Quim Monzó s’adhereix al manifest a favor de la literatura

17.06.2015

Un col·lectiu de professors que ensenyen literatura, sigui a la secundària o a la universitat, han signat un manifest que reclama més presència de la literatura en el batxillerat humanístic. El manifest circula per la xarxa i ja ha recollit signatures d’escriptors, periodistes i editors.

Quim Monzó | Foto Salvador Altimir

Quim Monzó | Foto Salvador Altimir

“En l’hivern de la consciència que vivim, correspon cada vegada més als sabers humanístics i a la recerca científica lliure de qualsevol utilitarisme, a tots aquests luxes considerats inútils, la tasca d’alimentar l’esperança, de transformar la seva inutilitat en un utilíssim instrument d’oposició contra la barbàrie del present.”

Nuccio Ordine, (La utilitat de l’inútil)

Per un país més lliure, més culte i més humà

Ens trobem a les portes d’una nova època, a punt d’encetar la construcció d’un nou país que voldríem, com el poeta, més culte, ric, lliure, desvetllat i feliç.

Per això, per contribuir a fer una Catalunya millor per a tothom, ens sembla del tot imprescindible i urgent que les institucions i tota la societat civil siguin conscients que un dels àmbits que han d’ajudar a apuntalar i sostenir amb més força el nostre país és la cultura escrita, la literatura, tot el bagatge artístic, ideològic i humanístic que és patrimoni de tots els catalans.

La literatura catalana, ja prou menyspreada, ha rebut un darrer cop de gràcia amb l’aplicació de la LOMCE (per entendre’ns: tal com està plantejat el nou batxillerat humanístic, la literatura corre el risc de desaparèixer). Hem d’evitar que les decisions salvatges imposades per Madrid, la seva labor depredadora, no ens serveixin d’excusa, ja sigui per desídia o ignorància, per arraconar més i més uns coneixements que, és clar, poden fer que els ciutadans pensin, raonin, adquireixin sentit crític i aspirin a deixar de ser simples súbdits.

Un país autènticament nou i lliure no pot admetre aquestes actituds cíniques i barroeres, amagades rere un suposat utilitarisme que és la disfressa actual de la barbàrie.

És per això que, convidats com ens sentim a construir una Catalunya millor, volem reclamar:

1. Un país que recuperi la dignitat tot revaloritzant la nostra literatura. Fent que l’ensenyament i el coneixement de la nostra història literària estiguin a l’abast de tota la població escolar de manera preeminent i no com a auxiliar de l’aprenentatge de la llengua.

2. Un país que valori i faci respectar el seu patrimoni literari, perquè en aquest patrimoni hi batega la identitat ancestral, actual i diversa del nostre poble. Perquè és absurd i estúpid demanar que respectin i valorin des de fora el que nosaltres no valorem ni respectem.

3. Un país que sàpiga que la literatura ens ajuda a recordar qui som i a dialogar amb el passat i el futur.

4. Aspirem a un país que sàpiga que, a més de pintors, músics i arquitectes universals, tenim autors de primer ordre en el nostre idioma des de molts segles enrere. Un país on la gent sàpiga qui són Llull, March, Guimerà, Maragall, Carner, Riba, Verdaguer, Rodoreda, Vinyoli, Moncada, Vicent Andrés Estellés, Caterina Albert, Cabré, Monzó, Marçal i tants altres, de la mateixa manera que es coneixen els noms de Gaudí, Casals o Miró.

5. Aspirem a un país de gent que aprengui a escriure, pensar i ser de la mà del testimoni savi, sensible i bell dels qui ens han precedit.

Jaume Cabré | Foto de Pere Virgili

Jaume Cabré | Foto de Pere Virgili

Per això, perquè ens entusiasma el nou país que entre tots hem de fer possible:

Exigim que la literatura recuperi el seu lloc en els estudis obligatoris i en el batxillerat, tal com han promès de fer diversos consellers al llarg dels anys, mentre es lliuraven a escapçar, reduir i residualitzar la presència de la literatura en els plans d’estudis, fins a fer-ne un pur reducte testimonial.

Responsabilitzem les autoritats i els dirigents de les estructures culturals i educatives del perill de destrucció del país, que comença per l’anihilació de la seva cultura —en aquest cas estretament lligada a la llengua—, perquè amb la seva inacció perpetrarien un genocidi cultural irreparable.

I encoratgem a tots els estaments socials, grups, associacions i cituadans que reclamin amb nosatlres un compromís actiu de revaloració de la literatura per part dels responsables polítics, conscients que els coneixements humanístics que proporciona són un dels fonaments sense els quals no serà possible aquell país que volem més culte, més lliure i més humà.

Manifest impulsat per Clara Soley i Antoni Dalmases amb la col·laboració d’Antoni Carbonell, Montserrat Sarret i Francesc Foguet. S’hi han adherit, entre d’altres, Quim Monzó, Albert Sánchez Piñol, Empar Moliner, Marta Rojals, Eduard Márquez, Enric Casasses, Jaume Cabré, Sílvia Bel,  Imma Monsó, Rafael Subirachs, Ada Castells, Dolós Miquel, Vicenç Altaió, Biel Mesquida, Joan Daniel Bezsonoff, J. M. Fonolleras, Albert Rossich, Sebastià Alzamora, Maria Barbal, Eva Piquer, Flavia Company, Laura Borràs, Bel Olid, Marc Romera, Bernat Puigtobella i Jordi Llavina.

Per adherir-vos-hi, només cal que envieu un correu electrònic a defensaliteraturacatalanabatx@gmail.com i hi indiqueu el vostre nom i cognoms, el DNI i la vostra professió. També us podeu adherir a la campanya que s’ha obert a Change.org

