La Filmoteca posa al descobert el cineasta txec Jan Svankmajer

23.06.2012

Escena del film 'El Petit Otik'

La Filmoteca de la Generalitat presenta fins el 30 de juny la filmografia complerta del cineasta txec Jan Svankmajer en un cicle titulat “El surrealisme possible”. Es tracta d’una oportunitat irreemplaçable per descobrir el cinema d’animació d’aquest mestre mundial de la fantasia que roman pràcticament inèdit a les nostres cartelleres. El cineasta de Praga Jan Svankmajer ha esdevingut un clar referent per directors il•lustres del fantàstic com Tim Burton, Terry Gilliam i, també, els germans Stephen i Timothy Quay, declarats seguidors del director txec.
Jan Svankmajer, titellaire ell mateix, és fill d’una rica tradició dels països de l’est europeu hereva del teatre de marionetes que nodreix igualment el cinema d’animació d’altres compatriotes seus com Jirí Trenka o Karel Zeman. Una sensibilitat artística que s’ha fet extensible també a altres tècniques com la ceràmica, l’escultura o la pintura a la recerca d’altres formes i textures expressives.
Jan Svankmajer entén la seva predilecció per la fantasia i la imaginació lligada a la realitat. I el seu apropament al surrealisme, al món dels somnis i l’inconscient, revela una clara intencionalitat de no crear món paral•lels o alterns sinó de proveir-se de la mateixa realitat per acabar subvertint-la.
La seva afinitat amb el surrealisme el condueix a integrar-se en el grup surrealista txec, fundat per l’escriptor Karel Beige, vers l’any 1970. Una tradició surrealista que reivindica la ironia i l’humor negre per força hauria de topar amb el realisme oficial del socialisme estatal txec de l’època, malgrat la seva apertura cap a Occident, gràcies al seu ingredient crític i transgressor.
La seva fascinació pel cinema neix arran del descobriment dels genis russos com Eisenstein o Dziga Vertov i s’enriqueix amb la influència de mestres del surrealisme com el cineasta Luis Buñuel o el pintor Salvador Dalí. Un dels grans de l’animació artesanal de la tècnica fotograma a fotograma, coneguda com stop-motion, en què es filmen successivament els objectes amb posicions diferents per acabar donant sensació de vida i moviment quan les imatges filmades són projectades.
Des dels anys seixanta, Jan Svankmajer ha rodat sis llargmetratges i una vintena de curtmetratges, un conjunt de peces que han fornit una obra a reivindicar i que han contribuït a superar clixés enquistats que relacionen el cinema d’animació o de titelles amb el món infantil, en consonància amb algunes declaracions en què es nega a creure en “un art específic per criatures”.
Durant aquests darrers dies s’han pogut veure els seus dos darrers llargmetratges que combinen imatges real amb animació, cas de la divertida Vida de supervivència (2010) en què es parodia les sessions de teràpia i l’univers de la psicologia freudiana a través de les turbulències afectives d’un pobre home, i la malaltissa Bogeria (2005) a través d’un pacient jove reclòs en un manicomi en sintonia amb els tortuosos universos d’Edgar Allan Poe i el marquès de Sade.
Hi haurà temps aquests dies de recuperar tots els seus curtmetratges que han estat desglossats en tres programes. Un primer paquet correspon als seus primerencs nou curts compresos entre els anys 1964 i 1968; una segona tanda està conformada pels curts realitzats entre 1968 i 1988 amb nombroses adaptacions de relats fantàstics com La caiguda de la casa Usher, Jabberwockey o El pou, el pèndol i l’esperança; i una tercera entrega aplega curts rodats entre 1969 i 1992 en què destaca una sàtira dels esports com Jocs virils, el treball amb escultures de Foscor, llum, foscor o el delirant El menjar en què es desferma la voracitat extrema entre dos comensals cansats d’esperar el cambrer.
Es podrà veure el seu debut en el camp del llargmetratge en una data tardana com l’any 1988, després de treballar exclusivament en el curtmetratge durant més de vint anys, amb Alícia, una fascinant versió d’Alícia en el país de les meravelles de Lewis Carroll feta en règim de coproducció i rodada en anglès. Jan Svankmajer té també una singular adaptació del mite de Faust de l’any 1995 a partir de textos de Goethe, Marlowe o l’òpera de Gounod en què barreja titelles, personatges reals o figures de fang tot donant una volta de clau al mite fàustic subratllant el desdoblament de Faust quan un mateix actor interpreta a Faust i al malèfic Mefistòfil.
Bren provocadora ha de resultar Els conspiradors del plaer (1995) en què es dóna carta lliure a pulsions i debilitats humanes com la masturbació, el fetitxisme i tota mena de perversions sexuals lligades als plaers de la carn i dels sentits. I aquest dijous dia 21 de juny hi ha l’oportunitat d’endinsar-nos en el món de les obsessions maternals a El petit Otik (2000) en què una parella estèril adopta un tronc, al qual anomenen Otik, de progressiu caire aterridor com una variació de l’esbojarrada La botiga dels horrors.Podeu trobar més informació dels horaris de projecció, aquí.