La bona gent de Torrent

13.07.2012

Cantautors a Torrent | Foto: Col·lectiu Safranar.

“Torrent, bona terra i mala gent”, diu la dita en boca d’alguns, als quals els que no hi estan d’acord repliquen “Torrent, bona terra i millor gent”. Com sembla que de la bondat de la terra ningú no dubta, cal, doncs, destriar bé la seua gent. I, sens dubte, entre la millor gent de la capital de l’Horta Sud hi ha els impulsors del ‘Cantautors a Torrent’, una iniciativa nascuda ara fa sis anys de la mà del Col·lectiu Safranar, que marca la diferència respecte de la caspa i la coentor característiques d’algunes festes majors dels pobles situats a les rodalies de València. Enguany, l’Ajuntament, governat pel Partit Popular, no només s’ha desmarcat de l’ajut econòmic, sinó que també s’ha negat a prestar els suports tècnic i material que altres anys hi havia oferts. De fet, és el primer any que la convocatòria s’instal·la a la placeta de Sant Roc i no a l’Hort de Trénor, com venia fent-se des de sempre. Amb tot, aquesta cita anual és un exemple de reafirmament popular davant els embats institucionals que pretenen silenciar els projectes culturals que porten flaire de catalanitat. En sis edicions, el bo i millor de la cançó dels Països Catalans ha trepitjat Torrent: Sergi Contrí, Meritxell Gené, Miquel Gil, Pau Alabajos, Feliu Ventura, el Botifarra

En aquesta edició, el primer a trencar el silenci va ser Andreu Valor. El jove cantautor de Cocentaina va defensar un recital que va anar esculpint amb savoir-faire i on va deixar córrer les melodies del seu segon llarga durada “A l’ombra de l’obscuritat”. Com acostuma a passar en una nit de cantautors, el degoteig de versions dels himnes de la nostra cançó van fer acte de presència, amb moments emocionants com el “M’aclame a tu” d’Estellés-Ovidi o el “Que tinguem sort” de Llach. Més surrealista però simpàtica va ser la proposta de Les Maedéus, els segons i últims a pujar a l’escenari. Fregant el discurs bròfec, el projecte de Toni de l’Hostal va posar-se a la butxaca el públic amb unes peces musicalment molt ben executades i unes lletres irreverents que donaven un toc d’originalitat a la nit. Una nit amb bon ambient, bon públic, bona música i bon esperit. No va ser dia per als dolents.