La fiblada poètica de Sitges

19.06.2012

Foto de grup dels poetes i músics en el recital de cloenda als Jardins del Retiro | Foto: Edu Sentís.

Sitges va vestir-se de festa i va ser l’amfitriona de set artistes de la paraula dels nostres dies: els poetes Jordi Pàmias, Meritxell Cucurella-Jorba, Josep Pedrals, Rosa Font, Vicenç Llorca, Jordi Valls i Rodolfo Häsler van protagonitzar recitals i celebracions entorn de la seva obra i univers creatiu a la 6a Festa de la Poesia a Sitges.

A Sitges hi feia un sol de justícia, enlluernador i brillant. I les cases blanques somreien als poetes que van arribar en un autobús divendres passat a mitja tarda. L’ambient festiu es respirava. La primavera ho omplia tot i era el començament d’un cap de setmana atapeït d’activitats artístiques al voltant de l’obra dels set poetes homenatjats enguany. Jordi Pàmias amb el traç precís que dibuixa els paisatges de la Segarra. La veu pausada però afilada I el gest ferm. Meritxell Cucurella-Jorba amb el neguit de la flama que ascendeix i descendeix, la sensualitat de la veu vellutada i la força del desengany. Josep Pedrals amb la musicalitat del joc fet vers, de la fantasia i del ball de miralls entre els mots, la vida i l’explosió sonora: la bellesa lúdica de les formes. Rosa Font, amb la poesia minuciosa que retrata la cruesa de la realitat i la naturalesa. La descripció de les pors més inherents a l’ésser. El tall fi de les paraules. Vicenç Llorca amb el trànsit canviant per paisatges tenebrosos i bells, en alternança. Jordi Valls, la contundència del missatge. El crit a l’acció, a la revolució. Rodolfo Häsler, la dura bellesa de la injustícia, la fatalitat o l’abisme.

La vila de Sitges va fer pinya per fer una rebuda com cal als poetes amb una passejada pel poble, saludant a cada balconada a personalitats sitgetanes: Carles Arola, Anna Barrachina o Pere Tàpias, entre d’altres van donar la benvinguda als poetes homenatjats.

Aquella nit Anna Roig i l’Ombre de Ton Chien van protagonitzat una càlida vetllada cantant al Saló d’Or del Palau Maricel, al costat dels poetes David Caño i Estel Solé  que van unir veus i van fer arribar missatges de contundència unida a la bellesa musical de les melodies annarogianes.  Al dinar de poetes, l’endemà, en les converses Anna Roig hi sortia descrita com una “showman”, “algú amb una expressivitat impactant, mig-actriu, mig-cantant” i també es parlava de l’encant corrosiu de David Caño i del descobriment d’Estel Solé. Un menú exquisit.

Concert de l'Anna Roig i l'ombre de ton chien i recital de David Caño i Estel Solé | Foto: Cercle Artístic de Sitges.

Què és la poesia sinó plaer?

Dissabte. La llum solar ho inunda tot. Somriures. Els hotels sitgetans han acollit amb afabilitat els poetes. Brisa marina i ulleres de sol. És el moment hedonista del dia. Cada poeta pot triar entre tres activitats plaents: un passeig en veler per la costa per a Rosa Font, Jordi Pàmies i Jordi Valls; un massatge relaxant per a en Josep Pedrals, un curs de tango per al dígraf del desig –pronunciat tx-, la poeta Meritxell Cucurella-Jorba… I més tard els alumnes de l’escola Music Express-Art actuen tocant peces animades al jardí de la casa particular del pintor Pere Stämplfi.

La festa s’intensifica amb la batukada que els més joves del poble porten a terme: percussions, ritmes brasilers, crits de guerra festius ben coordinats i la festa que avança pels carrers. Ens aturem davant El Retiro, societat recreativa molt activa on es fan reunions gastronòmiques, recitals de poesia, cantades de caramelles i un dels punts neuràlgics culturals de Sitges. Allà tindrà lloc el dinar de poetes.

Batukada en honor als poetes | Foto: Edu Sentís.

