Lluís Permanyer torna al Paral·lel

20.02.2014

Aquest dissabte darrera sessió del cicle ‘Bohèmia al Born’, un programa de col·loquis organitzats per la revista El Procés que s’han celebrat cada dissabte a l’espai gastronòmic de la Moritz del Born CC. El cicle compta amb la participació de ponents com Lluís Permanyer, cronista de la ciutat, Quim Noguero, Enric Gallén, Just Cortès, especialista en la bohèmia literària i Quim Torra, editor d’A Contravent, el segell de la bohèmia per excel·lència.

Santiago Rusiñol

El cicle ‘Bohèmia al Born’ vol recuperar la memòria d’uns personatges i uns espais mítics que varen conformar bona part de la vida social i cultural de Barcelona a principis del segle XX fins l’esclat de la Guerra Civil. Són el fonament de la nostra memòria cultural més popular i, sens dubte, riquíssima; però també un període ple d’una parentela injustament marginada i oblidada pels cànons oficials. En bona part perquè eren éssers joves i mal vistos, pobres, desvergonyits i pintorescos, la majoria molt populars i divertits, gent apassionada capaç de vendre’s l’ofici i l’enginy per dos –i fins i tot, un- ous ferrats, i que bàsicament, al capdavall, no perseguien sinó una enorme voluntat d’entretenir i entretenir-se de la millor manera possible. Ens referim a periodistes, escriptors, poetes, pintors, músics, actors, etc. Estem parlant de personatges tan inversemblants com Lluís Capdevila ‘El príncep de la bohèmia’, Plató Peig, Manuel Fontdevila, Joan Salvat Papasseit ‘Gorkiano’, Mateo Santos, Santos Muñoz, Fernando Pintado, però també dels Casas, Rusiñol, Amichatis, Joaquim Montero…; i d’espais mítics com el ‘Bar del Centro’ i el cabaret ‘Au fond de la mer’ que s’hi va instal·lar al seu soterrani, i del Paral·lel, el Molino, etc… Ells, aquestes personatges i aquests indrets, varen ser la vida i l’ànima d’un llegat cultural meravellós i admirable que mai pot deixar de ser el nostre i que aquest cicle es proposa reivindicar.

El cicle, impulsat des de la revista El Procés, es reprèn aquest dissabte 22 de febrer a les 12.00h amb una sessió dedicada a Santiago Rusiñol i Ramon Casas. Joaquim Noguero farà un recorregut per la seva amistat i la seva obra. Sobretot de l’època a París, als anys noranta del segle XIX, i tot el que se’n deriva. La bohèmia daurada és una forma (rica des del punt de vista artístic) de dandisme pobre? Noguero plantejarà l’estranyament de la mirada de l’artista com a eina per observar, des de dins però com des de fora, la vida bohèmia a París: impressions des de Montmartre i el Moulin de la Galette. La colla de Miquel Utrillo, Ramon Canudas, Enric Clarassó i Santiago Rusiñol com a banda de raval parisenca. El retrat de la bohèmia s’inclou al títol en “El bohemi” i agafa forma d’Erik Satie.

“Tot plegat ens ha de servir també per parlar del periodisme i la construcció d’una mirada perifèrica i irònica, en una llengua àgil i saborosa”, diu Noguero. També interessa la bohèmia com un element més en la construcció de la identitat catalana, amb guspires de perifèria i guitarreig flamenquista; i de la construcció per etapes de l’artista i la imatge de l’artista; i fins i tot del viatge a la Buenos Aires argentina dels carrers com preses de xocolata, on l’antic bohemi s’avança a Julio Camba, Federico García Lorca i Fritz Lang en la descoberta dels mecanismes de la metròpoli moderna. Noguero encara s’interroga més: “La bicicleta és signe de bohèmia? I l’observació popular no va anar de l’actitud antiburgesa a la idealització romàntica antinoucentista?”

Les pròximes sessions es dedicaran a Amichatis i el teatre realista dels baixos fons (1 de març), Montero i el teatre (8 de març) i El Paral·lel i el Molino (15 de març).

 

Etiquetes: