«La Marató», patrimoni nacional

15.12.2016

«Un país al qual es va penjar la llufa de garrepa s’ha convertit en líder mundial de donacions econòmiques a la televisió», i això gràcies a la iniciativa que va començar ja fa 25 anys: «La Marató» de TV3. Una idea que «és molt més que un programa de televisó i la voluntat de recaptar diners». Article de Mònica Planas publicat al núm. de desembre de «Serra d’Or».

Voluntaris de la Marató a la Fira de Barcelona. (Foto: Fundació la Marató de TV3)

Voluntaris de la Marató a la Fira de Barcelona. (Foto: Fundació la Marató de TV3)

La primera marató, dedicada a la Leucèmia, es va celebrar el 1992. «El programa que es va idear ja era en essència el que avui dia ja funciona: metges experts, gent afectada i espectacle. Va ser més que un èxit». Any rere any l’èxit superava les expectatives: «Estàvem desbordats. No estàvem preparats per a aquella resposta ciutadana».

Per tal que tot aquest muntatge funcionés i perquè la gent hi confiés i hi cregués, calia establir uns criteris de gestió dels diners ben clars i transparents, de manera que «una de les claus més importants ha estat l’honestedat administrativa», segons explica el primer director de la Fundació la Marató de TV3, Miquel Vilar. Tothom pot saber la destinació de cada euro aportat. És per això que la gent no ha tingut la por o la incertesa d’on anirà a parar el seu donatiu econòmic. «S’ha de tenir en compte que els diners recaptats i administrats per “La Marató” són la quantitat més important de l’Estat aportada per entitats privades. Això són molts diners»!

Pel que fa al programa televisiu, Carme Basté, directora del programa a partir de la quarta edició, «li va donar una empenta perquè traspassés la pantalla: “s’havia plantat una llavor amb la participació ciutadana, però s’havia de fer créixer i fer un salt més important”». Alhora, van començar a sorgir actes i activitats populars a molts pobles i ciutats de Catalunya, que han fet d’aquesta diada la «gran festa de la solidaritat» i una «nova celebració identitària a Catalunya» abans de Nadal.

Cal tenir en compte que la manera com s’ha fet per a compaginar un tema tan delicat com la malaltia i la divulgació científica amb el xou televisiu no ha estat una tasca fàcil. Carme Basté, però, explica que «la solució va raure a vincular la majoria d’actuacions als desitjos i les il·lusions dels malalts; d’aquesta manera es creava un lligam emocional entre l’espectacle i el malalt».

Des del projecte es plantegen almenys dos grans reptes de futur: d’una banda, donar la possibilitat a totes les persones que han fet donatius de visitar els espais de recerca de «La Marató»; d’altra banda, donar a conèixer aquesta iniciativa en l’àmbit internacional, la qual cosa «implica poder tenir els millors avaluadors del món, el criteri més rigorós i els projectes més sòlids».

En definitiva, encara queda molt per fer. Però de ben segur que amb el suport de la gent, que és el gruix de tot, aquest projecte no podrà morir mai, perquè «ha contribuït a la sensibilització social, ha fet pedagogia mèdica, ha creat cohesió de territori i ha posat en valor la qualitat de la televisió pública». Tot plegat, gens poca cosa.

Llegeix l’article sencer de Mònica Planas en paper o en digital.