La ‘batalla’ dels barrets

30.10.2012

'El conflicte dels barrets', dibuix d'Apel·les Mestres.

Avui l’article va de moda, la “batalla” a la que es refereix el títol fou per sort incruenta. Parlem de la moda femenina i les seves exageracions en un període que abasta aproximadament entre els primers anys del segle XX fins a l’esclat de la Primera Guerra Mundial, el 1914. Coincideix per tant amb quasi tot el període del Modernisme, un període hiperbòlic, barroc, excessiu i escenogràfic.

La burgesia catalana, com la d’altres països, necessitava imperiosament exhibir les seves fortunes, no només fent construir grans mansions i palaus a arquitectes de prestigi. Una altre símbol important era poder exhibir les dones casades o solteres, grans o joves a tots els llocs de reunió de l’alta societat, l’hipòdrom de Can Tunis, les naixents carreres de bòlids o cotxes de carreres, les festes privades, les recepcions a les torres durant l’estueig o els balnearis que estaven de plena moda.

Potser mai com en aquell temps la manera de vestir havia marcat tant la classe social. Si ens fixem en les fotos i pel·lícules antigues i també en els dibuixos, observem que mentre les classes benestants i en especial les dones, lluïen els millors i més variats teixits i guarniments, la classe treballadora anava ben uniformitzada, tenint com a tret característic en els homes la brusa i la gorra de visera. Mai la indumentària va ser tant classista com llavors.

Aquesta ostentació en les dones benestants es va portar fins a límits ridículs. Deixant de banda el vestit, els barrets femenins assoliren el rècord del barroquisme i de l’absurd. Una exageració sense mesura, un final d’època, que potser no s’havia produït des de l’era de les perruques sobredimensionades de la cort de Lluís XVI i Maria Antonieta.

Si aquestes darreres se les endugué el vent revolucionari de 1789 donant pas a altres modes i estils, els barrets i la vestimenta del 1900 foren escombrats per l’huracà de la Primera Guerra Mundial. Progressivament la dona va deixar de ser el gerro xinès decoratiu, i canvià de moda, alhora que anava guanyant lentament parcel·les d’autonomia quan es va incorporar al món del treball.

Barrets a l’espectacle 

Aquests excessos en la moda foren recollits sarcàsticament pels dibuixants de la premsa, com podem veure en alguns dibuixos que aquí es reprodueixen. Els barrets de les senyores s’anaren eixamplant i ampliant fins a tenir unes dimensions increïbles, que arribaren a provocar problemes, com tot seguit veurem. Aquesta espècie de pameles, farcides de plomes, llaços, flors, ocells i altres penjolls esdevenien pràcticament una espècie de jardins o galliners ambulants. Tot un espectacle mai vist: eren com un esclat de la natura, però, dissecada.

Caricatura d'Apel·les Mestres publicada a 'El Liberal' el 7 de juny del 1903.

El problema és que aquestes senyores no tan sols lluïen els seus capells al carrer sinó també a qualsevol espectacle, com ara al teatre i en sales del naixent cinema, i no els desaven al guarda-roba sinó que els duien dins la sala, fet que provocava conflictes i baralles entre el públic, ja que aquests monumentals barrets impedien la visió normal de l’escena o pantalla.

Intervé el governador 

El conflicte arribà a l’extrem que el governador civil, el senyor González Rothwos hagué d’intervenir, atès que l’afer devia pertànyer al capítol de l’ordre públic i els espectacles.

El diari El Liberal seguí el tema amb comentaris i dibuixos, el 30 novembre de 1903 publicant el següent: “Por lo visto el Sr. González Rothwos no va a necesitar en Barcelona mostrarse tan enérgico como en Madrid lo ha sido Lacierva. Me refiero al pleito de los sombreros de las señoras. Éstas se avienen a ir al teatro descubiertas. En vistas de lo cual, veo a infinidad de maridos que se han sacrificado a entradas de invierno comprando un sombrero a la esposa que no podrà lucir en todo su esplendor. Hay una solución que se los pongan ellos.” ( 1 )

I el 2 de desembre publicava a portada a la secció d’humor uns versets signats per un tal “Doctor Centeno”:
“Salomé, que es una chula/ de mantón y de pañuelo,/  anda también preocupada/ con eso de los sombreros/ Ayer, a doña Carlota/ le decía, discutiendo/ No sé por qué les prohiben/ ir al teatro con eso,/ ya llevo siempre a mi chulo/ de ‘gorra’… y nunca me quejo.”

