“La ferocitat”, el problema és el Berlusconi que hi ha en mi

28.12.2016

Nicola Lagioia és un autor italià que ha escrit diferents novel·les i relats breus guardonats amb diversos premis, però a Catalunya no el coneixem. O més ben dit, no el coneixíem: ara l’editorial Bromera publica la seva quarta i darrera obra, La ferocitat. L’autor no ha estat mai publicat a l’Estat Espanyol, i és el primer cop que s’edita en català.

Nicola Lagioia durant la cerimònia d'entrega dels premis Strega el 2015 | Foto: Premi Strega

Nicola Lagioia durant la cerimònia d’entrega dels premis Strega el 2015 | Foto: Premi Strega

La col·lecció L’eclèctica de l’editorial Bromera publica en llengua catalana autors del panorama literari internacional. Pierre Lemaitre, Andrea Camilleri o Benjamin Black són només alguns dels escriptors de la col·lecció, als quals ara s’hi suma Nicola Lagioia (Bari, 1973). Gonçal López-Pampló, director literari de Bromera, explica que la intenció de l’editorial és donar a conèixer noves veus de la literatura italiana i ajudar al reconeixement d’aquesta en el nostre territori.

Per presentar el llibre, Nicola Lagioia va desplaçar-se fins a Barcelona durant el Mercat de Nadal del Llibre del Tr3sc, que va tenir lloc el 10 de desembre a l’Antiga Fàbrica Estrella Damm. Allà, l’autor va poder parlar de l’obra junt amb López-Pampló i el periodista i escriptor Sebastià Bennasar. Aquest últim va criticar la relació que tenim amb les literatures veïnes: la italiana, la francesa o la portuguesa. “Són països propers, però els seus premis no es tradueixen al català, ni a l’inrevés”, es va queixar Bennasar, que va dir que llegim absurditats nòrdiques i anglosaxones massa sovint.

Però parlem de La ferocitat. Mereixedora del Premi Strega 2015, la història comença amb la mort de Clara, filla d’un poderós constructor i especulador anomenat Vittorio Salvemini. “La mort és un pretext per endinsar-nos en la trama familiar”, avisa Lagioia. Corrupció, diners, poder. Segons l’autor, amb la crisi ha tornat a sortir a la llum un instint de prevaricació i supervivència que fa uns anys semblava superat.

Així doncs, aquesta és la història d’una família de constructors. Però som a Itàlia! El més important no és de què treballi aquesta gent, sinó la relació que tinguin entre ells: “És impossible parlar dels italians sense fer referència a la família, és el primer i únic nucli emocional per a nosaltres”, explica Lagioia, “el bé comú s’inicia i s’acaba en la família, per això sovint semblem clans”.

Bennassar, López-Pampló, Lagioia i el seu traductor italià-català, al Mercat del Llibre del Tr3sc | Foto: Clàudia Rius

Bennasar, López-Pampló, Lagioia i el seu traductor italià-català, al Mercat del Llibre del Tr3sc | Foto: Clàudia Rius

Seguint aquesta idea, els llinatges poden actuar fins i tot de forma amoral. I no passa res, perquè tot és pel bé familiar. Un fet reprovable, però que Lagioia accepta i transmet en la seva novel·la perquè “tots podem ser contagiats pel mal, i la literatura ens fa empatitzar amb les persones i conèixer parts de nosaltres també dolentes”.

És així com Lagioia torna a la família però per destrossar-la des de dins. La trama de La ferocitat no segueix una temporalitat lineal, i els seus personatges són cruels. L’autor, que és el director de la Fira del Llibre de Torí,  resumeix tota la filosofia de l’obra en un acudit que volta pel seu país: “El problema no és Berlusconi, sinó el Berlusconi que hi ha en mi”.