Joves, target impossible?

9.03.2017

Els passats 23 i 24 de febrer, les dinovenes Jornades de Museus i Educació del Museu Marítim de Barcelona convidaven a qüestionar-se quines i com són les relacions de “la cultura” amb els joves. Mireia Mayolas, animadora incombustible d’aquestes trobades que enguany han reunit un centenar de participants, ha fet coincidir reflexions, anàlisis i experiències singulars al voltant del que es considera potser el públic més difícil: els joves.

MACBA i CCCB programa Habitació 1418, espai dirigit i coordinat per l’artista Fito Conesa.
Jornades Joves, target impossible? Museu Marítim, Barcelona, Febrer 2017.

Què s’ofereix específicament als adolescents i als joves des dels equipaments culturals? Com s’atenen les expectatives d’una part de la població en el seu trànsit de ser públic captiu (amb l’escola, la família, les associacions…) a ser individus autònoms davant dels oferiments culturals?

Si la pressió dels mercats empeny a la segmentació dels públics perquè facilita la classificació de productes i missatges, és comprensible que els joves puguin resultar impossibles o esmunyedissos en l’àmbit del que comunament s’entén per cultura (amb la c majúscula o minúscula indistintament). Una de les raons és que les franges d’edat que identifiquen els joves són mòbils i canvien segons els temps i els contextos, una altra pot ser que fins i tot en anàlisis de dades tant completes com les que ofereix l’estudi encomanat pel CoNCA La participació cultural de la joventut catalana (2001-2105), la manera com es pregunta condiciona enormement les respostes, posant al descobert l’esquerda entre allò que s’opina i allò que es fa, tal i com comentà el mateix Antonio Ariño, catedràtic de Sociologia i autor de l’estudi juntament amb Ramon Llopis, en la primera de les Jornades del Marítim.

Entre l’abundant informació que l’estudi aporta, resulta curiós que “assistir a concerts de música clàssica” i “visitar museus i exposicions”, des d’una perspectiva intergeneracional tinguin una significació cultural coincident.

També es fan evidents tant l’impacte de la crisi econòmico-financera en les pràctiques culturals dels joves, com també el de les canviants tecnologies de la comunicació, que en mans dels joves -els principals experts- apunten noves percepcions i expressions de la cultura junt a noves oportunitats derivades de les tensions entre cultura estàtica i cultura virtual.

“La cultura sempre és un problema de poder” va assenyalar Antonio Ariño, i la pervivència de les desigualtats culturals es manifesta també en els mecanismes que imposen significats, els que perpetuen la identificació o l’exclusió de determinades pràctiques o els que bloquegen el capital cultural fins i tot sota consignes de “democratització cultural”.

És per aquestes raons que cal revisar de dalt a baix els models d’estudi, els tipus d’instruments més adequats per conèixer els joves. Probablement la metodologia derivada de l’escolta atenta, l’observació i el diàleg sigui més útil que l’utillatge de l’anàlisi dels mercats.

És des d’aquesta perspectiva – ciutadania e comptes de clientela-, que les diverses experiències que es van presentar tenen en comú un principi que de tan obvi, corre el perill d’esdevenir un sobreentès: el patrimoni (arts escèniques, visuals, plàstiques, escrites, materials o immaterials …) és de tots, també dels joves. I sense aquesta divisa molt clara no es poden comprendre iniciatives que obren els espais, els continguts i l’atenció per posar-los a l’abast i en mans dels joves. Tal i com va dir Charo Garaigorta d’Artium. Centro Museo Vasco de arte Contemporáneo és per raons de responsabilitat que els gestors públics estan obligats a desenvolupar programes per i amb els joves.

Les Jornades han posat en contacte professionals dels camps de la cultura, l’educació i la joventut i s’han presentat iniciatives tan diverses com La Fontana, espai jove municipal, exemples estimulants com Habitació 1418 Macba i CCCB que partint de la identitat dels equipaments obren les seves portes a activitats especials gestionades per joves de 14 a 18 anys, o les accions del jove Museu d’Art de Cerdanyola de vinculació amb els estudiants d’arts de l’entorn, la creació d’ ORIGEN, app per a públic jove Museu de les Aigües o l’impressionant Young People’s Programme National Portrait Gallery que des de fa deu anys ha empoderat els joves a partir de les possibilitats d’una col·lecció de retrats. No va faltar el Consell de la Joventut de Barcelona que aglutina el potent teixit associatiu de joves de la ciutat tal i com va explicar Oriol Nicolau el seu president.

Des de l’any 1995, la trajectòria de les Jornades del Marítim, promogudes des de l’àrea d’Educació i Activitats, ve a ser una crònica de les inquietuds i curiositats que han orientat el treball dels professionals de la museologia, la gestió cultural, l’estudi, les empreses de serveis i professors de tots els nivells. Des d’aquesta mateixa àrea que l’any passat va guanyar el premi de l’Associació de Museòlegs de Catalunya com a millor projecte, també s’han programat i dissenyat exposicions com ara Atureu el vaixell: els atacs de la marina mercant espanyola durant la Primera Guerra Mundial[i], Rumb a la creativitat[ii], Vaixells de joguina 1870-1939[iii], per citar-ne algunes.

Des de sempre, les Jornades del Marítim s’han autofinançat a partir de les inscripcions, no han disposat de pressupost especial. Tot i les limitacions, són un dels referents imprescindibles en la voluntat de millora i innovació culturals per i amb tots els públics.

 

[i] Del 18 de febrer al 23 de setembre de 2016

[ii] Sobre un projecte educatiu entorn la pictoescritura, oberta del 3 de maig al 5 de juny de 2016

[iii] Del 20 de maig de 2016 al 12 de març de 2017