‘La fúria de les imatges’ de Joan Fontcuberta

26.11.2016

Arran de la darrera exposició a Colectania fa uns dies, des d’aquestes pàgines, ens preguntàvem: on va la fotografia? Aquesta és precisament la qüestió que intenta respondre La furia de las imágenes, el darrer llibre de Joan Fontcuberta –un dels teòrics europeus més prestigiosos en el camp de la imatge fotogràfica–, editat per Galaxya Gutenberg.

Font: ABC Cultural Fotografia: Inés Baucells

Font: ABC Cultural   Foto: Inés Baucells

La fotografia és probablement un dels camps en què l’impacte de les noves tecnologies ha estat més acusat. Digitalització de les imatges, substitució dels suports tradicionals, tant per a la captació com per a la reproducció, transmissió a través de les xarxes, immensa massificació del nombre d’imatges, etc.

Fontcuberta ha estat un testimoni privilegiat, i alhora actor i analista teòric, de tots aquests canvis des del seu començament. Llicenciat en Ciències de la Informació, va iniciar-se professionalment en el món de la publicitat i això li va permetre introduir-se en els secrets de la imatge i la seva manipulació abans que apareguessin les actuals eines d’edició. El paradigma de la veritat de la fotografia i la creació de ficcions fotogràfiques han estat sempre al centre del seu interès intel·lectual i de la seva pràctica fotogràfica. Ha obtingut els més alts guardons, entre els quals el Premio Nacional de Fotografía 1998, el Premio Nacional de Ensayo 2011 i sobretot el premi Hasselblad 2013, considerat com el premi Nobel de l’especialitat.

Recordem aquí, entre alguns dels seus treballs més destacats, les sèries en què ha barrejat sempre, anticipant-se molts anys als moments actuals, la fotografia amb la ficció: “Herbarium”, del 1984, on construeix fotogràficament plantes imaginàries; “Sputnik”, del 1997, on recrea, amb les seves pròpies imatges, el personatge d’un astronauta represaliat pel règim soviètic ; “Deconstructing Osama”, del 2007, un muntatge sobre la figura de Bin Laden operant a l’Afganistan. Són també molt reconeguts els seus “Googlegrames”, on, utilitzant programes informàtics específics, es construeix una imatge mosaic composta per milers de fotografies d’un tema o personatge obtingudes d’internet que es combinen en funció del seu color o contrast. A Barcelona podem veure a la plaça Isidre Nonell el seu mural ceràmic “El món neix en cada besada”, inaugurat el 2014.

El llibre La furia de las imágenes. Notas sobre la postfotografía està construït a partir d’una àmplia recopilació d’articles, conferències i treballs que Fontcuberta ordena i sistematitza per donar cos a un veritable tractat sobre la fotografia digital (que ell anomena postfotografia), la seva naturalesa i característiques principals. Però, sobretot, allò que de veritat l’interessa són les conseqüències d’aquesta revolució tecnològica en els comportaments socials. Per tant, són els notables efectes que ja ha produït des d’una perspectiva sociològica i antropològica el nucli fonamental de les seves reflexions.

El fotògraf tradicional ha deixat pas a una nova variant de l’”Homo Photographicus”  en què, com assenyala Fontcuberta, palpiten a la vegada  l’“Homo Pictor” i l’”Homo Spectator”. Un subjecte que és alhora productor i consumidor massiu d’imatges a través de pantalles de tota mena, i sobretot dels smartphones, que han canviat radicalment el paper de la fotografia i l’impacte que aquesta produeix sobre les nostres conductes. Unes imatges que s’han convertit en un llenguatge, un idioma, a través del qual ens comuniquem sense paraules. I ho fem precisament amb un aparell concebut inicialment per comunicar-nos a través de la veu.

Avui anem de viatge o assistim a un acte social i no ho expliquem parlant o escrivint. Ho fem fotografiant. Fem unes fotografies que enviem immediatament, gairebé sense text, amb la intenció que informin d’on som o d’allò que estem fent o consumint. Amb elles volem donar testimoni de la nostra presència, de la nostra identitat. Així la imatge ha substituït la paraula oral o escrita i, de fet, el que volem fer amb la imatge no és tant documentar la realitat com inscriure’ns autobiogràficament en aquesta realitat.