Altres adhesions

Societat Catalana de Ciència-Ficció i Fantasia, Institut d’Estudis Catalans, Adam Manyé Sardà, Adia Edicions, Adoració Sillero, AELC, Aj. Premsa Sant Sadurní d’Anoia, Alba Abril, Alba Pasqual i Cubells, Alba Sabaté, Albert Balasch, Albert Gil Carrasco, Albert Martí, Albert Pons i Torres, Albert Puiggròs, Albert Soler Llopart, Albert Turull, Albert Vilanova Boqueras, Aleix Buch, Àlex Susanna, Alfons Gregori i Gomis, Alícia Sorlí Ana Bartra Kaufmann, Anna Maria Masip Tarragó, Andratx Badia, Andreu Freixes, Andreu lonca l, Andreu Ruana Balsebre, Andreu Sotorra, Àngel Carbonell, Angeles Figuera Chavarria, Àngels Antonell, Àngels Casals Àngels Castellà Fabregat, Àngels Folch i Borràs, Àngels Jubany i Claus, Aniol Rafel, Anna Martin Rauret, Anna Buisan Bernal, Anna Casassas Figueras, Anna Colominas, Anna Font, Anna Lladó Ramos, Anna Llovera, Anna M. Cabeza, Anna Maria Ruiz Mestres, Anna Maria Santapau, Anna Orta, Anna Manso, Anna Ponces, Anton Carbonell Ferrando, Antoni Bosch-Veciana, Antoni Falcó i Plaià, Antoni Isarch Borja, Antoni Moga, Antoni Munné-Jordà, Antònia Carré Pons, Arcadi Canyelles, Arià Bayé, Artur Vidal Sapé, Artur Bladé, Assumpta Cros Alavedra, Aurora Ballester, Barbe Advocades, Isabel Granya i Zapata, Beppa Casas, Bernat Huguet Dalmau, Bernat Romaní Cornet, Berta Cots, Berta Gaya, Berta Jardi Soler, Betty Sintes, Biel Mesquida Amengual, Bienvenido Moya Domènech, Blanca Llum Vidal, Jordi Boladeras, Blanca Soler Blasch, Carles Besa, Carles Duarte, Carles Maria Roset Castany, Carles Montpart Tura, Carles Morell, Carme Arenas, Carme Ballús i Molina, Carme Cruelles Rosales, Carme Gregori, Carme Meix, Carme Obiols, Carme Rei-Granger, Carme Rodríguez de Raquejo, Carme Roig Bonillo, Carmen Bellet Roca, Carme Rovira Badal, Carme Soler, Carme Bellet, Carmina Soler Gironès, Miquel Cartro Boada, Ceneta Pi, Cèlia Nolla, Cèlia Sànchez-Mústich, Cèlia Panicot, Cesc Martínez, Clàudia Martori, LLlibres Parcir, Just Cortès Arévalo, Cristina Sans, Cristina Valero, Jordi Ginebra, Dani Rangil, Daniel Nomen Recio, David Vila i Ros, Dolors Cabrera Carda, Dolors Castellví, Dolors Nieto, Dorotea Casas, Edicions96, Eduard Márquez, Eduard Martínez, Elisa M. Carles Sérvulo, Elisabet Palomés i Alimon, Elisenda Alamany, Elisenda Post, Eloi Bellés, Eloi Creus i Sabater, Engracia puigdelliura Martorell, Empar de Lanuza, Enric Blanes, Enric Cassany Cels, Enric Gallén i Miret, Enric Pujol, Escola de Creativitat de Jordi Folk, Espais Escrits, Ester Pino Estivill, Esteve Valls, Esteve Renom i Lloch, Eugeni Riaza Muntal, Eulalia Fuentes Pujol, Eulàlila Pérez Vallverdú, Eusebi Puigdemunt Puig, Eva Calaf, Francesc Cabrera, Flavia Company, Florenci Salesas, Francesc Barceló, Francesc Boada, Francesc Codina Valls, Francesc Cortès, Francesc Gómez, Francesc Saura, Francesca Company, Fuensanta Saula, Fundació Josep Pla, Gemma Brunat, Gemma Marí Cabezas, Gemma Marrahi, Gemma Peña i Urrea, Gemma Rodriguez Villanueva, Genoveva Gómez Gonzàlez, Gerard Aceves i Soley, Gerard Cisneros, Gerard Guerra i Ribó, Gisela Pou, Glòria Casals Nogués, Grassoner, Gustau Erill i Pinyot, Helena Goixons Muñoz, Helena Planàs i Velando, Henar Morera Velázquez, Hermínia Mas, Heura Marçal Serra, Ignasi Badia Capdevila, Ignasi Serret i Palau, Edgar Illas, Imma Farre Vilalta, Iolanda Batallé, Irene Tarrés Canimas, Isabel Ortega, Isabel Marcilla, Isidor Marí Mayans, Jordi Gelabert i Billoch, Jacqueline Jacquet, Jaim Velezquez i Camps, Jaume Aulet, Jaume Copons, Jaume Cela, Jaume Farreras Ferrando, Jaume Ferrer i Puig, Jaume Gimeno, Jaume Huch, Jaume Sanz Buxó, Jaume Vila Frigola, Jem Cabanes, Jesús Figueras i Jové, Jesús Francesc Massip Bonet, Jesus Tibau, Joan Ducros, Josep M. Mir, Joan Buxader, Joan Casas, Joan Casas Fuster, Joan Fuguet, Joan Gisbert i Canes, Joan Martori Pretel, Joan Masdeu, Joan Muñoz Gonzàlez, Joan Pagès i Cebriàn, Joan Pinyol Colom, Joan Puig Reig, Joan Ramon Veny Mesquida, Joan Requesens Piquer, Joan Ribas Martori, Joan Rubiralta Suriol, Joan Sala (Edicions Comanegra), Joan Santanach Suñol, Joan Tomàs Noguera, Joan Vich Adzet, Joan Xavarria, Joana Maria, Joaquim Carbó, Joaquim Dolz i Mestre, Joaquim Mallorquí Quintana, Josep Lluís Sotorra Agramunt, Jon Elordi Acordarrementer, Jordi Berenguer i Queraltó, Jordi Buch Oliver, Jordi Canes Ambros, Jordi Coca, Jordi Fenosa Tatay, Jordi Guardià, Jordi Jorba, Jordi Malé Pegueroles, Jordi Martí Font, Jordi Muñoz, Jordi Prenafeta i Pàmpols, Jordi Sàlvia, ASPEPC·SPS, Jordi Serra i Garrido, Jordi Tiñena, Jordi Uyà, Jordi Vallès i Rosselló, Jordi