La bella i perfecta imperfecció de Grushenka

6.07.2012

Els músics de Grushenka.

 

GRUSHENKA. “Técnicas subersivas”. Editat per El Genio Equivocado.

He de reconèixer que quan tenia setze anys, com l’Enric, el bateria dels nostres protagonistes, el meu somni no era escriure crítiques de discos a Núvol -més que res perquè vint anys enrere (vint anys, ja!) a la gran majoria de mortals això d’Internet encara ens sonava a ciència-ficció. El meu somni era enregistrar un disc com aquest “Técnicas subersivas” de Grushenka, nom robat a un escriptor rus anònim de novel·la eròtica, que al mateix temps va pispar el seu àlies a un dels personatges creats per Fiódor Dostoievski a la seva magna Els germans Karamàzov. I és que els de Parets del Vallès són tan refotudament joves que fins i tot fa ràbia que hagin gravat un treball tan refotudament bo. D’altra banda, les virtuds exposades en el seu primer llarga durada no ens haurien d’agafar per sorpresa, ja que mesos enrere, sota l’apadrinament de l’ex Surfin’ Bichos Joanquín Pascual, van editar un EP homònim on ja feien paleses les seves possibilitats. Irreverents, com han de ser els músics de tota banda de rock imberbe, no només retornen amb una nova col·lecció de peces notables com “El mecanismo de defensa” o “Ese gran lunar de tu espalda”, sinó que ho han fet encarregant-se ells mateixos de la producció. #oletu. Recorrent a les ensenyances de Los Planetas, Ride o The Jesus And The Mary Chain, el quartet ha esculpit un treball que es refugia rere capes i capes de guitarres distorsionades i es resguarda rere melodies disonants i atmosfèriques. Un àlbum que sona imperfecte, per traçar el perfecte manual del shoegazing. I ara tots a gaudir mirant-nos les sabates!

Etiquetes: