La cara més humana de Maria de Natzaret

Blanca Portillo és la Verge Maria a 'El testamento de María', un monòleg de Colm Tóibín que Agustí Virallonga presenta al Teatre Lliure del 5 al 22 de març.

Segons l’Evangeli de l’apòstol Joan, la verge Maria va viure els últims anys de la seva vida a la ciutat d’Efes, a l’actual Turquia, vigilada per deixebles del seu fill. Aquest és el context que l’irlandès Colm Tóibín va triar per desenvolupar El testamento de María, un monòleg que arribarà el proper 5 de març al Teatre Lliure de la mà d’Agustí Villaronga i l’actriu Blanca Portillo. 

A més de suposar el debut en teatre del director de la premiada Pa Negre, El testamento de María és una revisió audaç i humanitzadora de la mare de Jesús, que Tóibín imagina com una dona de pagès, una mare qualsevol, desesperada, plena d’odi, dolor i tendresa, després de la mort i desaparició del seu fill. “El text ens descobreix que darrere d’aquesta icona de la Verge, amb el seu cor travessat per punyals i la seva aurèola de santedat, hi ha un ésser humà” diu el cineasta mallorquí.

Conscient que un dels deixebles de Jesús està escrivint mentides sobre el que va succeir a Jerusalem, Maria pretén explicar la veritat de tot plegat. Un repàs per la història explicada a la Bíblia des del punt de vista d’una mare a la qual li han arrabassat i matat el seu únic fill. La Maria de Tóibín no comprèn el canvi sobtat de Jesús, quan es va convertir en predicador públic i creador de (presumptes) miracles. Per a ella, doncs, no hi ha fill de Déu, només el seu nen que, tot i no entendre’l, no pot deixar d’estimar.

“El més interessant d’El testamento de María és l’exploració que fa del món d’una dona enfrontada a la pèrdua d’un fill per uns ideals (en aquest cas religiosos). No difereix gaire del patiment de qualsevol mare contemporània que veu com el seu fill és enviat a la guerra i torna cadàver” explica Villaronga. L’encarregada de posar-se en la pell, i en l’ànima de la Verge Maria és Blanca Portillo, que la temporada passada va sorprendre tothom amb el seu Segismundo a La vida es sueño d’Helena Pimenta.

Portillo, que va lloar “la bellesa i el gran amor” que desprèn el text, va admetre que hi ha qui es pot sentir ofès, tot i que no és la intenció de l’obra. “Colm Tóibin humanitza a Maria i, a més, la fa pagana, i això pot molestar els catòlics més fervents, que es neguen a acceptar altres versions” advertia l’actriu. Potser perquè, com diu Agustí Villaronga, “Maria de Natzaret ens dóna la paraula viva, la seva veritat. Ben diferent dels textos evangèlics que elaboren els deixebles, i ens descobreix la dona que realment és, no la dona que tota la humanitat ha volgut fer d’ella”.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació