Casa Keret: la casa més estreta del món té nom d’escriptor

25.10.2012

Fa tres anys, l’escriptor israelià Etgar Keret va rebre una trucada d’un arquitecte polonès que s’havia inspirat en els seus contes per construir a Varsòvia la casa més estreta del món. Aquesta setmana finalment s’ha inaugurat la casa al carrer Chlodna de Varsòvia i la premsa internacional s’ha fet ressò de l’esdeveniment. Núvol és l’únic mitjà que publica a l’estat espanyol l’article en què Etgar Keret explica tota aquesta aventura. Edicions Proa publica el pròxim mes de gener De sobte un truc a la portael recull més celebrat del contista israelià.

 

Etgar Keret a la seva casa de Varsòvia | Foto de Bartek Warzecha

 

D’aquí a unes hores agafaré un avió cap a Varsòvia, i la veritat és que estic molt emocionat. No pas pel vol, ni tampoc pas per Varsòvia. De fet he estat a Varsòvia pel cap baix una dotzena de vegades. Estic emocionat perquè aquesta vegada no hi vaig com a turista ni com a escriptor per promocionar un llibre. Aquesta vegada vaig a casa meva. D’acord, no és una casa gaire ampla. De fet és molt estreta, sembla ser que és la casa més estreta del món, però tot i així una casa de 122 centímetres encara pot ser considerada una casa. I també estic emocionat perquè ningú de la meva família no ha tingut una casa a Varsòvia des de fa més de setanta anys.

La meva mare va néixer a Varsòvia l’any 1934. Quan va esclatar la guerra, ella i la seva família van anar a parara al gueto. Era una nena, però va trobar la manera de mantenir els seus pares i el seu germanet de mesos. Els nens podien esmunyir-se fora del gueto i després tornar a entrar amb menjar per escletxes que eren massa petites per a un adult. Després la guerra li va arrabassar la mare, també el seu germanet. I més tard va acabar perdent el pare també fins a quedar-se completament sola.

Una vegada, ja fa molts anys, la meva mare em va explicar que, després de la mort de la seva mare, li va dir a son pare que ja no volia lluitar més, que tant li feia si ella mateixa acabava morint. El seu pare li va dir que no podia morir, que havia de sobreviure. “Els Nazis”, li va dir, “volen esborrar el nom de la nostra família de la capa de la terra, i ara tu ets lúnica que el pot mantenir viu. La teva missió és sobreviure a la guerra i assegurar-te que el nostre cognom perviu. De manera que tothom qui es passegi pels carrers de varsòvia el conegui”. Poc temps després el seu pare va morir. Quan es va haver acabat la guerra, la meva mare va anar a parar a un orfenat a Polònia, després a un altre a França, i d’allí ja va passar a Israel. Havent sobreviscut, va complir el desig del seu pare. Fer perviure la família i el seu nom.

Quan els meus llibres es van començar a traduir, els dos països on de seguida van tenir èxit van ser, paradoxalment, Polònia i Alemanya. Després, en perfecta conformitat amb l’itinerari que va fer la meva mare, també van calar a França. La meva mare no va tornar mai més a Polònia, però per a ella era important que els meus llibres fossin tan ben rebuts a Polònia, fins i tot mñes important que l’pexit que han tingut a Israel. Recordo que el dia que va llegir el meu primer recull de contes traduïts al polonès, em va dir: ” No ets un escriptor israelià. Ets com un escriptor polonès exiliat”. Si tot això és de debò, vol dir que d’aquí a poques hores tornaré cap a casa. És una casa estreta, i només m’hi estaré uns quants dies, però a la porta de l’edifici hi ha un rètol enorme que diu LA CASA KERET. I tan bon punt hi arribi, trucaré a la meva mare i li diré que ja sóc a casa.

 

Casa Keret al carrer Chlodna de Varsòvia | Foto Andreas Meichsner (New York Times)

 

Fa tres anys, Jakub Sazczesny, un arquitecte polonès, em va telefonar i va intentar explicar-me per telèfon que volia construir-me una casa a Varsòvia, la casa més estreta del món. En aquell moment vaig pensar que aquell bon home amb aquella idea manicomial, que parlava en anglès amb un accent polonès tan carregat que feia la conversa gairebé còmica, era un titella en mans d’algun amic que em volia gastar una broma. Però unes setmanes més tard, Jakub Sazczesny va venir fins a Israel i quan el vaig veure cara a cara vaig entendre de seguida que la cosa anava de debò. La seva idea era construir una casa amb les mateixes proporcions que els meus contes: com més minimalistes i reduïdes millor. Quan el Yakub va detectar que hi havia una parcel·la estreta entre dues cases, al número 22 del carrer Chlodna de Varsòvia, va tenir molt clar de seguida que hi havia de construir alguna cosa. Quan ens vam trobar, em va ensenyar els plànols per construir-hi un edifici estret de tres plantes.

Després del nostre encontre, vaig mostrar a la mare una imatge simulada per ordinador del que seria la meva casa. Per sorpesa meva, va reconèixer el carrer immediatament: aquell edifici tan estret s’havia de construir casualment en el mateix solar on en temps de l’ocupació nazi hi havia el pont que comunicava un sector petit del gueto amb la part central del gueto. Cada vegada que la meva mare passava aliments d’estranquis per als seus pares, havia de travessar la barricada que hi havia justament en aquell control, sempre vigilat per soldats. Sabia molt bé que si l’enganxaven amb una barra de pa a les mans, els nazis la matarien allà mateix. I ara resulta que, setanta-dos anys després, tindrem una casa justament en aquest lloc. Una caseta ben estreta, això sí: en aquella imatge simulada per ordinador semblava talment que la història no havia deixat espai per construir-hi res, però resulta que encara ha quedat una escletxa prou ampla per encaixar-hi una casa, com si tot plegat s’entossudís a recordar-nos que una vegada en aquesta ciutat hi va viure una família. Ja no hi són, però tothom que hi passi per davant s’haurà d’aturar un moment i mirar aquest edifici estret i desafiant. Mireu el rètol i recordeu el nom d’aquesta família.

 

Etgar Keret a casa seva | Foto de Bartek Warzecha

 

 

S’ha traduït aquest text a partir de la versió anglesa de Sondra Silverston. Publiquem en primícia aquest article d’Etgar Keret, que també s’ha publicat a la premsa internacional. Podeu trobar més referències en aquests enllaços que llistem més avall:

New York Times

Le Monde

Huffington Post

Tablet Magazine

RT

Daily Mail

 

Etiquetes: