La diàspora s’apropia de l’Espai 13

26.09.2016

A final de la dècada dels setanta, Joan Miró, juntament amb el seu nucli d’amics íntims, va idear un projecte pioner amb el qual volia apropar l’art contemporani al gran públic i donar suport a joves artistes. Així és com naixia l’Espai 10 l’any 1978, fixant-se en institucions europees com l’Institute of Contemporary Arts (ICA). Amb el mateix esperit amb què es va fundar, el projecte continua sent un espai per donar a conèixer joves artistes, assegura Rosa Maria Malet, directora de la Fundació Miró. És per això que el cicle d’enguany, Un peu a fora. Expedicions i diàspores, ens proposa una reflexió sobre “qüestions de pertinença, continuïtat i ruptura del model establert en l’escena artística de Barcelona”.

Ana Garcia-Pineda obre el cicle d'exposicions 'Peu a fora. Expedicions i diàspores' a la Fundació Miró | Foto: Fundació Miró

Ana Garcia-Pineda obre el cicle d’exposicions ‘Peu a fora. Expedicions i diàspores’ a la Fundació Miró | Foto: Fundació Miró

Comissariat per Jordi Antas, aquest nou cicle reuneix el treball de sis joves artistes que, a través de formats expositius ben diversos, comparteixen un punt en comú: la diàspora. “La mirada, amb la distància, és molt diferent”, assegura el comissari, que afegeix que la diàspora ofereix una visió més plural, no tan influïda per un context determinat”. Segons Antas aquest és un fet biogràfic que cada vegada és més comú en la trajectòria dels artistes de tota una generació. Totes les propostes, doncs, parteixen d’”una disseminació voluntària a partir de processos i preguntes d’allò que es forma en la distància i d’allò que té retorn”.

El cicle presentarà els treballs d’Ana Garcia-Pineda, Nicolás Lamas, el col·lectiu artístic Momu & No Es —format per Lucía Moreno i Eva Noguera, Eva Fàbregas, Adrià Julià i Martina Llavaneras. En total, sis exposicions que dotaran d’agilitat el cicle. Segons Antas, els treballs, cadascun dels quals constitueix un capítol independent, es troben “a mig camí de la reafirmació al risc, de la situació forçada a la solidesa, i de la desconeixença a la constància”. El projecte es complementa amb En Resistència, ideat per l’ICUB, en el qual la Fundació Miró participa des de fa uns quants anys.

La diàspora, punt de trobada

L’artista sabadellenca Ana Garcia-Pineda ha obert el cicle amb el seu treball La ficció és una realitat per succeir. Més endavant, l’Espai 13 —de 175 metres quadrats— acollirà les propostes de Nicolás Lamas, que planteja un debat crític sobre els mecanismes col·lectius que modelen les percepcions compartides i generen el nostre imaginari comú; de Momu & No Es, que amb Morning call, busy life presenten una instal·lació de realitat virtual basada en les possibilitats tecnològiques de la plataforma electrònica oberta Arduino; d’Eva Fàbregas, que se centra en processos i testimonis que tenen a veure amb les imatges i les memòries; d’Adrià Julià, que a Hot Iron relaciona la resistència, el desplaçament i les erosions a partir de la interdependència entre les persones i el seu entorn; i, finalment, de Martin Llavaneras, que proposa una mostra que parla de l’encaix entre el temps econòmic i el temps ecològic dels materials.

La ficció és una realitat per succeir és un treball que neix del fet literari, concretament de nou textos aforístics d’humor absurd. La mateixa artista explica que vol abordar tres nocions diferents: la idea de veritat dins la ficció, l’estudi de la realitat a través de l’irreal i la teoria dels mons possibles, desenvolupada per Leibniz i que la filosofia contemporània ha utilitzat per analitzar la concepció d’altres mons diferents de l’actual. En els seus treballs, Garcia-Pineda busca trencar les lleis orgàniques del nostre entorn a partir d’unes històries que creïn un espai alternatiu de resistència. Els textos, locutats per ella mateixa, es poden sentir a través d’uns auriculars i s’il·lustren amb els dibuixos d’estil naïf que s’inspiren en les històries.

“Volia analitzar la veritat des de la ficció i, més concretament, des de la ciència-ficció”, explica l’artista, i afegeix que l’exposició construeix nou mons amb l’objectiu d’explorar l’elasticitat del concepte de veritat i construir històries sense fissures. “Totes les narracions canvien el món a través de la modificació d’una llei social i n’abordo totes les conseqüències sempre buscant la coherència”, aclareix.

“Color”, “Forma”, “Forats”, “Cos”, “Funció”, “Iguals”, “Llenguatge”, “Propietat” i “Temps” són els noms que corresponen a les nou obres exposades i els conceptes que Garcia-Pineda es proposa redefinir per trencar la dicotomia positivista amb què enfoquem la realitat que ens envolta: “Volia trencar amb els antònims de realitat i ficció, de vell i jove, de guapo i lleig, per mostrar que no hi ha una delimitació tan clara”, continua. Com podem saber si la nostra manera d’interpretar la realitat és la veritable? “No podem dir que el cel és blau, perquè afirmar-ho de manera categòrica és d’una prepotència total”, argumenta l’artista, que viu i treballa a mig camí de Barcelona i Berlín.

Ana Garcia-Pineda obre el cicle d'exposicions 'Peu a fora. Expedicions i diàspores' a la Fundació Miró | Foto: Fundació Miró

Ana Garcia-Pineda obre el cicle d’exposicions ‘Peu a fora. Expedicions i diàspores’ a la Fundació Miró | Foto: Fundació Miró

Espai 13, reflex dels símptomes de la societat contemporània

Rosa Maria Malet ha volgut celebrar la continuïtat de la iniciativa, especialment davant de les retallades actuals. Segons Malet, “el projecte de Jordi Antas podria ser un bon complement per combatre aquesta limitació pressupostària”. Al seu torn, Martina Millà, cap de l’àrea de Programació i Projectes, ha volgut remarcar la vocació de l’espai d’esdevenir un reflex de símptomes o aspectes de la societat contemporània que tenen un impacte en projectes artístics i que pel seu atractiu val la pena aprofundir a través d’un cicle.