La festa d’aniversari

2.09.2012

Al corral hi havia vuit gallines, en Pau els havia posat nom a totes. Li agradava jugar amb elles, però la majoria de vegades les molestava, especialment a una, a la Tula, que era la més vistosa, la més espavilada i també la mes juganera, la preferida d’en Pau. En el fons el que volia el nen era divertir-se i no era conscient de que les estressava; pensava que a elles també els agradava aquell joc de persecucions. Una tarda, havent dinat, estaven totes tranquil·les, algunes picotejaven aquí i allà i la Tula estava mig endormiscada sobre una fusta a l’ombra, al resguard de l’escalfor de l’estiu. Es va despertar de cop en sentir un soroll, va observar que el nen se li acostava silenciosament i, amb molta rapidesa, va aixecar el vol esvalotada i es va allunyar ràpidament mentre feia cooo co coooooo, el seu crit de guerra. Ja n’estava tipa d’en Pau. Ja no sabia on amagar-se quan el nen sortia a jugar al corral.

La mare d’en Pau, la Sònia, totalment aliena a les malifetes del seu fill, escoltava el xivarri de les gallines des de la casa i pensava que pertanyien a una raça de bestioles indomables. La posaven nerviosa, tot el dia es barallaven i voletejaven, pensava que havia de fer alguna cosa per evitar aquell enrenou. Quan s’acostava per recollir els ous l’atacaven, de fet alguna d’elles ni tan sols ponia ous i això que eren gallines joves. Aquell matí, quan va entrar per posar-los menjar i beure semblaven boges, totes corrent d’una part a l’altra del corral.

En Pau estava de vacances i es passava gairebé tots els matins jugant amb els amics del poble, a vegades baixaven al riu i es banyaven una estona, era un lloc prou segur com per estar-s’hi sols. A les tardes, després de la migdiada, la mare l’obligava anar a la seva habitació per fer els deures. Cada dia havia de fer uns exercicis i una lliçó que li havia posat el mestre. No era precisament un nen brillant en els estudis i això feia que la seva mare hi dediqués una estona per ajudar-lo, però moltes vegades la feina l’obligava a deixar-lo tot sol.  Al cap d’uns instants en Pau ja n’estava tip de fer deures i només tenia ganes d’anar al corral a jugar amb les gallines.

Aquell dia després de sopar, la mare li va dir que tenia una notícia agradable per comunicar-li. S’acostava el seu aniversari i havia pensat que, com que faria 10 anys, prepararien una festa més maca que altres vegades i podia convidar a tots els amics. Al cap i a la fi fer 10 anys era molt important en la vida d’un nen. En Pau es va posar molt content de poder-los convidar.

Durant uns quants dies van treballar molt tots tres preparant la festa i gairebé tot estava ja a punt per passar un dia immemorable juntament amb els seus amics. Amb l’ajuda dels pares havia preparat una sèrie de jocs. Primer farien una cursa de sacs, també havien organitzat una gincama i per acabar havien penjat unes olles de fang plenes de caramels i serpentines com a premi per a qui les trenqués.  Va ser molt emocionant preparar-ho tot.

Per fi va arribar el dia de l’aniversari d’en Pau, els pares li van regalar una bicicleta fantàstica que van anar provant, un rere l’altre, tots els seus amics i a les 12 del migdia van començar els jocs que van durar fins l’hora de dinar. Tots s’ho van passar d’allò més bé.

La Sònia havia preparat una taula molt gran al jardí, a l’ombra. També els havia preparat un bon dinar per a tots amb pastís inclòs. La xerinola de la quitxalla era considerable degut a l’emoció del matí, ara però anaven seient cadascú al lloc indicat.

Van omplir els gots de refrescos, tenien molta set i van beure fins a rebentar.  Quan ja tenien tots el plat a taula i estaven a punt de dinar, el pare es va aixecar i va dir:  Feliç aniversari Pau!  Tots van respondre a l’hora: Feliç aniversari, Pau!  El nen es va posar molt content i es va mirar la mare que els deia: Ara a dinar de gust. Bon profit!.

En acabar, estaven tots tan cansats i tips que es van estirar a l’herba per jugar al joc de les endevinalles. Al cap d’un moment es van quedar completament adormits.

Ha estat un dia perfecte, va pensar la mare mentre recollia la taula i mirava de reüll el galliner amb un somriure de satisfacció.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

5 Comentaris
  1. Retroenllaç: Contes d’estiu a Núvol | Núvol

  2. M’ha agradat. A la fi la Tula resta en pau i en Pau serà ara l’objectiu de la Sònia? Ens ho podries contar en un altre episodi de la vida de’n Pau?