La Festa de La Lluita

2.07.2015

A les 19:00, música dels 80’s i un còctel noruec reben els assistents a la terrassa de la llibreria Laie del carrer Pau Claris. L’Altra Editorial i Anagrama hi presenten “La mort del pare”, “L’home enamorat” i “l’illa de la infantessa” del noruec Karl Ove Knausgaard. Tres dels sis volums que conformen “La Meva Lluita”, l’obra autobiogràfica de la qual tothom parla i recomana des de fa temps.

Karl Ove Knausgaard

Karl Ove Knausgaard

El sol cau a plom i la calorada demana bellugar i beure. Gent del gremi, periodistes i lectors volten amb el got a la mà a l’espera que engegui l’acte. Sobre les 19:15, ho anuncia a la concurrència l’editora de l’Altra, Eugènia Broggi. Còctel, música dedicada, lectures i KO Knausgaard en plasma. Entretant, es decideix entre llegir a la terrassa o en una cambra adjacent, el vodka del còctel desfà el gel i el fred de les lectures de Knausgaard pica de cara amb un juliol mediterrani que voreja el desert.

A les 19:30 criden a la gent a la cambra; dins, una trentena de persones es reparteix, a peu dret l’espai d’uns pocs metres quadrats, fora queda una altra trentena. A una banda, el periodista Antonio Lozano i l’escriptor Eduard Márquez es presten a donar veu a “L’home enamorat” i “L’illa de la infantesa”. Abans de la lectura de “L’home enamorat”, Lozano explica l’experiència de visitar Knausgaard a Suècia i la urgència de l’autor per desempallegar-se’n. L’Eduard Márquez engega “L’Illa de la infantesa” sense preàmbuls, la seva veu poderosa camina entre l’atenció dels presents i la xerrera que arriba persistent de la terrassa. L’editora Broggi va i ve, posant ordre i demanant silenci, l’editor Herralde, veterà d’aquests arts, no es belluga de primera fila, somrient, bondadós. Finalment, l’estrella en pantalla: Karl Ove Knausgard, en un primer pla de webcam; la fila de llenyataire, l’anglès rocós, la mirada viva electrocutada pels bits i la distància, el despatx de fons (¿potser també un soterrani, Karl Ove?). Vida i miracles en format de pregunta resposta retolada.

Futbol, humor, família, Suècia i Noruega, “El castell” de Kafka i “La muntanya màgica” de Mann com dos dels seus referents, el motiu del pare, les picabaralles, milers d’exemplars venuts arreu del món, la fama. Aproximar-se a l’origen i els conflictes que ja corren com aigua passada. De sobte, la llum del sol cedeix i la claror que ocupa la sala s’apaga. Knausgaard xerra i el dia mor com en una de les seves descripcions. Potser li plauria a l’autor; que deixessin de xerrar al seu voltant, que s’acabés el beure i la gent llencés els gots a reciclar, que apaguessin la música i tothom enfilés obedient cap a la sortida. Sense renys ni plors ni estrebades d’orella. Perquè a casa seva se sopa a les vuit (i segur que molt abans). Amb l’última resposta, clouen l’acte uns minsos aplaudiments. N’hi ha que ni s’acomiaden, l’autor, el primer, que desapareix darrera d’una fosa a negre. D’altres segur que corren a començar algun dels seus llibres.