L’adéu de Bartomeu Marí

Bartomeu Marí ha decidit acomiadar-se de la direcció del MACBA, després de la polèmica de La bèstia i el sobirà, i ha exposat les 86 obres adquirides per la col·lecció permanent del museu durant els últims 3 anys, juntament amb obres que ja pertanyien al MACBA. Les obres es presenten sota el títol de “Desitjos i Necessitats. Noves incorporacions a la Col·lecció MACBA”. La mostra tanca un capítol del museu i és un reflex de l’ideari artístic i de les línies d’interès que Marí ha anat desenvolupant durant els últims anys.

L’exposició

“Per a mi la col·lecció d’un museu és el codi genètic de la institució, el que explica d’on véns i on vas”, explica Marí. L’exposició sintetitza, en diferents sales, vuit grups d’obres —independentment del seu recorregut cronològic habitual— que abasten un ventall de més de sis dècades. “Desitjos i necessitats” desplega un inventari de qüestions que il·lustren l’arc infinit de possibilitats entre la urgència del desig i l’imperatiu de la necessitat.

Dins les grans obres trobem artistes altament rellevants del nostre patrimoni artístic contemporani i que pertanyen a quatre generacions diferents. Artistes com Richard Hamilton, John Baldessari, Alan Sekula o Marcel Broodthaers es mostren juntament amb nous valors del context català com Octavi Comeron, Mireia Sallarès, o Patricia Dauder. I la construcció d’una modernitat alternativa provinent del nord d’Àfrica i l’Orient Mitjà amb artistes com Ali Cherri o Wael Shawky conviu amb els “clàssics” del MACBA: Gego, Dieter Roth, Joan Brossa, entre d’altres.

“Desitjos i Necessitats” és una mostra dedicada a la memòria de Richard Hamilton, de qui pertany l’obra del museu Growth and form, la reconstrucció d’una exposició que l’artista va fer el 1951. Hamilton va ser un artista sempre molt proper a Catalunya i al MACBA i que, segons Marí, és un dels autors més importants per entendre l’art del segle XX i part del segle XXI. “Va ser algú d’una gran generositat i d’un gran suport a les idees i activitats d’aquest museu”, diu Marí.

El títol de l’exposició s’inspira en l’obra de Laurence Miller de l’any 2009 que està present a una de les parets de l’atri del museu i que parla de la nostra relació amb els objectes i sobretot de la manera com considerem l’art entre allò que desitgem, allò que volem i allò que necessitem per viure.

La col·lecció

El conjunt d’obres de la col·lecció MACBA sumen gairebé 6.000 ítems amb un valor econòmic de 65 milions d’euros. Totes aquestes obres són una mostra de la tasca que fa la Fundació MACBA, una institució privada sense ànim de lucre que té la missió de crear un fons d’art per al museu. Per dur a terme aquesta tasca, la Fundació demana aportacions a persones i empreses. Aquestes donen suport per comprar i adquirir obres d’una manera generosa i desinteressada perquè creuen que la cultura vertebra la nostra societat i consideren que cal crear un patrimoni perquè les futures generacions comprenguin el present.

“Una col·lecció d’art contemporani dedicada a l’interès públic s’ha d’alimentar constantment: mai no s’acaba, mai no s’esgota i és infinitament imperfecta”, diu Marí. Gràcies a la gestió públicoprivada, les obres d’art no han deixat d’entrar a la col·lecció del museu, fins i tot en plena crisi, gràcies a les múltiples aportacions de la societat civil representada per la Fundació MACBA.

Durant aquests anys la Fundació ha construït un patrimoni de 1.675 obres que han estat escollides per cada director que ha tingut el museu. La propietat d’aquestes obres d’art es reparteix entre alguns dels membres del Consorci MACBA (l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i la Fundació MACBA).

Per dur a terme el procés d’adquisició d’obres, cap membre del patronat, cap empresa ni cap persona que col·labori amb la Fundació MACBA participa en cap decisió artística. “Les decisions artístiques d’adquisicions d’obres i d’exposicions són únicament responsabilitat del director del museu”, explica Ainhoa Grandes, directora de la Fundació MACBA. Aquestes obres passen per un comitè assessor internacional que valora i ajuda a filtrar les adquisicions, donacions i dipòsits. “És un procés molt transparent i no hi entra res que no hagi passat per tot aquest procés”, assegura Grandes.

