La Festa Major d’Igualada, exemple de recuperació de la tradició

Els actes recuperats per la FESTHI demostren com conviuen tradició i modernitat

Clàudia Rius i Llorens

Clàudia Rius i Llorens

Periodisme i cultura. Cap de redacció de Núvol (2017 - 2021). Actual cap de comunicació del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

L’estiu és una època prolífica en Festes Majors. Algunes d’aquestes són centenàries, com la d’Igualada, el primer pregó de la qual es va celebrar l’any 1374. A la capital de L’Anoia, el 2010 es va crear la Federació del Seguici Tradicional Històric d’Igualada (FESTHI) per recuperar certs actes tradicionals i celebrar-los amb els ulls d’avui.

Quatre segles després que la ciutat d’Igualada celebrés el seu primer pregó i comencés així una tradició centenària de la ciutat, la monarquia il·lustrada i l’Església van creure que les manifestacions de goig durant el seguici del Corpus eren excessivament festives. Per solucionar-ho, van prohibir de manera generalitzada els jocs i entremesos que s’hi celebraven.

Davant d’aquest fet, molts pobles com Igualada van decidir que en comptes d’abandonar els rituals en qüestió, els traslladarien a la festivitat del patró local. En el cas d’Igualada, el patró és Sant Bartomeu, que va passar a rebre tots els goigs que fins aleshores es feien dins del Corpus.

El model festiu va durar anys, fins que a principis del segle XX, la festa “va començar a patir petites mostres d’una decadència que continuaria algunes dècades fins a la Guerra Civil i els anys obscurs del franquisme”, tal com expliquen des de la Federació del Seguici Tradicional Històric d’Igualada (FESTHI).

Va ser aleshores quan el model festiu tradicional va deixar d’existir, principalment per la destrucció de molts dels elements, el desconeixement i oblit de les tradicions, i per la introducció de nous actes moderns. El 2010, quatre entitats d’Igualada van ajuntar-se per tal de crear la FESTHI, Federació que porta set anys treballant per al recuperació de les tradicions de les primeres festes.

Aquestes quatre entitats van ser el Ball de Bastons, el Ball de Cercolets, els Moixiganguers i els Trabucaires “Els Voladors”. El mateix any, es van sumar a la seva tasca el Ball de Pastorets, el Ball de Sant Miquel i els Diables, i més tard, l’Associació Gegants Vells d’Igualada. En total, set entitats que encara avui s’organitzen autònomament, però que treballen plegades per construir una Festa Major respectuosa amb la seva història.

“Treballem per la recuperació o restauració de figures, imatges i balls de caire tradicional i històric de la ciutat d’Igualada”, explica Laia Cuadras, presidenta de la FESTHI des del 2016. L’objectiu, diu, no és només recuperar certes tradicions, sinó també els seus contextos i les seves funcions. És per això que, per exemple, la Federació no estava interessada només en reconstruir la imatge de la figura de Sant Bartomeu, sinó que també volia recuperar el trasllat i retorn del Sant i la seva processó, entre d’altres.

Des del 2009, la Festa Major d’Igualada ha recuperat el Ball de Bastons (2009), el Ball de Cercolets (2010), el Ball de Pastorets i el Ball de Sant Miquel i els Diables (2011), la Imatge del Sant i la seva Processó, amb l’entrada i el cant dels goigs (2012), la bandera o Penó de la ciutat (2013), la Pasacalle, els Gegants Vells i el Tabal de la Patera (2016). Tornar a les figures el protocol que tenien és, segons Cuadras, enfortir el seu valor patrimonial.

La tasca de la FESTHI no seria possible sense la participació del jovent: “La ciutat respon d’una manera espectacular a nivell jove”, assegura la presidenta, que afirma que la majoria de les entitats estan creades i conformades per gent jove. I no només això, sinó que el seguiment de la Festa Major també depèn molt de com aquests s’hi bolquen.

El cas de la Pasacalle és paradigmàtic. La Pasacalle és la sortida de totes les comparses pel centre de la ciutat, reivindicant que l’endemà és el dia gros d’Igualada, el de Sant Bartomeu. Aquest és un acte nocturn i poc protocol·lari, que es va recuperar l’any passat i que va tenir “un èxit espectacular gràcies a l’ambient festiu i juvenil”, creu Laia Cuadras.

Així doncs, la FESTHI és l’exemple d’una entitat formada per gent jove que ha treballat en la recuperació de tot un seguici tradicional històric d’una ciutat, fent molta feina en pocs anys. I tot i així, una part dels actes recuperats són religiosos. Com entén això la Federació? “No ens considerem confessionals, però defensem la interpretació lliure dels símbols”, explica la seva representant, que creu que el fet que el patró de la ciutat sigui un sant no s’ha d’interpretar com una manifestació estrictament religiosa, sinó com un fet inherent a la cultura catalana: “La processó és un moment en que els devots mostren la devoció a l’església, però també és el dia més important d’Igualada perquè festeja la seva diada com a ciutat”.

Enguany, la FESTHI ha impulsat la Candidatura de la Festa Major d’Igualada com a Festa Tradicional d’Interès Nacional. Estan demanant el suport de totes les entitats igualadines, i sobretot de l’Ajuntament, per tal de demostrar a la Diputació de Barcelona que els actes de la festa es poden catalogar d’interès patrimonial.

La Festa Major d’Igualada és una de les més antigues de Catalunya i la tasca del FESTHI demostra com conviuen tradició i modernitat. Els més curiosos poden corroborar aquest fet del 21 al 28 d’agost a la capital de l’Anoia. No tindran temps per perdre: sumant els actes recuperats i els altres existents, hi haurà un total de 137 activitats. Perquè històrica o no, pocs esdeveniments desperten tant un municipi com una bona Festa Major.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació