La Cervera austriacista

26.09.2012

Gravat de la universitat de Cervera, construïda per Felip V.



Des de la setmana passada, la Paeria de la ciutat de Cervera està difonent certa confirmació oficial de que la ciutat no va ser fidel a la causa borbònica durant la Guerra de Successió al regne d’Espanya (1701-1715), tal i com s’ha dit sempre.

Segons una llegenda exagerada els cerverins, havent estat del bàndol borbònic, van demanar al final de la Guerra de Successió que com a recompensa el rei Felip V els concedís un port de mar, que en el segle XVIII era símbol de riquesa i de grans capitals. Atès que la ciutat era terra endins, es diu que es va plantejar demanar els drets que es cobraven del port. A falta d’aquesta recompensa, sempre s’ha dit que la ciutat va rebre l’honor de tenir la Universitat, que va portar a viure a la capital de la Segarra, durant un segle, a professors i alumnes de tot el país.

Ara l’ajuntament de Cervera prepara una sèrie d’actes per donar a conèixer a tot el país la seva petita/gran veritat oculta: que la ciutat va ser fidel a Carles III d’Habsburg i no a Felip V de Borbó. Cervera no va ser felipista! Cervera va ser austriacista!

I això no és qualsevol cosa. Des de sempre la capital de la Segarra ha arrossegat una imatge negativa quan se la relacionava amb la Guerra de Successió. Cervera sempre era considerada la ciutat dels felipistes, dels traïdors a la causa nacional, dels avariciosos cerverins que s’ho van quedar tot quedant-se al bàndol vencedor.

El paer en cap (l’alcalde), Ramon Royes, ha manifestat la necessitat de fer un acte institucional amb la presència del mateix president de la Generalitat per tancar definitivament aquesta vella història, o convocar un seminari amb historiadors de prestigi, entre altres actes.

Una altra de les consideracions que cavil·la el consistori municipal és la seva relació amb la monarquia, perquè avui en dia el príncep d’Astúries ostenta també el títol de comte de Cervera, que és propi dels hereu de l’antiga Corona d’Aragó des del segle XIV.

 

L’enrenou va començar quan el paer en cap de Cervera es va reunir amb el responsable de la comissió organitzadora dels actes del tercer centenari dels fets de 1714, el conegut periodista Miquel Calçada. L’alcalde Royes li va expressar la voluntat d’aprofitar aquesta important efemèride per explicar la veritat dels fets sobre la suposada fidelitat de Cervera a la causa borbònica.

Així, el paer en cap va explicar el resultat d’un estudi realitzat pel destacat historiador Josep Maria Llobet i Portella, en el qual es demostra que la ciutat va ser fidel a l’arxiduc Carles d’Àustria, com demostren algunes actes municipals de 1705. En els antics documents d’arxiu hi ha proves que demostren que la ciutat va celebrar triomfs de la guerra a favor del que havia de ser Carles III. L’historiador Llobet i Portella aposta totalment per aquesta tesi, sense cap marge al dubte, demostrant que Cervera no havia estat mai lleial al candidat Borbó, ans al contrari, clarament fidel al candidat dels Àustries.

Tanmateix, en un àmbit popular sempre ha existit la idea que la ciutat de Cervera havia estat fidel a Felip V. La teoria vindria de que l’any 1713 Cervera va enviar dos síndics a Madrid per negociar la reconstrucció de la ciutat, que havia quedat devastada per la guerra, i per tal d’aconseguir més diners van dir al nou monarca que li havien estat fidels, sense ser veritat. Aquest fet, així com la construcció de la Universitat de Cervera, van donar peu a la fosca i falsa llegenda sobre la ciutat.

Segons Llobet, el tancament de les altres universitats catalanes i la construcció d’una de nova a Cervera obeeix únicament al propòsit de la corona de tancar totes les universitats catalanes, que eren nius d’oposició i conspiració, i així obrir-ne una de nova en un lloc apartat de la capital, al centre de Catalunya, i sense militars pel mig.

En temps de fer-se preguntes, en temps de parlar de llibertat, ara que som a les portes del tercer centenari del 1714, en temps de gravetat entre Catalunya i aquella Espanya no tan diferent de la que va imposar el Decret de Nova Planta… Cervera rasca en el seu passat i es reafirma com a austriacista i partidària en la Guerra de Successió del bàndol de la pàtria catalana.

Twitter: @RogeRosich

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

2 Comentaris
  1. Retroenllaç: Recull de premsa 27 setembre 2012 | Assemblea Nacional Catalana – VALLÈS OCCIDENTAL

  2. Ah… Immpressionannnt!!! Ara caig. A més a més Colom, Cervantes i fins i tot Santa Teresa (d’Àvila) van ser catalans. I ho sabem ara, gracies al magnífic procès nacional que tot ens enlluerna!!! Visca Catalunya, Visca Mikimoto i Visquin els meus Collons (catalans!!)