Un escàndol ortogràfic escalfa el festival Flors i Violes a Palafrugell

25.04.2014

Mentre la literatura i l’amor suraven arreu de Catalunya per Sant Jordi, mentre les lletres vivien el seu dia de glòria, a la terra de Josep Pla es cometia un crim ortogràfic. Enfilat a una bastida, un grup de persones pintava sobre una gran paret blanca del pàrquing de darrere la Fundació Josep Pla: “De begades penso en Palafrugell”. Una “b” antisistema que està causant un intens debat al carrer i a la xarxa. Qui ha fet això? Amb quin motiu? Què diria Josep Pla? De moment només sabem que demà comença el Festival Flors i violes amb noms de primera, com Bruno Oro, Ivan Benet i Blaumut.

L’origen de tot plegat cal trobar-lo a la sala de conferències de la Fundació Josep Pla, on mensualment s’organitzen presentacions i activitats de gran interès, però que estèticament tenia un problema. El gran finestral de la sala permetia contemplar de fons un anunci d’un supermercat que ja no ven a Palafrugell pintat a una gran paret de la casa del darrere, de manera que cada activitat que s’organitzava en aquest espai de patrimoni literari estava promocionada subliminarment per aquest antic supermercat.

Així doncs, un supermercat va despertar la imaginació de la Fundació Josep Pla i, en especial, de la ment creativa de l’artista multidisciplinari Enric Farrés Duran. Planià declarat, veia que s’havia de reivindicar la figura de Josep Pla des de l’actuació, sense idealismes ni veneracions, i que aquella era la millor paret per a fer-ho. Es troba al pàrquing del Casal Popular, un dels punts més concorreguts de Palafrugell, i és visible des de la Fundació Josep Pla. A més, la seu de la Fundació Josep Pla està situada prop de l’escola on l’artista precisament va aprendre a llegir Josep Pla, i el pàrquing en qüestió era abans el pati de l’escola. Un triangle perfecte que no podia desaprofitar.

El grafit literari era una bona idea, però Enric Farrés explica que “posar la cita i prou no tenia sentit” i que perquè tingués potència “calia treballar la realitat i el dubte”. A més, segons l’autor “permet desafiar el pensament normal de l’espectador i causar-li un cert mal d’ulls”. Com explica Anna Aguiló, directora de la Fundació Josep Pla, aquesta “pintada transgressora” serveix d’excusa per a crear l’activitat sonora “4 dies sense pati”. Tots dos coincideixen en afirmar que aquesta cridanera pintada només és la prèvia del que es podrà viure al pati de la Fundació durant el festival Flors i Violes, de l’1 al 4 de maig.

Flors i Violes pretén ser una festa dedicada a la primavera amb la creació d’un circuit d’escenaris de creacions i decoracions artístiques, concerts i degustacions gastronòmiques. Cyril Torres, comissari de Flors i Violes, explica que intenten que el circuit sigui el més divers possible i inclogui des d’artistes joves fins a artistes ja consagrats, tot i que cerquen una “certa regeneració”. Reconeix que preveien que l’obra de Farrés, aquest artista que ha exposat al MACBA i a la Fundació Tàpies, seria “insolent i provocadora”.

Un passeig pel pàrquing permetia copsar aquest matí l’abast de la polèmica. A tall d’exemple, un home lingüísticament ofès feia fotos del grafit amb el mòbil per denunciar el fet a l’alcalde i enviar-les al programa El gran dictat de TV3. Enric Farrés explica que s’ha trobat amb diversitat d’opinions i Anna Aguiló comenta que les “primeres reaccions han estat d’estupefacció i d’ira”, encara que la “resposta juganera del tuitaire @Trazzto ha ajudat a fer entendre que era una broma”. En @Trazzto ha respost a través de l’etiqueta #ElMurDeLesPlamentacions amb multitud d’imatges retocades amb frases iròniques, en la que segons l’opinió de l’artista mateix ha estat la millor reacció.

 

 

 

 

Anna Aguiló acaba tranquil·litzant la ciutadania: “Un cop acabat Flors i Violes, corregirem la falta garrafal perquè sigui el primer grafit literari de Palafrugell que passarà a engruixir el nostre patrimoni cultural amb una frase de Pla que evoca la seva literatura memorialística”.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

11 Comentaris
  1. La majoria de textos al carrer, de tuits, de correus electrònics… contenen faltes d’ortografia. En català i en castellà. Avui la transgressió és escriure correctament.

  2. I alguns periodistes fan faltes amb l’excusa que l’imperatiu és la pressa. Hi ha casos justificables, és clar, però a veure els professors com convencerem els alumnes que no han de fer faltes. La publicitat arriba a ser relament perversa (i no ho dic, és clar, només per això).

  3. De la poca-soltada a la ironia només hi ha un pas, que s’anomena talent. No és el cas, tanmateix.

  4. No, si el problema no és la falta d’ortografia sinó que d’un autor com Pla, que va escriure milers de pàgines, algú sigui capaç de triar una frase tan tautològica!

  5. Dels quaranta toms de l’obra completa de Pla han triat la més expressiva i original de les que va escriure llarg de la seva vida, la que ha influit més en les generacions que el van seguir i les futures. Una geenialitat sense parió. Barrtada!
    I l’enhorabona als artistes multidisciplinaris, tan llegits i cultes ells, tan originals i trencadors, que la terra tremola d’emoció en veient tanta potència creativa, el més preclar orgull de la comarca!
    Aviat la Generalitat i l’ajuntament, si senyor, us donarà premis i medalles, la de Sant Jordi, per exemple, que ara sembla que ja us toca, de tan amunt on heu arribat!

  6. El vostre escàndol i alarmisme ajuden a complir l’objectiu de difusió i viralització de la peça. Aquesta lleu transgressió s’emmarca dins d’un esdeveniment cultural i, un cop enllestit, es corregirà, tal i com la pròpia Fundació Josep Pla ha comunicat. Preneu-vos la molèstia de repassar l’obra de l’Enric Farrés i us adonareu que la subversió intel·ligent n’és un tret estilístic i un recurs efectiu –i gens gratuit– quan es tracta precisament dinterpel·lar convencions i mites socials.

  7. Aquesta frase és normal.
    És a dir, qui se l’ha empescada ha actuat com si la situació de la nostra llengua fos normal. És una picada d’ullet que, en qualsevol altra llengua, en què tothom en conegui perfectament l’ortografia, no suscitaria cap enrenou, ans comentaris sense crispació.
    És trist que un creador, abans de fer res, hagi de valorar quina és la salut de la llengua del seu país per decidir de quina mena de transgressió se n’ha d’estar.
    Personalment crec que, per desgràcia, el diagnòstic del català no permet aquesta mena de luxes…
    De tota manera és un nyap cridaner, superficial i identificable per la immensa majoria: fa prou mal d’ulls, efectivament. Són molt més preocupants, per ex., els calcs de construccions de l’espanyol, que cada vegada passen més desapercebuts, fins i tot entre catalanòfons amb bon nivell d’alfabetització, i aquestes errades sí que corquen secretament els fonaments del català.