Aquestes imatges no estan tampoc destinades a ser emmagatzemades. Són com la paraula de consum immediat que, un cop pronunciada, s’esfuma i esgota en ella mateixa el seu sentit. Així, una vegada vistes es poden esborrar o destruir perquè no tenen la pretensió de servir de memòria i, en qualsevol cas, la seva brutal massificació impedeix la seva revisitació.

Pensem que es diu que avui un jove pot disparar-se en un sol dia més retrats que els que podien haver fet al seu pare en tota la vida.

Tenen especial interès les consideracions recollides en el capítol que reprodueix un article escrit ja el 2011 en què es parla específicament de la naturalessa de la creació postfotogràfica: aquesta essencialment posa en discussió la noció tradicional d’autoria individual i exclusiva per endinsar-se en el terreny de l’apropiacionisme fotogràfic en què un autor reutilitza lliurement materials fotogràfics originals d’altres, que habitualment ha capturat a través de la xarxa. Fotcuberta prefereix parlar de “practiques d’adopció”, que, com es pot veure a través de la mateixa xarxa o en exposicions de joves fotògrafs contemporanis, són unes pràctiques cada cop més freqüents.

El llibre tracta també el fenomen del selfisme, cada dia més present en els comportaments socials. La frase, que jo havia utilitzat alguna vegada, de “Salgo en la foto, luego existo”, referint-me a la inclinació humana a reconèixer la pròpia imatge, ha adquirit cada cop més força fins a transformar-se avui en “Selfío, luego existo”, on, com hem dit, fotògraf i retratat són ja una mateixa persona. Recorre el llibre les diferents modalitats de selfisme, des del reflectograma de les primeres etapes, obtingudes del reflex que es genera sobre la imatge d’un mirall, fins a les selfies disparades amb telèfons mòbils amb càmeres frontals.

Dedica també el llibre un capítol a parlar dels efectes de la inimaginable massificació i la hiperabundància d’imatges. Cada dia es pugen als diferents servidors fotogràfics centenars de milions de fotografies. D’aquí que es comenci a debatre sobre la necessitat de preservar un equilibri sostenible en el medi ambient de les imatges. Fontcuberta va dir fa anys que no tenia sentit fer fotos d’una posta de sol perquè a internet se’n podien trobar milions de disponibles i el que calia era trobar aquella que s’adigués a allò que volíem expressar.

Perquè la contaminació fotogràfica es produeix avui no només per les imatges de càmeres o mòbils particulars sinó pels milions d’imatges enregistrades per càmeres fotogràfiques i de vídeo públiques –policials, de trànsit, de control de passatgers o de centres comercials– emplaçades en tota mena d’espais públics. Aquí Fontcuberta ens informa detalladament d’algunes de les més variades intervencions d’artistes contemporanis que utilitzen aquestes imatges disparades o filmades per màquines sense cap fotògraf que les activi. Acollint-se a les disposicions legals que emparen el dret dels ciutadans a reclamar la disposició de les imatges en què hom apareix, alguns artistes han realitzat expressament sota l’ull de la videocàmera diferents actes o performances per tal de reclamar-ne després l’enregistrament i utilitzar-lo en les seves creacions més o menys originals, més o menys atrabiliàries.

En aquest context, el llibre refereix nombrosos exemples de seriosos treballs periodístics que parteixen de la gestió d’imatges preses per soldats, policies o càmeres de vigilància sense intenció periodística. D’aquestes molt variades maneres els artistes visuals i els fotoperiodistes utilitzen o reinterpreten les imatges alienes; en definitiva, les “adopten” en un procés que les dota d’una dimensió humana.

Finalment, en l’epíleg del llibre Fontcuberta adverteix també que “la massificació de les imatges ha trastocat les regles de la nostra relació amb elles. Ens resulta urgent, per tant, disposar de la nostra pròpia teoria quàntica si no volem que els seus efectes escapin al nostre control”.

En resum, un llibre molt útil per conèixer a fons el present de la fotografia digital, les seves darreres tendències, i sobretot per entendre les profundes implicacions sobre alguns dels comportaments socials d’avui en dia.

Etiquetes: