Juan Diego Flórez i la natura

El tenor peruà Juan Diego Flórez va actuar en el marc del Festival Jardins de Pedralbes amb la soprano Joyce El-Khoury i l'Arts Symphony Ensemble.

El passat dimarts 14 de juny vam tenir el privilegi de sentir el tenor peruà Juan Diego Flórez envoltats de naturalesa i sota les estrelles. Va ser en el marc del Festival Jardins de Pedralbes, juntament amb la soprano Joyce El-Khoury i acompanyats per l’Arts Symphony Ensemble sota la direcció de Guillermo García Calvo.

Juan Diego Flórez

Vam poder tornar a veure Juan Diego Flórez a Barcelona, aquesta vegada però, en un ambient molt diferent del que ens té acostumats: distès, estiuenc i desimbolt. Només entrar al recinte dels Jardins de Pedralbes, se sentia com el so de l’aigua de les fonts es barrejava amb la veu i l’arpa del concert que s’havia organitzat per fer boca pel recital. S’anticipaven algunes de les variants que veuríem envers els recitals en les sales de concerts habituals: la microfonia i amplificació per l’orquestra i els cantants, els paisatges sonors de l’exterior, les vistes i les olors serien elements amb presència durant la nit.

La primera part del concert va estar formada per música francesa, començant amb la “Farandole” de L’Arlésienne de Bizet, interpretada amb energia i concisió. Seguidament es va donar pas a la música de Roméo et Juliette de Gounod, amb “Ah! Lève-toi, soleil!” amb la que Flórez ens va recordar a l’instant la seva musicalitat i tècnica indiscutibles, guiant-nos per una intensificació vocal progressiva que va culminar amb un esclat fantàstic. A més a més va mostrar la seva capacitat per fer un ús molt intel·ligent del micròfon per emfatitzar alguns aspecte del seu instrument, com per exemple els greus sorprenents. El format del recital va alliberar el cantant d’un paper determinat. Sabíem doncs que al llarg del vespre el veuríem gaudint de la música a títol personal. Seguidament Joyce El-Khoury es va presentar amb una energia sorprenent i una veu potent i gruixuda interpretant “Je veux vivre”.

Després del repertori francès l’orquestra va marcar l’inici de la part dedicada a Verdi amb l’obertura de La Forza del Destino. Amb aquest repertori l’exhibició del tenor va ser encara més intensa vocal i artísticament, i va semblar que El-Khoury mostrava un amalgama més ampli en les dinàmiques i elements expressius. Tot i així va fer una actuació molt efusiva, descompensant en certa manera la delicadesa i cura amb la qual el peruà construïa la música. No obstant això, va semblar que entre els dos hi havia una entesa i cordialitat molt boniques, que es van fer paleses en les petites dramatitzacions de les peces que cantaven.

La segona part del concert també va estar dedicada a la música italiana, aquesta vegada, però, amb peces de Leoncavallo, Tosti, Eduardo di Capua, Mascagni, Puccini, Donizetti i altra vegada Verdi. Flórez va lluir els seus greus, compaginant-los amb energia i una dicció fantàstica. Hi va haver moments certament hipnòtics com l’”Intermezzode la Cavalleria Rusticana i “Una Furtiva Lagrima”, en la que la veu del tenor ens va fer sentir l’amor i esperança de Nemorino dins nostre. En la primera part havíem vist molta qualitat i havíem gaudit però en aquesta segona la música va ser especialment brillant.

El punt més festiu i sorprenent del vespre però, va arribar amb els bisos, que es van encetar amb un “O Mio Babbino Caromolt líric, amb què El-Khoury va tornar a mostrar unes dinàmiques admirables. Seguidament Flórez va cantar El Día que me Quieras de Carlos Gardel, en la que vam poder-lo sentir cantar amb el seu accent peruà i un caràcter molt diferent, que ens va donar la sensació de poder conèixer una faceta més de la seva manera de viure la música. La tercera peça la va descriure com un Popurrí de canciones latinoamericanas pa bailar y gozar, convidant a la gent “no sentirse tímidos”. Festiu, sensual i estiuenc, el tenor va cantar acompanyat d’una orquestra que es va adaptar a la perfecció a aquest canvi d’estil.

Guillermo García Calvo, director madrileny amb una trajectòria espectacular, va dirigir fent una mostra d’adequació, musicalitat i bon gust. Amb una gestualitat mesurada va crear els decorats musicals perfectes per els lluïments dels dos solistes, propiciant a la vegada la bona comunicació entre ells. En les peces íntegrament orquestrals l’Arts Symphony Ensemble va fer una actuació potent i amb presència. Tot i algun desajust esporàdic va oferir una interpretació neta, concisa, eficient i molt respectuosa les veus dels cantants. Així doncs, aquell vespre vam poder gaudir d’una conciliació exemplar entre bona música, festivitat i naturalesa.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació