La fascinació catalana per James Joyce

15.02.2013

Per raons que em sembla que no cal explicar, des de dates ben reculades els catalans hem sentit un especial interès per Irlanda, sobretot a partir de 1922, quan va aconseguir emancipar-se del Regne Unit i esdevenir un estat independent. Tanmateix, el 1922 és també una data molt assenyalada en el terreny literari irlandès: aquell any es va publicar l’Ulisses de James Joyce, la novel·la més revolucionària i influent de tot el segle XX –segons una opinió gairebé unànime.

 

James Joyce

 

Des de ben poc després de la publicació de l’Ulisses, diversos escriptors catalans han bregat per donar a conèixer James Joyce a Catalunya, d’entre els quals destaquen uns quants manresans i, sobretot, el reusenc Joaquim Mallafrè. De fet, hem estat pioners en matèria joyceana en molts sentits: vegeu l’estudi «James Joyce a Catalunya (1921-1936)», on s’explica, entre d’altres coses, que el 1927 Josep Pla ja confessava a primera pàgina de La Publicitat la seva fascinació per Joyce. A Europa ja saben que som una de les cultures més entusiastes quant a la recepció del cèlebre escriptor: ho han llegit al capítol català del llibre The Reception of James Joyce in Europe (2004).

Per tal de fer-nos una idea de fins a quin punt la fascinació per Joyce ha fet forat a casa nostra, només cal fer un cop d’ull al següent catàleg de 10 fites joyceanes a Catalunya, que em penso que pot interessar especialment als manresans:

  1.  1921. A La Revista ja s’indica que Joyce és un dels “bons escriptors contemporanis en llengua anglesa”.
  2. 1926. Apareix la primera traducció d’un conte de Dublinesos a D’Ací i D’Allà, signada per Josep Millàs-Raurell, i Ignasi Armengou publica el primer assaig sobre James Joyce a la revista Ciutat de Manresa.
  3. 1927. Som pioners a plagiar Joyce: una editorial de Manresa, Edicions Diana, publica La Caravana de Josep Millàs-Raurell, un recull de contes, alguns d’ells molt clarament “inspirats” en narracions de Dublinesos i en un passatge d’Ulisses.[1] Al mateix segell manresà apareix Relacions, el primer llibre de Josep Pla de clara filiació joyceana –tal com ens va fer veure Jordi Castellanos.
  4. 1930. El capellà Manuel Trens publica la primera traducció de fragments d’Ulisses de l’Estat espanyol. Ho fa a la revista Hèlix, de Vilafranca del Penedès. Per cert: Joan Ramon Masoliver, que és l’únic català que arribà a conèixer personalment James Joyce, va donar-li un exemplar de la revista vilafranquina ben poc després d’haver-se publicat la traducció. Aquest exemplar es conserva a l’arxiu The James Joyce Collection de la Universitat de Buffalo.
  5. 1951. Josep Pla publica El carrer estret, una novel·la clarament inspirada en Dublinesos.[2]
  6. 1966. En només set mesos, l’escriptor de Manresa Joan Francesc Vidal Jové enllesteix la primera traducció d’Ulisses realitzada a l’Estat espanyol. És una traducció al català, inèdita, i que ha estat oblidada durant decennis a l’arxiu d’Alcalá de Henares, fins que la va descobrir el catedràtic Alberto Lázaro.
  7. 1967. Maria Teresa Vernet tradueix la primera obra completa de Joyce: Retrat de l’artista adolescent.
  8. 1981. Veu la llum Ulisses, en traducció catalana de Joaquim Mallafrè. És el bestseller de la Diada de Sant Jordi i rep el premi de la Generalitat i el Serra d’Or.
  9. 1991. Joaquim Mallafrè inaugura els estudis sobre traducció a Catalunya amb el llibre Llengua de tribu i llengua de polis: bases d’una traducció literària, en què detalla les vicissituds del procés de traducció de l’Ulisses.
  10. 1995. El Centre de Cultura Contemporània de Barcelona obre el cicle “Les ciutats i els seus escriptors” amb l’exposició El Dublín de James Joyce, de la qual se n’edita un magnífic catàleg profusament il·lustrat.

Si no us acaba de convèncer aquesta sumaríssima relació, aneu a YouTube i visualitzeu el capítol de la sitcom Plats Bruts -la sèrie còmica de més èxit a casa nostra a final de segle XX i principi del XXI- “Tinc poder” (a partir del minut 3, sisplau). No us sembla que un guió com aquest és inexplicable sense comptar amb la dèria joyceana dels catalans?

Doncs bé; sapigueu que enguany hi haurà una nova fita joyceana. Els dies 24 i 25 d’abril celebrarem a la seu de l’IEC els XXIV Encuentros de la Asociación Española James Joyce, que organitzem l’Asociación Española James Joyce, els Estudis d’Arts i Humanitats de la Universitat Oberta de Catalunya, la Facultat de Traducció i d’Interpretació de la Universitat Autònoma de Barcelona, i l’Institut d’Estudis Catalans. Ja ens han confirmat la seva participació Joaquim Mallafrè i Francisco García Tortosa, traductor al castellà d’Ulises (1999). Hi esteu convidats.



[1] Teresa Iribarren (2004) «Josep Millàs-Raurell, pioner en la recepció creativa de James Joyce», El Contemporani, 30 (juliol-desembre), p. 48-52.

[2] Teresa Iribarren (2004) «Josep Pla i James Joyce, o el diàleg entre gegants», Serra d’Or, 534 (juny), p. 47-50.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

5 Comentaris
  1. Hola Teresa, sóc l’Andreu Grau… l’article és molt interessant. Com t’expliques, doncs, que ningú s’hagi atrevit amb el Finnegans? Salut

  2. També seria molt interessant que algú traduís un recull o antologia dels articles de Joyce, sobretot els que va escriure per a “Il piccollo della sera”, on queden matisades la seua visió política i la seua relació d’amor-odi amb el nacionalisme irlandès, que sovint s’ha simplificat massa a partir de les seues novel·les.

  3. Hola!
    Fins ara no he vist els vostres missatges…
    Andreu: sí que existeix algun fragment traduït de Finnegans. El que jo tinc localitzat és signat per Josep-Miquel Sobré, i va aparèixer a “James Joyce en els seus millors escrits” i també a la revista “El Eco de Sitges” (1982). Segons que explica el propi Mallafrè a Visat, ell també n’ha traduït un fragment… Però vaja, Andreu, convindràs amb mi que aquesta traducció és… una quimera! Si véns als Encuentros que farem just després de Sant Jordi, pots preguntar-li a Francisco García Tortosa com s’ho va fer per traduir l’obra al castellà.

    Ramon: prenc nota del seu suggeriment… i sí, estaria molt bé. Ara com ara, el que busquem és un EDITOR que s’aventuri a publicar aquesta primera traducció de l’Ulisses.

    I David; gràcies per recordar-me la polèmica…!

    Salutacions,
    Teresa

  4. “El carrer estret” de Pla inspirat en “Dublinesos”? Sembla una afirmació for´ça agosarada. Com es justifica? Algú pot aportar dades que subscriguin l’afirmació?