La filosofia no pot ser una opció

24.02.2017

“La ciència m’explica com és el món, la literatura com podria ser i la filosofia per què les necessito totes dues”. No recordo a qui pertany la frase, però sempre me la repeteixo quan vull recordar la importància de la filosofia per tal d’entendre el món. Cal tornar a invocar reflexions com aquesta ara que l’opinió pública, que s’ha traduït en successives reformes de la llei d’ensenyament, ha anat erosionant inexorablement la reputació de la disciplina, reduint la seva presència en el currículum docent i posant en qüestió la seva obligatorietat. Per tal de revertir aquesta marxa cap a la desaparició, el passat 21 de febrer es va presentar el manifest per la presència de la filosofia en l’ensenyament.

Ludwig Wittgenstein

El manifest ha estat impulsat per 11 persones públiques vinculades al món de la filosofia, com Josep Maria Esquirol, Ignasi Boada, Núria Vives, Xavier Antich o Anna Punsoda. A més, el text compta amb les signatures de personalitats dels diversos sectors de la cultura, com els poetes Enric Casassas i Pere Rovira, l’artista Perejaume, professores com Victoria Camps, o Marina Garcés, els comunicadors Carles Capdevila, Antoni Bassas i Mònica Terribas, els editors Núria Iceta i Eduard Voltas, el llibreter Abel Cutillas, els cantautors Marina Rossell i Lluís Llach o escriptors com Jaume Cabré o Vicenç Villatoro, entre molts altres.

Per molt que aquest reguitzell de noms il·lustres representen el bo i millor de la cultura catalana, la voluntat del manifest és trencar aquesta bombolla d’elits intel·lectuals i “adreçar-se als governants del nostre país per sol·licitar que en la llei d’ensenyament i en el currículum català, la filosofia hi sigui contemplada en tota la seva dignitat i expressió”. En última instància l’objectiu del text és ben concret: aconseguir que, tant a ESO, com a Batxillerat com a la Formació Professional, la filosofia no sigui una assignatura optativa i tingui un creditatge suficient perquè la formació de l’alumnat sigui de qualitat.

L’acte de presentació va ser humil i poc concorregut: des del temps de Sòcrates la Filosofia ha mantingut una relació molt complicada amb el món de la publicitat i les relacions públiques. La professora d’ètica Begoña Román i el físic i poeta David Jou van ser els encarregats de la presentació, i l’actor Francesc Orella va ser l’encarregat de llegir el manifest, posant la popularitat del seu personatge televisiu, el Merlí, al servei de la causa. Precisament perquè la filosofia no serveix al poder, sinó que el qüestiona, els mitjans de comunicació i els ciutadans tenim la responsabilitat de defensar la presència de la filosofia dins un dels darrers espais que encara podem concebre al marge de l’economicisme: l’escola.

Val la pena aprofitar aquest crit en defensa de la filosofia per parlar de la revista digital Filosofia ara!, la primera revista de filosofia que es realitza a Catalunya fora de l’àmbit universitari. Endegada ara fa just un any per diversos professors d’institut, Filosofia ara! neix amb l’objectiu de ser una revista de divulgació de la reflexió filosòfica en català. La publicació té una periodicitat quadrimestral i ha dedicat l’últim número a la relació entre la raó i les emocions en el camp del coneixement i combina col·laboracions d’altes instàncies acadèmiques amb professors de secundària i estudiants. Una iniciativa lloable que empeny en la mateixa direcció que el manifest presentat aquesta setmana: salvar la filosofia d’acabar convertida en una mera curiositat.

També val la pena afegir que els dies 1 i 4 de març celebrarem la IV Olimpíada de Filosofia de Catalunya a la Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona i al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. Més de cinquanta centres educatius de Catalunya i prop de dos-cents estudiants de secundària participen en alguna de les modalitats – dissertació, dilema moral o vídeos de creació i reflexió – al voltant del tema d’enguany: la repercussió de les noves tecnologies en la identitat humana. Trobareu més informació aquí. 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

2 Comentaris
  1. S’ha d anar en compte com definiu les coses per no incórrer en sexismes: si Esquirol és una personalitat vinculada a la filosofia, igualment ho són Victòria Camps i Marina Garcés. Tots tres són professors, tots tres persones que, a més, fan conferències i escriuen llibres no només per a filòsofs. Llavors, és estranya la distinció que heu fet, i es podria pensar que és pel gènere.

    • Tal com explica el text, hi ha 11 persones vinculades al món de la filosofia que l’impulsen, d’entre les quals menciono des d’Esquirol fins a Punsoda, i després hi ha un grup molt ampli de persones que l’han signat però no en són impulsors. A tots dos col·lectius hi ha gent vinculada al món de la filosofia. L’única distinció, escrita negre sobre blanc, és entre impulsors i signats, i als dos col·lectius hi ha exemples tant d’homes com de dones. Només una lectura molt equivocada o plena de mala fe podria treure el tema del sexisme.