Valls Pozo, Jordi Vilaró Berdusan, Jordina Biosca, Jordi Nieto Ferrando, Josefina Danti i Vilalta, Jorocli! ( jorocli gamil), Josefina Danti Vilalta, Josep Abad i Sentís, Josep Bassa, Josep Besa Camprubí, Josep Baltt, Josep Camps Arbos, Josep Ferran, Josep Giralt, Josep Lluís Calabuig Pastor, Josep Mª Morreres, Josep Maria Aloy, Josep Maria Domingo Clua, Josep Maria Solà, Josep Piquer i Torres, Josep Ramis, Josep Sala Molist, Josep Sallés, Josep Termens, Jordi Pruneda Vellvehí, Juan Díaz, Judit Capdevila Vilatersana, Judith de Haro González, Júlia Goitysolo Carandell, l_Roda, La Casa del Patio, Laia Berenguer, Laia Torras i Andreu, Laura A S, Laura Bartolí, Laura Huerga, Laura Masdeu Colas, Llibreria la Cultural, Lluís ALòs i Martí, Lluís Guxens, Lluís Robres, Llorenç Capdevila, M. Carme Farré, M. Josep Altadill Ardit, M. Luisa Gil Monedero, M. Pilar Cabrerizo, M. Àngels Claramunt, M. Assumpció Arnau Prades, Magdalena Salvadó Cabré, Magi Sunyer, Maite Boada, Maite Bonora de Sans, Martí Boscà, Maite Martí, Manuel Jorba Jorba, Manuel Molins, Manuel Torres Vidal, Manuel Vidal, Manuel Viladot Vilalta, Marc Egea Ger, Marc Giralt, Margarida Canonge, Margarita Latorre Rius, Maria Àngels Casademont, Maria Assumpció Massanet Arbona, Maria Clara Forteza, Maria Dolors Coll Magrí, Maria Enrich, Maria Grau Tarruell, Maria Helena Rufat Casals, Maria Jesús LLeonart, Maria Joana Zaragoza Gras, Maria Magdalena Alomar Vanrell, Maria Mercè Roca, Maria Nunes, María Ocaña Ortuño, Maria Paredes Baulida, Maria Pladelasala, Maria Teresa Espinal Carrera, Maria Teresa Espinal Farré, Maria Teresa Massons Rabassa, Maria Teresa Pous Mas, Maria-Rosa Lloret, Maria Puigparnau, Màriam Serrà, Maria Assumpta Durà-Guimerà, Maribel Molina, Maricel Macià, Marina Espasa, Marina Ferra-Hamelynck, Marina Gustà Martorell, Marina Iglesias, Marta (galeria palmadotze.com), Marta Barceló, Marta Cañellas, Marta Fabrés, Marta Pérez Sierra, Marta Segura, Marta Vallverdú Borràs, Max Pàrraga, Mercè Espuny i Pujol, Mercè Sàbat Mecerreyes, Mercè Solina, Meritxell Cucurella-Jorba, Meritxell Nus i Gallart, Mia Tarradas, Miquel Adam, Miquel Àngel Llauger, Miquel Desclot, Miquel Flamarich, Miquel López Crespí, Miquel Viladegut Ballesté, Mireia Cornudella, Montse Camps Piró, Montse Serra, Montse Vancells Flotats, Montse.cdn, Montserrat Aloy Roca, Montserrat García Ribas, Montserrat Aguilar Martí, Montserrat Aloy i Roca, Montserrat Bacardí Tomàs, Montserrat Camps Gaset, Montserrat Cassanyes, Montserrat Franquesa, Montserrat Galícia, Montserrat Luesma, Montserrat Ponsa Tarres, Montserrat Sabí, Montserrat Sarret i Vilaseca, Montserrat Soldevila i Sala, Montserrat Vilajosana Estopiñan, M. Vallvé, Narcís Garolera, Negranit Edicions, Neus Cunill Cuadra, Núria Mateu Llevadot, Noemi Carrasco, noralbert, Norma Jorba Trillas, Marta Hernández Pons, Núria Airun, Núria Añó, Núria Borrut Mulet, Núria Busquet Molist, Núria Còrdova, Núria Dòria, Núria Esponellà, Núria Perpinyà, Núria Torres Siscar, Olívia Gassol Bellet, Oriol Magrinyà, Maria Jose della Orobitg, Oscar Aceves Torrents, Padinul, Pau Joan Hernàndez, PEN Club, Pere Martí, Pepa Ten, Pere Navarro Gómez, Pere Rovira, Pere Saumell, Pere Toro i Cervera, Pilar Sabaté, Pilar Gispert Sauch, Pilar Carbonell Fábregas, Ponç Pons, Punctum, Quadern Editor, Quintí Foguet Boreu, Quirze Grifell, Rafael Casas Barrero, Ramon Aran, Ramon Bacardit Santamaria, Ramon Boixeda, Ramon Codina i Mir, Ramon Fontdevila i Subirana, Ramon Panyella, Raül Hernàndez, Ricard Mirabete, Ricard Salvadó Martí, Ricard Torrents Bertrana, Ramon Miró i Baldrich, Roc Casagran, Roger Colomer, Rosa Delor Muns, Rosa Font Massot, Rosa M. Serra Reixach, Rosa Rosell Vinas, Roser Atmetlla, Roser Borrell Busquets, Roser Cabacés, Roser Campi Casañas, Sadurní Martí, Saida Gener, Salvador Redó i Martí, Salvador Company, Salvador Domènech i Domènech, Santi Cabezuela, Sara Pelegri Tamarit, Sara Serrano Valenzuela, Sebastià Martori, Sebastià Vidal i Obrador, Silvia Aymerich, Sílvia Ramos, Sílvia Soler, Sònia Bagudanch, Stefano Puddu, Suny Chermés, Susanna Pàmies, Tània Juste, Teresa Costa Gramunt, Teresa Guiluz, Teresa Maria Lluch Juncosa, Toni Riba Izquierdo, Toni Sala Isern, Tònia Passola, Elisabet Velázquez, Vicent Sanz Arnau, Vicenç Santamaria, Vicenç Pitarch, Víctor Martínez Gil, Víctor Obiols, Àngels Bassas, Xavi Giner, Xavi Pla, Xavi Serrat, Xavier Antich, Xavier Mas Craviotto, Xavier Masia, Xavier Pàmies, Xavier Serrahima, Xavier Vall, Xavier Vidal, Xevi Escrihuela.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