Les adquisicions es fan segons tres criteris que s’han mantingut invariables al llarg de la història del museu: la qualitat de les obres, l’oportunitat que suposen a l’hora d’integrar-les a la col·lecció del museu i que funcionin com a estímul a la creació. Seguint aquests criteris, el museu ha pogut incorporar gran obres d’artistes cabdals, fent especial atenció als artistes catalans. També ha alimentat les avantguardes de la segona meitat del segle XX, sobretot durant els anys 60 i 70 —que és el nucli fonamental de les col·leccions del museu— tant en el context català com internacional. Marí també ha remarcat que, en un moment de trencament i d’una potent innovació, el MACBA sempre ha prestat una atenció fonamental als artistes en els estadis primerencs de la seva carrera.

La Fundació també s’implica a dur a terme activitats on el museu no arriba: patrocini d’exposicions (com el projecte del Gran Vidre), patrocini de programes educatius, programes de formació de professorat, beques escolars, programes d’accessibilitat, entre d’altres.

El llegat

De la seva etapa com a director Bartomeu Marí ha destacat l’enfortiment i el desenvolupament de l’element patrimonial del museu. Durant el seu mandat el museu ha adquirit i incorporat obres d’art i ha obert la dinàmica patrimonial documental, on el MACBA s’ha convertit en un dels centres pioners al món amb el tractament d’arxius i ha esdevingut una de les institucions que treballa més bé la relació entre les obres d’art, els documents, la formació i l’exposició. Això ha permès que diferents artistes i familiars, com les filles de Xavier Miserachs, la Fundació Joan Brossa o Maria Lluïsa Borràs, confiessin en el museu a l’hora de dipositar obres importants.

Marí també ha agraït a diversos artistes com Octavi Comeron, Lluís Claramunt o Alberto Solsona la seva ajuda a enriquir el patrimoni públic del MACBA durant els últims anys: “Els artistes han estat molt generosos, així com les entitats d’aquesta ciutat, que també han ajudat en aquest sentit”.

Tot i que els anys que li ha tocat dirigir el museu han estat anys d’encongiment econòmic, el director ha remarcat que ha sabut mantenir i fer créixer el nombre de visitants, així com el nombre d’ingressos propis, i ha mantingut col·laboracions internacionals amb museus de primera qualitat. Enfront de la latent crisi econòmica “vam tenir l’actitud de dir: no ens resignem a fer-nos petits, volem créixer i volem jugar un paper més important a la ciutat”, assevera Marí i destaca l’increment exponencial de l’impacte de les activitats educatives, així com el fet d’haver donat una nova llum dins de les exposicions al llenguatge de l’arquitectura i el disseny.

Marí també ha assenyalat que durant els últims anys s’ha acabat de parlar del tall cronològic entre el MNAC (Museu Nacional d’Art de Catalunya) i el MACBA. Això ha afavorit “un camí de col·laboracions entre els dos museus molt positiu que ens fa guanyar a tots”, ha afirmat el director.

D’altra banda Marí ha reconegut que li hauria agradat produir molta més literatura historiogràfica sobre l’art contemporani: “Hem mantingut una qualitat amb les publicacions del museu fabulosa, però m’hauria agradat avui poder deixar un tros de biblioteca una mica més farcit amb reflexions, aportacions de caràcter historiogràfic, sobre els moments importants de l’art contemporani a Catalunya, en relació amb l’art internacional i d’altres aspectes que estan apartats del focus d’atenció”. També fer un ús més intensiu i més visible dels espais nous del Convent dels Àngels i de la Plaça dels Àngels. I fer sortir el MACBA de les parets dels seus edificis i tractar de treballar amb projectes i artistes que tinguessin més impacte social.

Això però ja ho deixa a les mans del futur nou director, que espera que sigui “brillant i creatiu” i assegura que disposarà d’un equip excel·lent per dur a terme totes aquelles tasques que li quedin per fer al MACBA.

[VIDEO] Ainhoa Grandes: l’admiració per John Baldessari

Hem convidat Ainhoa Grandes, directora de la Fundació MACBA, a triar una de les peces que s’exposen en aquesta nova exposició. Grandes ha declarat la seva admiració incondicional per l’obra de John Baldessari en aquest vídeo que ha gravat Noemí Roset.