Es publicaren com a mínim tres dibuixos sobre el tema a portada, dos d’ells d’Apel·les Mestres (el 7 de juny i el 29 de novembre 1903) i un altre d’anònim (el 27 de novembre). El d’Apel·les Mestres del 29 novembre era especialment interessant i el titulà “El conflicto de los sombreros” amb el següent text: “¡Ay, señor González Rothwos, en que lío se ha metido Vd.! ¿Se le ha figurado que tratar con comisiones de éstas es lo mismo que tratar con comisiones de obreros y patronos?.

Conyes variades 

Com es pot veure la “batalla” o afer dels barrets als espectacles se solucionà –de moment- gràcies a la intervenció del governador, però la premsa li va treure suc i tant els periodistes com els dibuixants van afilar els llapis per a explotar amb humor la vessant ridícula i risible d’aquest afer, oblidant per uns moments altres temes de més importància.

Per exemple la revista Miau publicà el novembre de 1906 una pàgina sobre aquest tema amb una foto i dibuixos de S. Teixidor, cosa que fa sospitar que anys després, la “batalla” havia estat guanyada pels gran barrets…

El comentari de la foto portava per títol “Un invento muy útil. El Periscopio” : “Cuando el público se aglomera para ver cualquier suceso, cuando un obstáculo cualquiera que está a mayor altura que nuestros ojos nos impide ver algo que hay detrás, cuando en los teatros un espléndido sombrero de señora no nos permite seguir la acción que se desarrolla en el escenario, en todos esos casos es utilísimo, el ‘periscopio’, nuevo aparato construido recientemente en París y que, aplicado a un bastón nos facilita, por una combinación de espejos, ver cómodamente lo que está del otro lado del obstáculo que se nos pone delante, sin más que mirar por una pequeña ranura que hay en la caña del bastón. La combinación en que se funda este aparato es la misma en que se basan los ‘periscopios’ de los submarinos.”

No sabem si es tractava d’una humorística broma o de si realment existí aquell ‘periscopi’ especialitzat per a teatres i cinemes…

Finalment he trobat  una historieta del dibuixant francès Henriot publicada el 1910
a La Ilustración Española y Americana, es deia “El sombrero femenino” i a la vegada que feia burla de les extravagàncies de la moda en barrets parlava de la doble utilitat d’aquells artefactes.

'El sombrero femenino' per Henriot.

Hi havia el model “barret-pantalla” (de llum), el “barret-palangana” (estri molt útil de quan no hi havia aigua corrent a les cases). El “barret-torreta” (amb flors i molt ecològic), el “barret-campana”, el “barret-paperera”, el “barret-diàbolo” (el joc infantil), el “barret-rusc d’abelles, el “barret-salvavides” (adaptable per al bany) i finalment el “barret-espantaocells” (per ambients agrícoles)…

Tant de bo totes les batalles fossin tant incruentes com aquesta “batalla dels barrets” de fa més de cent anys!

Notes 

( 1 ) “El Liberal” núm. 960, secció A vuela pluma, Barcelona, 30 nov. 1903.
( 2 ) “Un invento muy útil. El Periscopio”, “Miau” núm. 8, 22 nov. 1906.
( 3 ) “El sombrero femenino”, dibuixos d’Henriot, “La Ilustración Española y Americana”, Madrid, 22 feb. 1910.

Etiquetes:

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

2 Comentaris
  1. Primers anys del segle XX? Quina manca de rigor? El problema dels barrets a què es refereix aquest articlet és com a mínim vint anys anterior.