23 Comentaris
  1. No ens oblidem de Pla ni de Josep M. de Sagarra, qui va escriure aquesta frase en una de les seves obres: “Era tan insignificant com un rosegó de pa darrera una maleta”.

    Esperem que ni la Cultura ni la literatura, a Catalunya, s’hi tornin, d’insignificants!
    M. Glòria Sospedra i Llach

  2. El manifest em sembla bé, però la cita que l’encapçala em sembla una ximpleria. De fet, el llibre em va semblar mal plantejat, no hi estic gens d’acord. Tot aquest discurs d’elogi de la inutilitat em provoca nàusees.

  3. La meva adhesió al manifest i la meva admiració i encoratjament per la gent del món educatiu que treballa (molt sovint contra uns gestors que viuen a la lluna) amb una il·lusió i un afany que són admirables. Com deia la cançó: Tots junts vencerem!

  4. és d’alyò més cínic que dos dels escriptors que collaboren activament i convençudament a l’expoliació del mercat de l’edició i del coneixement es presentin com a apologetes de la literatura expoliada: Quim Monzó i Albert Sanchez-Pinol. Elys mateixos com a milyors testimonis: vent d’escriure en diaris de la metròpoli, editats o no a la província; amb edició en versió indígena o no, per guanyar-se la vida en xarnec mentre es complauen a deixar-se fer conèixer com a intellectuals planencs, i en reben cofois guardons i distincions. Això, ben bé tots dos -i sap quants dels sotasignants que hi fan igualment la puta i la ramoneta.
    i almenys l’un dels dos passant-se a escriure en xarnec, tot justament, aquelya novella que, ves per on, abans d’entrar a galeres ja tenia una vintena o una trentena de pre-contractes de traduccions. Cosa que no auria estat possible -pel xarneguisme del mercat internacional de compra i venda de drets d’autor que hi proïbeix la participació en igualtat de condicions dels qui trebalýin en lyengües que no són prou o no gens supremacistes-, si la gues feta en pla -com via escrit sempre fins lyavors els lyibres, pel que en sabem. i el seu editor esgargamelyant-se de pler tot predicant que escrita en xarnec hi guanyem tots; amb la connivència, si no complicitat, dels periodistes que, com sempre, mai no tenen res a dir que singularitzi el xarnec -sempre amatents, però a singularitzar el parlar pla, a fer-hi notar re,: la lyengua envaïda, la lyengua estigmatitzada.

    Entre els altres sotasignants, comptem que també hi ha el concudtor d’un programa de literatura esdevingut, per presumpció xarnega, programa de literatura xarnega. D’un dels autors de la qual va dir, en comptes de presentar-lo perquè en sabéssim re “[No cal dir-ne res, perquè] qui no el conegui que s’ho faci mirar”, i amb cara de mig fàstic, com si el sol advertiment ja fos un abús de la seva paciència.

