Una #Diada reivindicativa: la manifestació, en imatges

12.09.2012

Manifestants reclamant 'Catalunya, nou estat d'Europa'.

L’onze de setembre de 2012 va reunir un milió i mig de manifestants pels carrers de Barcelona-convocats per l’Assemblea Nacional Catalana (ANC)-  reclamant la independència d’una manera festiva, pacífica i cívica. Sense incidents, però fent sentir la veu del poble, catalans i catalanes vinguts d’arreu del territori van alçar la veu per demanar que Catalunya sigui el proper estat d’Europa.

La Diada Nacional de Catalunya d'ahir va ser més reivindicativa que mai.

Gent de totes les edats i ètnies mostraven al món estelades i cartells que reclamaven el final de l’espoli fiscal i la llibertat per al poble català. Els catalans nouvinguts també es van sumar a la massa social que ahir omplia els carrers de Passeig de Gràcia: una família de marroquins amb el seu fill petit en cotxet que aguantava una bandera catalana, un català d’origen africà que duia una estelada sobre les espatlles i que conversava amb la seva companya, dues àvies que amb els ulls brillants cantaven L’Estaca, manifestants vinguts del Pallars Sobirà que ahir sabien que anirien a dormir a la una de la matinada, com a mínim, i que entonaven emocionats Els Segadors. Una veu que preguntava: “Què volen aquesta tropa?” I tothom que responia “Un nou estat d’Europa!”, i hi tornava: “Què volen aquesta gent?” i el milió i mig de veus unides que feien: “Catalunya independent”.

La veu del poble es va fer sentir ahir a Barcelona.

Resseguint els carrers barcelonins hi va haver temps, fins i tot, per cantar havaneres. “Sí és que tenim un país de puta mare!” li deia un noi als seus companys.

'Catalonia is not as Spain'. Foto: Xavier Carrasco.

Cartells en anglès, en català, alguna pancarta en castellà, frases de Joan Sales i un clam de gent a l’uníson: la veu del poble català ha parlat.

Pancartes i càntics van amenitzar la manifestació independentista de la Diada.

Milions d’espetecs fotogràfics van captar les instantànies d’un dia històric. A Núvol us n’oferim un recull.

La Casa Batlló, al Passeig de Gràcia, acompanyada d'estelades i senyeres.

Castellers, enmig de la manifestació, aixequen una estelada.

Manifestants baixant pel Passeig de Gràcia.

 

La riuada de manifestants arribant a la Gran Via de les Corts Catalanes.

'Catalonia, next independent state in Europe': pancarta penjada a Plaça Catalunya.

En direcció cap a Arc de Triomf.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

1 Comentaris
  1. L’any 77 a les manis jo reclamava, amb una senyera a la mà, “Estatut d’autonomia” perquè creia en una Espanya Federal i perquè sóc fill de lleonès i catalana, és a dir: xarnego i bilingüe; ens el van retallar i amb una vegada vaig tenir prou. El 79, quan vaig tornar de l’antiga mili feta a Madrid per més inri, anava al fossar l’11 pel matí amb l’estelada del partit Estat Català (la del triangle blau); per la tarda erem quatre els que desfilavem al darrera de la mani davant Casanova. Ens deien de tot els propis catalans: “extremistes, ximplets” i, en el millor dels casos, “somiatruites” (No ho conseguirem mai!, què hem de fer fora d’Espanya amb lo petits que som!”…Li diuen: Complexe de Cuc.
    Va venir la Crida a la Solidaritat i ja vam ser uns quants més però seguiem sent una gent “rara” residual, extraparlamentària, uns joves eixelebrats. L’any passat ens van escapçar una vegada més el re-nou estatut i molts seguien dubtant i negant. Ahir, però, la satisfacció fou (i és) total. Aquella “taqueta d’oli”, aquella testimonial constància ha crescut exponencialment. No hi ha volta de fulla, no hi ha marxa enrrera. El meu desig -tinc 50 i escaig anys- és veure un dia un Estat Català membre de la unió europea, de l’Onu, etc. i n’estic segur que ho veuré i ho viuré. Endavant! i no deixem de caminar, fer, construir malgrat totes les dificultats, amenaces, xantatges, pals a les rodes, boicots que ens hi faran, o “sucoses pastenagues” que ens hi posaran als morros (concert econòmic com el basc, seleccions catalanes com tenen al Regne Unit, TV3 a tot el País València i a tot l’estat, el nom de l’idioma -català- acceptat a l’Aragó, a València, a Ses Illes, dni que posi “nacionalitat: catalana; ciutadania: espanyola”…); ara ja han fet tard i que no ens vinguin amb floretes: Nosaltres conrearem el nostre propi jardí ho vulguin o no.