La Festa de la Poesia de Sitges, melodiosa i refrescant

2.07.2013

L’esperit festiu i poètic va tornar a apoderar-se dels carrers, jardins i places de Sitges. Si la poesia és un “nèctar de fruites o llet primigènia” – tal com diuen Joan Duran i Cèlia Sànchez-Mústich, directors del festival- en aquests temps de sequeres creatives els poetes han de ser més reivindicats que mai.

 

Joan Chamorro i Andrea Motis al Festival de Poesia de Sitges | Foto Carles Arola


El set és un número màgic. I els set poetes convidats enguany a Sitges van embruixar la vila sitgetana amb els seus versos, fets d’un magnetisme bell, d’una força irada. La 7a Festa de la Poesia de Sitges va agermanar les veus poètiques de Miquel Desclot, Jordi Julià, Christelle Enguix, Jordi Llavina, Leticia Luna, Josep Maria Sala-Valldaura i Vicenç Villatoro.

Les parets vermelles del Saló d’Or del Palau Maricel van acollir la veu dolça i a voltes salvatge d’Andrea Motis, acompanyada per Joan Chamorro, director de la Sant Andreu Jazz Band. La vivesa del jazz que ens gronxava i ens embolcallava, alternada amb els versos de Sílvia Bel, Anna Gual i Marçal Font, tres mirades joves però molt contundents. La duresa dels poemes d’Anna Gual, que talla la respiració com un ganivet; la desimboltura rapsòdica de Marçal Font, que enlluerna amb la seva veu de tro i amb els seu rierol de versos expressius; i Sílvia Bel amb els jocs de paraules i els homenatges personalitzats a cada poeta. Li dedica un poema sobre el fet de néixer i parir “Dolors” a Christelle Enguix, “que acaba de parir el seu darrer poema, que és un fill”.

Per a Josep Maria Sala Valldaura, Sílvia Bel recita “Balada de baladre” que fa bona parella amb el poemari “Flors i carboni” de Sala Valldaura i arrenca els aplaudiments més emotius amb el poema “Fer el mort” dedicat a un tema –la mort- que vinculem sovint amb la cultura mexicana, que celebra rituals diferents als nostres per encarar el dol. Leticia Luna, poeta mexicana homenatjada enguany a Sitges, aplaudeix fervorosament. A Jordi Llavina li dedica “La Nina de Plàstic”, per una imatge que li va venir al cap llegint el poema llavinià “Les cireres ferides”; mentre que a Miquel Desclot –de nom “amb sonoritats de cavaller medieval”- li recita “M’ha mort el romanticisme”. I així, va homenatjant un a un tots els poetes.

 

Recital de cloenda als jardins del Retiro | Foto de Carles Arola

 

Anna Gual descriu la solitud, la desesperança, la melangia a través d’uns poemes que s’acompanyen de la veu melodiosa amb un punt de nostàlgia de Motis. Una veu dolça però amb relleu, igual com els paisatges de formes escarpades dels poemes. La vehemència de Marçal Font és un cant al tirar endavant, malgrat les tristors i les penúries de la vida “la mort no és mai la resposta”. La calma arrauxada d’Andrea Motis i Joan Chamorro serveix de contrapunt a les melodies agres i desesperançades de Sílvia Bel, de bellesa blava. És llavors quan Andrea Motis diu entre cançó i cançó: “Els vostres poemes tenen molta força” i subratlla la seducció mútua que es dóna damunt l’escenari. Jazz i versos, fusió de passions desacomplexades.

Dissabte detallista i proper

Dissabte 29 de juny és el dia central de la 7a Festa de la Poesia de Sitges 2013 amb el gran recital final on tots els poetes homenatjats comparteixen els seus versos amb un nombrós públic als Jardins del Retiro.

Però també al llarg del dia tenen lloc molts altres esdeveniments especials que mereixen ser explicats i recordats perquè, en efecte, la Festa de la Poesia de Sitges és un dels festivals poètics més especials del nostre panorama poètic. El motiu? Es tracta d’un festival personalitzat al mil·límetre. D’aquesta manera el públic és capaç de descobrir no només el costat creatiu dels poetes sinó també, i aquí està la clau, la vessant més humana i més personal de cadascun d’ells.

