La màgia d’Alexandre “El Gran” Desplat

2.01.2017

El mag de la música de cinema per fi ha visitat Barcelona -concretament, L’Auditori. Alexandre Desplat, un dels compositors més prolífics i brillants de l’actualitat, va ser a l’Auditori just abans de Nadal per dirigir les seves bandes sonores al capdavant de l’OBC. Al programa hi figuraven un reguitzell de títols com La jove de la perla, The Imitation Game, El Gran Hotel Budapest, El curiós cas de Benjamin Button o Harry Potter i les relíquies de la mort. Amb una emoció creixent per part del públic al llarg del concert, Desplat va assolir un triomf digne de qualsevol heroi de Hollywood.

Alexandre Desplat. Foto: Brigitte Lacombe.

Alexandre Desplat. Foto: Brigitte Lacombe.

Després del concert intitulat Titanic Live, en què l’OBC va interpretar a temps real la banda sonora de la pel·lícula de James Cameron mentre es projectava en pantalla a l’Auditori, Alexandre Desplat ha estat el protagonista absolut del segon concert del cicle música de cinema. El programa era d’allò més variat, però tenint en compte les incomptables bandes sonores que Desplat ha compost fins ara, es pot dir que només en vam fer un petit tastet. A la primera part va haver-hi el tema de Twilight, La jove de la perla, Philomena, The Queen, The Imitation Game, Ghost Writer i El Gran Hotel Budapest. A la segona, Godzilla, El discurs del rei, Birth, El curiós cas de Benjamin Button i com a colofó, Harry Potter i les relíquies de la mort. A més a més, va intercalar una composició no cinematogràfica com la peça Pélleas et Mélisande, per a flauta i orquestra, escrita el 2013 per encàrrec de l’Orquestra Nacional del País del Loira. El programa va ser, doncs, representatiu de l’art de Desplat, i prou complet.

A mesura que sentíem la música en directe la imaginació ens volava cap als personatges, les històries i els escenaris de les diferents pel·lícules, des d’Scarlett Johansson fins a Daniel Radcliffe, passant per Colin Firth, Benedict Cumberbacht o Ewan McGregor, entre molts d’altres. Amb la música en directe, igual com va passar en el concert de Titanic, semblava que sentíem les emocions dels personatges en pròpia pell. La música de cinema, un cop més, de la mà de mestres colossals com Alexandre Desplat, esdevé la música clàssica dels nostres dies. Una música que pot interpretar-se amb una orquestra en directe, al marge de la pel·lícula per a la qual s’ha compost.

Desplat no és el primer gran compositor de música de cinema que ve a Barcelona a dirigir l’OBC. Cal recordar que ja abans havien vingut grans noms com Jerry Goldsmith, Lalo Schifrin, Maurice Jarre o Elmer Bernstein. Tal com diu Àlex Gorina al programa de mà, ens hem de congratular que hàgim tingut la fortuna de veure un gran mestre en directe, dirigint la seva pròpia música. Tot i que l’orquestra no va estar prou a l’altura de Desplat, no va haver-hi prou connexió entre compositor/director i músics. Es va notar en l’execució que aquell no era el repertori de l’orquestra i va mancar un punt d’energia i de brillantor en algunes músiques. Això va restar un xic d’emoció a la música i a la història que evoca, però la màgia de la música de Desplat va aconseguir finalment vèncer les mancances tècniques i va fer somniar el públic, que un cop acabat el concert, va ovacionar el mestre. En agraïment, Desplat va oferir un parell de bandes sonores més. Aquella nit vam somniar desperts.