La FEI celebra el seu desè aniversari amb un llibre

11.01.2017

Dilluns al vespre “La cuina” del Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison es va omplir d’actors i gent de la professió per asssistir a la presentació del llibre de Damià Barbany Carme Portaceli i la FEI, d’Arola Editors. La Factoria Escènica Internacional es va crear fa deu anys i des de llavors ha estrenat “textos d’autors contemporanis per a espectadors contemporanis”. Oriol Puig Taulé va assistir a l’acte i n’ha fet aquesta crònica.

Lluïsa Castell, Míriam Iscla, Gabriela Flores i Laura Aubert a ‘Esplendor’. © Albert Armengol

Pepa López, David Bagés, Lluïsa Castell, Albert Pérez, Gabriela Flores, Llorenç González, Montse Pérez, Manel Barceló, Jordi Collet, Imma Colomer, Fina Rius, Dafnis Balduz, Pau Vinyals… Molts actors i amics omplien “La cuina” de la Bonne, una sala semicircular i de proporcions molt harmonioses. A la taula hi seien la directora teatral Carme Portaceli, franquejada per Damià Barbany, autor del llibre, i Alfred Arola, d’Arola Editors. “Sóc un home casat”, va començar Barbany, “la meva dona es diu Arola de nom i Editors de cognom”. La parella ja ha tingut tres fills, va prosseguir amb el símil matrimonial: el primer va ser La Perla 29 (2013), el segon va ser Castells i Planas de Cardedeu (2014, ja a la segona edició, que és gairebé un miracle, tractant-se d’un llibre sobre les arts escèniques) i ara ha arribat el tercer fill, que en aquest cas és una nena i es diu Carme. Barbany va definir Portaceli com una dona fidel i lleial amb els seus amics, i va afirmar que la seva tasca al capdavant de la FEI responia a una voluntat de servei clara i incorruptible.

Carme Portaceli i la FEI s’articula en vint capítols, que comprenen des dels inicis professionals de la directora, com a ajudant de direcció de Fabià Puigserver i Lluís Pasqual, al Teatre Lliure de 1982, fins a al seu muntatge Esplendor, que es va poder veure a la passada edició del Grec. Es tracta d’un volum que inclou entrevistes, moltes fotografies i imatges i la cronologia dels espectacles estrenats per la FEI. “Com a fill del Maig del 68, em pensava que tenia molt clara la parcel·la feminista”, va declarar Barbany, “però treballant amb la Carme m’he adonat que no”.

‘Només són dones’ es va poder veure al TNC la temporada passada © David Ruano

“L’heroïcitat és continuar”. Portaceli va iniciar les seves paraules citant a Josep Pla, i va voler recordar els antecedents de la FEI (“tot i que quasi tots els que estem aquí ens coneixem”). La directora portava temps amb el Mein Kampf de George Tabori sota el braç, projecte que es va quedar als calaixos de molts teatres, fins que el 1999 el Tantarantana s’hi va mostrar interessat. Per a sorpresa de la directora, l’espectacle (protagonitzat per David Bagés, Lluïsa Castell, Àngel Llàcer, Gavina Sastre, Artur Trias i Josep Costa) va ser un gran èxit, tornant al teatre fins a tres ocasions, i fent una gira de més de cinquanta bolos (cosa que avui sembla gairebé impossible). Després encara van venir Contra l’oblit (de diversos autors), Por menjar-se ànima (de Rainer Werner Fassbinder) i Ball-trampa (de Xavier Durringer), on Portaceli va treballar amb intèrprets com Pepa López, Albert Pérez i Gabriela Flores, que passarien a formar part de la família de la FEI. L’agressor, de Thomas Jonigk, va ser el primer espectacle de la FEI i es va estrenar el 2006 a la Nau Ivanow, un espai que quan Portaceli va veure per primer cop li va fer pensar en Berlín.

Finalment la Ivanow va ser comprada per l’Ajuntament de Barcelona i la FEI se’n va desentendre, començant en aquell moment a coproduir espectacles amb el Lliure, el TNC, el Grec o el Festival de Mèrida. Els textos que ha posat en escena la FEI parlen per si sols: Elfriede Jelinek, Martin Crimp, Tadeusz Slobodzianek, Hanoch Levin o Abi Morgan. Autors del segle XX amb moltes coses a dir sobre la nostra societat i la manera com ens relacionem a tots nivells. “Fabià Puigserver em deia que el teatre és una manera de viure, i jo de jove no ho entenia”, va concloure Carme Portaceli. “Ara ja ho entenc”.

‘Krum (el Crosta)’ es va poder veure al Festival Grec 2014

Llavors alguns dels actors i actrius de la casa van ocupar la taula per llegir unes paraules escrites per ells mateixos. Pepa López va qualificar la FEI de “somni”, i va reivindicar que segueixi essent un lloc d’intercanvi i formació en el futur. Lluïsa Castell, que ha fet 18 muntatges amb Portaceli, va destacar que la Carme sempre havia somiat amb dirigir un teatre, i que ara en dirigeix un: el Teatro Español, a Madrid. “Et desitjo el millor… Però torna!”, va concloure emocionada. Gabriela Flores va dir que celebrar els 10 anys de la companyia “és gairebé un miracle”, i que Portaceli n’és l’ànima perquè és una lluitadora incansable i entusiasta. Albert Pérez va afirmar que ha crescut com a actor al costat de la directora però que el més important és que l’ha fet créixer com a persona. David Bagés va reivindicar la FEI com un lloc “on ens hem discutit molt però on també hem rigut molt”, i que això és una cosa que enyora. Finalment, Llorenç González, el més jove de la colla, va explicar com la FEI va suposar la seva porta d’entrada al món professional, i que sempre que hi ha tornat s’hi ha sentit com a casa.

La vetllada va acabar al vestíbul, fent una copa de vi negre i conversant animadament. Preguntada sobre el present i el futur immediat de la FEI, Portaceli va voler deixar molt clar que tot i la seva feina al capdavant del Teatro Español (que presenta temporada aquest divendres), la FEI segueix ben viva. Aviat arribarà una versió de Vida de Galileu al Capitol, protagonitzada per Laura Aubert i Carlos Cuevas i amb música en directe de Dani Nel·lo. I més coses a Madrid, i a Barcelona la temporada que ve… Però ja en parlarem més endavant.