Què és la poesia sinó reflexió?
La societat gastronòmica de Sitges ha preparat un menú primaveral per als comensals: amanida verda, pilota de carn amb salsa de xocolata, acompanyada de calamarsets i taronja tallada regada amb un raig de cointreau. L’entonació del brindis de La Traviata serveix per agrair als poetes d’acceptar la invitació de venir a Sitges i serveix per introduir elments que parlen de la seva visió poètica. El poeta sitgetà Joan Duran-organitzador de la Festa de la Poesia a Sitges, juntament amb la poeta Cèlia Sànchez-Mústich-brinda per Josep Pedrals, la regidora de cultura de Sitges, Mireia Rossell, alça la copa en honor a Rosa Font, dient que entre totes dues hi ha punts en comú: “L’amor pels paisatges canadencs i la certesa de pensar que el món està ple de petites alegries”. La poeta Vinyet Panyella brinda per Vicenç Llorca “i per tantes tardes compartides de converses prop del mar”. La poeta Cèlia Sànchez-Mústich brinda per Rodolfo Häsler, poeta nascut a Cuba, de pare suís i mare cubana, que parla de La Habana,el seu lloc natal,  i també de Sitges. Un rere l’altre es van succeint els brindis, el dedicat a Jordi Valls, poeta barceloní, i el dedicat a Meritxell Cucurella-Jorba, altrament coneguda amb el nom de tx, o el dígraf del desig. Asseguda a la taula dels poetes hi ha Liqa Al-Sarori, poeta del Yemen, que ha volgut assistir enguany a la Festa de la Poesia de Sitges i que recita un poema en anglès, mentre Florenci Salesas en llegeix la versió en català. Hi ha moments per a escoltar versions d’Édith Piaf a càrrec de la cantant sitgetana Mercè Garcia Campillo -definida per Joan Duran com “la nostra cabaretera particular”-acompanyada del pianista Oriol Nebleza. El dinar es converteix en una vetllada amena, semblant a aquells àpats nadalencs on tothom parla animadament, es riu, es recorda a qui ja no es troba entre nosaltres i les emocions afloren en un vaivé natural i encomanadís. L’actriu sitgetana Elsa Lluch fa un monòleg teatral i el músic Florenci Salesas obsequia els oients amb una versió del Cant dels Ocells amb un instrument electrònic rus, el Theremin, semblant a un sintetitzador, que crea una atmosfera esotèrica i misteriosa.

Cèlia Sànchez-Mústich brindant pels poetes | Foto: Edu Sentís.

Què és la poesia sinó fantasia?

Les ànimes dels poetes són el fil argumental de l’espectacle “Captura d’ànimes”, dirigit per Josep Milan, que poques hores més tard el Palau del Rei Moro acull, en un espectacle d’ombres xineses que té alguna cosa de les entranyables sessions de cinema mut. El piano de Florenci Saleses marca el ritme, i la càlida veu de Cèlia Sànchez-Mústich ens dóna detalls de la vida i obra dels poetes. Allà descobrim que Pedrals va néixer el dia de Sant Hilari “i potser per això la seva poesia és tan hilarant”, diu la narradora. Ens assabentem que a Meritxell Cucurella-Jorba li encanta el Petit Príncep i que el lloc predilecte per escriure per a Jordi Valls és el metro, mentre els vagons vénen i van. Ens expliquen que el somni recurrent de Rodolfo Häsler és una ciutat impossible i que Rosa Font veu la poesia com una barreja “d’innocència i experiència” i la narradora diu que la seva poesia “té la innocència de les nines i l’experiència dels arbres”.  A Jordi Pàmies li agrada el verd i escoltar Mozart i la màgia dels efectes òptics inunda la pantalla de verdor. Les siluetes dels titelles de Bel Suñé i Montserrat Gutiérrez voleien per sobre les cortines i la música evocadora ens trasllada a mons onírics, a descobrir l’univers creatiu d’aquests poetes. El públic infantil sitgetà s’ho mira tot embadalit: és un espectacle fascinant, que els porta al món poètic de la fantasia, de la creació. Detalls personals que poden servir per a una interpretació més acurada de l’obra dels artistes, o per a conèixer més de prop els poetes. “Sovint a vosaltres, poetes, la societat us deixa a l’ombra. A través d’aquest espectacle d’ombres, us volem donar la llum” va dir una de les alumnes dels cursos de català de Sitges en començar l’espectacle, havent saludat els homenatjats en quítxua i castellà, les seves llengües maternes.

Què és la poesia sinó transgressió?

Quan el vespre cau sobre Sitges arriba el moment del recital dels poetes als Jardins del Retiro. L’escenari és immens i clavells de tots els colors reposen sobre les seves torretes, envoltant l’espai en forma de corona. Els poetes ja són dalt l’escenari, asseguts als seus tamborets i entren en escena Mone i el seu guitarrista Pau Figueres. Interpreten set versions de cançons que ha triat cada poeta. Colours per a Vicenç Llorca. La guitarra comença tímida i la veu de Mone ho embolcalla tot. Llorca atura el temps amb poemes que barregen ritmes de passat i futurs inexorables. Rosa Font demana El viatge a Ítaca i Mone i Pau Figueres broden la peça. Cèlia Sánchez-Mústich presenta a Font com una poeta que escriu “des de la dignitat i l’honestedat i que persegueix millorar cada dia”. Si miro amb ulls de cec, llegeixo/ aquell altre llenguatge que hi ha en mi/ les mans del meu jardí escanyant les heures/ els mil camins de l’ombra/ els límits de la llum/ el silenci de tot el que s’ha escrit/ sense llenguatge. Joan Duran introdueix al poeta Rodolfo Häsler com un artista que veu en la poesia “una mirada que transforma la manera de ser i d’estar”. Häsler tria el bolero cubà “Si nos dejan” i el tandem Mone-Figueres posa la pell de gallina als assistents. Mirades de dolçor, alguna llambregada amarga, cares innocents i cares que es miren amb nostàlgia allò que diu la cançó. La poesia de Häsler és tallant i alhora bellíssima. Desde arriba contemplo a la bestia dentada/
y recuerdo que en la infancia jugaba con una replica/
en peluche, mucho menos imponente/
  presente en la formación sentimental de todo niño alpino/
El foso es la salida del laberinto medieval/
un camino sinuoso de piedra arenisca ocre/
en la que han sido labradas las agujas más sorprendentes/
y las ventanas de las viviendas/
En una de ellas, mi padre, que ahora es mi hijo/ tocaba la viola con método insistente/
mientras yo aprendía el dialecto gótico de mis antepasados. Josep Pedrals és definit per Duran com un poeta “de vers humorístic però d’una subtil salvatgia”. Mone li canta la cançó “Lullaby of Birdland” de Sarah Vaughan amb mestria i dolçor, amb el virtuosisme de Pau Figueres a la guitarra. Després d’un recital pedralià refrescant i entusiasta s’encenen els focus dels jardins del Retiro. Joan Duran i Cèlia Sànchez-Mústich, organitzadors de la Festa de la Poesia de Sitges, diuen que ha arribat un moment especial. “Fins ara hem intentat no fer gaires patinades, però ara ha arribat el moment de patinar”. Sona una música de tango suggerent i altiva i la ballarina Sílvia Cuesta –camuflada enmig del públic- s’alça i balla un tango sensual i apassionat amb el patinador Javier Moreno, que es mou sobre rodes amb agilitat i gràcil fortalesa. La concentració d’ell, l’expressivitat d’ella, la música hipnotitzadora i els assistents bocabadats. Un ball de seducció on la ballarina s’arrencava agressiva l’anell de casada i el deixava sobre la taula, per llançar-se als braços del patinador. Què és l’amor sinó un ball impossible, patinant, desafiant les lleis de tota mena?

Mone i Pau Figueres | Foto: Edu Sentís

Aplaudiments embravits. Mirades transgressores. El recital continua amb Jordi Valls que tria la cançó “Carros de foc”, amb una versió molt aconseguida per part de Mone i Figueres. I Valls obsequia el públic amb versos reivindicatius i alhora festius. Arriba el torn del dígraf del desig, (tx) i Meritxell Cucurella-Jorba demana a Mone una versió de Peret “El mig amic” i emet versos sagnants d’amor no correspost, desig encès i embravida passió. Confesso que/ l’amor em perd/ que no en sé més/ ni menys/ d’amar. Tot seguit Mone i l’excel·lent guitarrista Pau Figueres interpreten el poema musicat de Jordi Pàmias “Fidelitat”. I Pàmias, més tard, ressegueix amb paraules l’alta Segarra i els camins de pols, les alzines antigues i el pas del temps.           

Què és la poesia sinó art?

Diumenge. Dia de comiat i reflexions. Abans de retornar cadascú cap al lloc d’origen, es fa una passejada per Sitges tot veient set aparadors de la vila que han canviat la seva imatge i forma adaptant-se a set poemes dels autors homenatjats. Núria Corretgé, artista sitgetana ha dirigit el projecte dels aparadors amb l’ajuda dels seus alumnes del taller d’art.

Aparador amb elements que representen un poema de Jordi Valls.

Detall de l'aparador que conté un poema de Jordi Pàmias | Foto: Edu Sentís.

La botiga 'Els pastissos de l'àvia' amb el poema de Josep Pedrals.

Detall de l'aparador que conté alguns versos de Meritxell Cucurella-Jorba.

Aparador amb el poema de Rosa Font.

Detall de l'aparador que conté un poema de Rodolfo Häsler | Foto: Edu Sentís.

Detall de l'aparador que conté la poesia de Rosa Font | Foto: Edu Sentís.

Aparador que conté els diorames basats en el poema de Viceç Llorca | Foto: Edu Sentís.

Jordi Pàmias davant l'aparador amb el seu poema | Foto: Edu Sentís.

Detall de l'aparador de la sabateria Panyella, on hi ha representat el poema de Jordi Pàmias.

Una festa feta de detalls, amb cor i amb cap, dedicada a la paraula viva i als poetes dels nostres temps. Un esdeveniment que ha implicat moltes mans sitgetanes: l’escola d’art, els nens músics del poble, l’associació gastronòmica del Retiro, els alumnes nouvinguts dels cursos de català. Un homenatge que difon el paper de la poesia, la bellesa, la fantasia i la transgressió, tan necessàries.