La Llibreria Empúries de Girona celebra el seu 60è aniversari

Que una llibreria compleixi anys sempre és una bona notícia, perquè vol dir que continua existint. Que en compleixi 60, però, és una gran notícia, i encara més en una època com la que ens ha tocat viure, en què els llibres estan perillosament afectats per la revolució audiovisual, la simultaneïtat i la instantaneïtat. D’això en va parlar dimecres Antoni Puigverd, que va ser el convidat d’honor de la festa d’aniversari de l’Empúries (Troa Librerías). I que en vinguin moltes més.  

Una festa gironina amb regust bisbalenc, per partida doble, tant en sentit figurat com en sentit literal: a banda de Puigverd, nascut a la capital del Baix Empordà, la celebració va comptar amb un assortit de brunyols de la pastisseria Sans de La Bisbal, que van homenatjar la pervivència llibretera amb la seva greixosa suculència. Com que era una celebració amb cara i ulls, tampoc van faltar-hi el cava i un sorteig de llibres gentilesa de l’Empúries.

Puigverd, que va arribar somrient i animat, va pronunciar un petit discurs per felicitar la llibreria i va fer una reflexió sobre la situació en la qual es troben els llibres –la literatura, la lectura, el coneixement– actualment. El va introduir Maria Carme Ferrer, presidenta del gremi de llibreters de Girona, que va agrair la feina de tota la gent que ha fet i continua fent possible que l’Empúries segueixi fent camí (amb especial menció per Montse Guardiola) i va declarar sentir-se impressionada per la gentada que va assistir a la celebració, prop de 200 persones entre llibreters, editors, periodistes, escriptors, lectors, amics, coneguts i curiosos.

L’escriptor i col·laborador de La Vanguardia i TV3, entre altres mitjans, va voler advertir els presents que el seu discurs no seria un vist i no vist: “són sis pàgines de Word  a doble espai”, i va provocar somriures. Puigverd va tenir paraules d’agraïment per l’equip de l’Empúries (quasi tot dones) i va elogiar el llibre com a objecte històric de transmissió internacional del coneixement (Libri sapientiam continentes, en paraules d’Alfons el Magnànim).

Tanmateix, no va passar per alt els contratemps, evidents i potencials, que l’amenacen, encapçalats per la imatge: “Ara la imatge flueix per damunt del text”, va dir, perquè “el que era un complement ara és el fonament”. I això és dramàtic; la tendència a la simplificació és cada vegada més palmària. Instagram és (de moment)el punt àlgid d’aquest paradigma de dictadura de la imatge. Citant Umberto Galimberti, Puigverd  va opinar que la cultura humana i el pensament científic acabaran canviant, perquè la revolució audiovisual (i ja hauríem de parlar de revolució digital) “xoca frontalment amb el pensament seqüencial”.

Mentrestant, Girona està de moda. Entre en Puigdemont, en Ballesta, Joc de Trons i els èxits culinaris dels germans Roca, fa mesos que la ciutat apareix de manera recurrent als mitjans. Però tot passa i el temps s’ho emporta, ho esborra, ho engoleix (la memoria es porosa para el olvido, deia Borges). El llibre, el coneixement, en canvi, perdura: que continuï així per molts any, i enhorabona a l’Empúries per la part que li toca, que és molta.