La fotografia, un interès col·lectiu

26.09.2016

La fotografia i la professió de fotògraf no han estat mai prou valorats com a tals al llarg de la història. Però darrere d’una fotografia sempre hi ha una persona que busca el detall, que intenta explicar alguna cosa… Hi ha tot una sèrie de coneixements que fan que la fotografia esdevingui un element clau per a entendre i conèixer el nostre entorn i la nostra història. Tal com diu Núria F. Rius, «l’afició a la fotografia havia requerit un aprenentatge, en un art complex per la seva doble vessant cientificotècnica i estètica».

2008. Estudiants fent pràctiques de retrat en un Cicle Formatiu d'Imatge dels que ofereixen els jesuïtes de Sarrià-Sant Gervasi.

2008. Estudiants fent pràctiques de retrat en un Cicle Formatiu d’Imatge dels que ofereixen els jesuïtes de Sarrià-Sant Gervasi.

En els darrers anys sí que s’han començat a fer «festivals, exposicions, publicacions, associacions, galeries especialitzades, plataformes d’imatges» que són, avui, «bon testimoni de la seva creixent presència en el món contemporani».

Hem volgut donar valor a aquesta tasca i al professional que hi ha darrere amb un dossier dedicat a la fotografia format per tres articles i un reportatge fotogràfic de la Barcelona del segle XIX i del XX.

Segons Ricard Marco, «les imatges, en tots els àmbits, són motiu d’un interès creixent per part de la ciutadania», la qual cosa contribueix a crear un estat d’ànim positiu i a creure que és possible donar més valor a la fotografia.

«La fotografia a Catalunya té un abans i un després de les Jornades catalanes de fotografia celebrades a la Fundació Miró de Barcelona l’any 1980», en les quals es va posar damunt la taula la situació gens favorable de què gaudia la fotografia en aquell moment. També, es va demanar més implicació a les institucions polítiques. És per això que «es proposà la creació d’un museu de la fotografia de Catalunya que hauria de coordinar les tasques d’una xarxa d’arxius fotogràfics estesa arreu del país». Però s’ha hagut d’esperar al 2014 perquè «el Departament de Cultura presentés […] l’eina que estableix els instruments de protecció, preservació i descripció del patrimoni fotogràfic català». Ha estat des de llavors que diverses institucions, associacions, plataformes i espais museístics i culturals han engegat projectes de conservació, difusió i estudi d’aquest patrimoni fotogràfic.

Gràcies a tota aquesta sèrie d’esdeveniments «la fotografia en l’actualitat gaudeix d’una primavera continuada, d’un gran prestigi artístic i cultural», segons explica Juan Naranjo. A més, «és un mitjà molt integrat en la nostra activitat quotidiana», en part gràcies als dispositius mòbils de què disposem actualment. Cal tenir en compte, però, que «no va ser fins a la dècada de 1970 que es va començar a reconèixer la seva importància d’una manera àmplia i es va iniciar la seva institucionalització». De fet, la ciutat de Barcelona va ser «una de les pioneres a iniciar aquest procés de categorització de la fotografia». Convé saber, també, que l’«activitat fotogràfica ha estat ben arrelada a Barcelona», tant que va ser «una de les primeres ciutats del món en què es van fer fotografies el 1839».

Encants, 1888 ©Arxiu «Serra d'Or»

Amb motiu de l’Exposició Universal de 1888, els Encants, des de feia segles situats al Consolat de Mar, foren traslladats on avui hi ha el mercat de Sant Antoni. (Foto: Arxiu «Serra d’Or»)

És per aquest motiu que hem volgut inserir un reportatge fotogràfic la protagonista del qual és Barcelona. Les imatges que mostrem, datades de final del segle XIX i principi del XX, són extretes de l’arxiu fotogràfic de «Serra d’Or». No us perdeu, doncs, una fotografia dels velers al port de Barcelona (1888-1890), una de les darreres execucions públiques a Barcelona (1892), la bastida al monument a Colom (1888), la construcció de l’Hotel Internacional de Domènech i Montaner (1888), els Encants (1888), un concurs de globus aerostàtics al Poblenou (1906), una foto d’estudi del FCB amb el seu fundador, Joan Gamper (1906), la fira de bens a la plaça Tetuan i la fira de Rams a la rambla de Catalunya, totes dues de principi del segle XX, i dues fotografies del Paral·lel, també de principis del XX.

Primavera fotogràfica a Barcelona. 1982

Primavera fotogràfica a Barcelona. 1982

La Primavera Fotogràfica (1982-2004) «va servir per a difondre i consolidar el valor de la fotografia, per a la seva cristal·lització social». Una de les grans aportacions que va fer, va ser la «descentralització de les activitats entorn de la fotografia, portant les exposicions, conferències, debats i projeccions a tot el territori». L’èxit d’aquest esdeveniment va ser tan gran que es va convertir «en un referent nacional i internacional». Després d’això, «la fotografia s’havia emancipat, s’havia integrat en una concepció més interessant i global que la va fer més rica i plural».

Pel que fa al començament del segle XXI «es va iniciar el procés de normalització que vivim avui». Tanmateix, la «nostàlgia sembla que està arrelada en certs sectors fotogràfics que reivindiquen el mateix que fa trenta-sis anys, encara que tot ha canviat molt».

I en el marc digital, «quin és l’escenari de la pràctica fotogràfica amateur actual i com es resolen les tensions entre tecnologia i estètica?», es pregunta Núria F. Rius. «Hem passat de pensar la fotografia com un recurs per a la construcció del relat col·lectiu, familiar o social, a concebre-la com una eina comunicativa: instantània, però ara mateix sincrònica». Per tant, el que avui en dia interessa no és «la perennitat icònica i privada, sinó […] la circulació immediata i massiva» de la fotografia. I «un cop transmès el missatge, la imatge es devalua». Des d’un punt de vista històric, però, Núria F. Rius diu que «el panorama actual pot semblar similar al de finals del segle XIX, quan l’aparició de càmeres instantànies, petites i dependents d’una xarxa de laboratoris que fessin les tasques de revelat […] va comportar el sorgiment dels primers aficionats sense coneixements específics del mitjà». A més, afegeix que «potser val la pena recuperar els inicis de la configuració del camp fotogràfic i les idees dominants que el van definir per tal de comprendre les pràctiques fotogràfiques actuals i reconsiderar els criteris de valor amb què avui dia jutgem la fotografia més mundana».

En definitiva, podem arribar a considerar que «no hi ha pràctiques noves, però sí accentuades» i de retorn. «On les pulsions mundanes i creatives de la fotografia segueixen en tensió».

Llegeix el dossier sencer, compost per tres articles de Ricard Marco, Juan Naranjo i Núria F. Rius, i el reportatge fotogràfic de la Barcelona de final del segle XIX i començament del XX, al número de setembre de «Serra d’Or».
Disponible tant en paper com en digital!