el realitzador israelià-alemany Gil Alkabetz i un servidor, vam haver de veure alguns curtmetratges molt interessants que són un bon indicador de la gran qualitat mitjana de les escoles d’animació de tot Europa, però també de Xina, Israel, Japó, Iran, etc.

Els gustos dels tres membres eren molt dispars, però ens vam haver de posar d’acord per tal de concedir els tres premis. El millor curtmetratge d’estudiants fou per a “OH SHEEP!” de Gottfried Mentor (Alemanya), el millor curtmetratge portuguès fou per a “O CASTIGO” de Nelson Fernandes, i la menció honorífica fou per a “DEPENDENCE” de la realitzadora Panna Horváth Molnár (Hongria).

Al curtmetratge “OH SHEEP!”, dos ramats d’ovelles i dos pastors que compleixen la dita: “Reunió de pastors, ovella morta”, amb una fàcil translació a la situació política actual. No cal aclarir qui són els pastors i qui les ovelles…

“O CASTIGO” consta com una coproducció de dos països, Espanya i Portugal, perquè es dóna la circumstància que ha estat feta a l’escola 9Zeros de Barcelona, i una trucada a direcció ens va aclarir que com que el realitzador és portuguès, es podia atorgar al Millor curtmetratge d’estudiant portuguès.  Finalment, “DEPENDENCE” va obtenir la menció honorífica.

Per acabar he de dir que la Retrospectiva de Catalunya passà la prova amb dignitat, la sessió de curtmetratges del nostre pioner Segundo de Chomón, el llargmetratge “Peraustrínia 2004” d’Àngel Garcia, els llargmetratges “Cher ami” i “10 + 2” de Miquel Pujol, així com els curtmetratges de diversos realitzadors i d’escoles permeteren fer conèixer  al públic portuguès unes produccions que al país del costat no s’han arribat a estrenar. Europa, crec, continua sent “autista”, o sigui, que cada país es mira el seu propi melic.

Pot semblar un detall insignificant, però gràcies al tacte i a la comprensió de la Direcció de la Monstra, es va aconsseguir que per primer cop ens anomenessin pel nostre nom i pel del país d’origen, quin?, doncs Catalunya.