    El manifest, no cal dir-ho, calya com un mort sobre la imposició de les assignatures de lyengües xarnegues i la proïbició de lyengua gascona i occitana que pateix la nostra regió de Catalunya, especialment, posat teòricament el caràcter d’oficials que, sota la comuna denominació d’occità, gaudeixen tots dos idiomes. Tant abans com després de la ipocresia d’aquest reconeixement autocastrat pel mateix govern que el va decretar, els gascons de la Vath d’Aran an estat ignorats si s’an adreçat en gascó a Catalunya de paraula o per escrit en qualsevol de les comunicacions quotidianes o extraordinàries que es veuen obligats o plaguts de fer-hi.
    Als “entusiastes del nou país que entre tots em de fer possible” els sembla molt bé que a la nostra regió de Catalunya els xarnecs espanyols i anglès, més el francès sense estalviar-hi aquests d’adés a la regió gascona de la Vath d’Aran, siguin de coneixement obligatòriament perfecte i ineludible com a condició sense la qual no es pot accedir al mercat formatiu, de pàrvuls endavant, ni al mercat laboral, de fer cangur endavant, ni promocionar-s’hi tot al més, sense sostres de vidre d’assumpció de la nacionalitat de la Metròpoli ni quotes aborígens en xava que facin el fet de la xocolata del lyoro. No troben a mancar l’assignatura de lingüística, la qual inclou subsidiàriament i ajornadament la filologia, la qual inclou subsidiàriament i ajornadament l’aprenentatge de lyengües estrangeres. La immersió xarnega fa perdre de vista la realitat -el rei va tan ben guarnit!- i el que no és sinó subsidiari i circumstancial, esdevé prioritari: cal justificar la consumició de la presumpció xarnega a fer que gairebé totes les nacionalitats romanents al món, identificades per no res menys que per sengles lyengües vives, assumeixin com a consubstancial el coneixement -perfecte, natiu, ineludible- dels respectius xarnecs que es reparteixen el pastís de la comunicació umana. És tan bèstia això com que, parlant que veiem també de música, ens violessin a saber tocar totom el piano sense saber un boralý d’armonia, d’istòria o cultural musical, ni fer trebalýar l’oïda ni sobretot la veu, que són els instruments de recepció i d’emissió de què totom disposa i no en calen més. Tot plegat, amb l’excusa que el que compta és que toquem gun instrument de debò i el suprem i estentard n’és el piano -cafè per a qui en vulgui!

  5. Estimats,

    Ja no llegeix ningú i la cosa anirà a pitjor si s’imposa des de l’escola. Si fos per mi, directament prohibiria la lectura: la iniciativa més intel·ligent per reactivar-la.

  6. M’adhereixo al manifest a favor de l’ensenyament de la literatura catalana al batxillerat.
    Mite Ferrer Fàbregas

  7. Pensem-ho seriosament. La cultura fa crèixer a l’èsser humà de manera que ja no permet que un gobern de dretes li imposi les seves idees. Hem de lluitar pel futur nostre i dels nostres fills.
    M’adereixo al manifest.
    Carme Pardo

  8. Aviam si ho entenc. Els primers de la llista d’adhesions són escriptors i cia de primera i, a Altres adhesions hi figuren els escriptors i cia de segona divisió. És aixo, no?
    Doncs no m’agrada ni com esquer.

    • No, a la primera llista hi ha els que en un cop d’ull ràpid i sense fixar-s’hi gaire s’ha decidit que convenia destacar i al segon grup hi ha una mica de tot, però també gent de primera fila (que els han passat inadvertits?). Sobta que a la segona llista hi hagi una Sílvia Soler, p. ex., que sempre col·loca els seus llibres entre els més venuts durant un munt de setmanes a tots els rànquings: ara n’hi té un), o un Àlex Susanna, o una Iolanda Batallé, o un Toni Sala…

      Ara bé, que a mi mateix, que no sóc ningú ni he escrit res, m’hagin col·locat a la segona llista al costat d’aquestes patums, també em fa feliç, no et pensis.

      No ho sé, és molt estrany, tot plegat, tens raó.

  9. M’adhereixo al manifest. Abans he escrit un text, però ara no el veig per enlloc…

  10. Sóc professor de llengua i literatura catalanes i, òbviament, m’adhereixo al manifest.

  11. Em vull adherir al manifest, però veig que que és tant complicat que no ser com fer-ho.
    Atentament