És així com al matí cada poeta selecciona els seus “plaers triats”: un instant de gaudi que cadascú es fa seu per reposar, almenys una estona, durant un cap de setmana amb tantes emocions multiplicades. I és així també com, a la tarda, es duu a terme un espectacle de màgia, cinema mut i música sota el títol de “Captura d’ànimes”, a càrrec de l’artista multidisciplinar Florenci Salesas i el mag Pau Segalés. Aquests dos creadors organitzen un número de màgia també personalitzat per a cada poeta, mentre Salesas, al piano, posa música a uns curtmetratges entranyables on es repassen la vida, les passions, les fòbies o les anècdotes més privades de tots i cadascun dels escriptors en una sèrie de peces molt ben fetes i amb un muntatge que arrenca somriures però també llàgrimes. És difícil ser tu el protagonista del que veus a la pantalla i no plorar per culpa de tanta emotivitat desfermada. Així és com Jordi Julià, Christelle Enguix, Jordi Llavina, Vicenç Villatoro, Miquel Desclot, Josep Maria Sala-Valldaura i Leticia Luna contemplen les seves ànimes intraessencials a través del projector, la melodia i la sorpresa constant.

 

Jordi Llavina davant del seu aparador | Foto Carles Arola

 

La intenció dels organitzadors de la Festa de la Poesia de Sitges, Joan Duran i Cèlia Sánchez-Mústich, és fer que cada any tots els poetes no sols se sentin com a casa, acollits i tractats amb cotonets, sinó que gaudeixin d’una experiència plena com una de les més memorables de la seva existència humana però també poètica. D’aquesta manera es crea un lligam profundíssim amb tota l’altra gent participant però també amb Sitges i amb la gent responsable d’aquest miracle anual que desperta tants entusiasmes. I aquí es demostra la saviesa de tots els gestors culturals implicats en el procés, perquè tot esdeveniment cultural ha de servir per propagar la cultura, però al mateix temps per unir i crear un historial amb l’entorn, la història, el territori i els éssers humans que l’habiten. I és amb aquesta intel·ligència com s’entén l’èxit constant de la proposta sitgetana.

És precisament per tots aquests motius com poetes que varen participar en altres edicions talment Francesc Garriga, Jordi Valls, Mireia Vidal-Conte o Anna Aguilar-Amat, entre molts altres, tornen cada any encara que sigui per saludar, motivats per la seva vinculació emocional a un esdeveniment que els va regalar tantes alegries i afectes en el seu moment. Sol ser el tradicional dinar mític al Retiro, amb sobretaula artística, allà on tothom es reuneix no sols per alimentar-se de les millors viandes sinó per començar a escalfar motors amb un espectacle de varietats cabaretístiques múltiples que inclouen el cant, l’acudit, la performance i els brindis selectes. Després de tanta joia compartida el recital final és el colofó perfecte per donar cohesió a la Festa.

Sopar a la Cava del Retiro, que sempre acull recitals de poesia, jams musicals i tot tipus d’esdeveniments. Moments de microcalma per intentar pensar en tot el viscut, per saber quins seran els poemes que es diran. Preparacions definitives. Últims detalls. Nervis. Però sobretot il·lusió. Tothom ben engalavernat. A poc a poc la gent va omplint les cadires i les taules dels Jardins del Retiro. El concert multitudinari per la llibertat al Camp Nou no ha pogut impedir que la gent no hagi vingut a veure de forma multitudinària i plena, com cada any, el darrer gran acte de la festa poètica de Sitges. S’apaguen els llums. Abans que tot comenci es duu a terme una connexió “en directe” amb la coneguda corresponsal Rosa Maria Calaf, que amb la seva aparició a la pantalla desperta els somriures dels assistents tot explicant les peripècies dels poetes per diferents racons emblemàtics de Sitges i com han patit una sèrie de desventures bastant còmiques que han impedit que arribin a temps. Al final, però, es demostra que es tracta d’un muntatge bromístic introductori que serveix com a tret de sortida per a una nit molt estimada dins del panorama cultural sitgetà.

 

Christelle Enguix davant del seu aparador, acompanyada de Joan Duran i Cèlia Sànchez-Mústich | Foto de Carles Arola

 

El gran recital final combina les participacions dels poetes amb l’aparició musical de la cantant Sílvia Comes i el pianista Maurici Villavecchia, que interpreten, després de cada aparició poètica, les cançons preferides de cada poeta, les cançons que cada poeta ha seleccionat perquè formen part del seu repertori íntim i inesborrable. Poesia i música es combinen en un còctel on hi ha versos tristos, macabres, salvatges, poderosos, tendres, suaus, reconciliadors o purament memorialístics.

Al dia següent queden encara la visita als aparadors poètics de set botigues de Sitges-dirigits per l’artista Núria Corretgé– i un comiat a la casa dels Buckley-Planas, descendents de l’escriptor Ramon Planas. Més que un “adéu” el que s’ha de dir és “fins ara” perquè qui gaudeix d’aquesta intensitat de ben segur s’apropia de la certesa que l’any que ve tornarà a ser-hi per presenciar i gaudir, de bell nou, el triomf d’aquesta FESTA en majúscules. Que tant de bo duri molts anys més i que tothom pugui experimentar-la en carn viva i feliç.