Joseph Hirt, l’Enric Marco americà

25.06.2016

No fa gaire parlàvem de la irrupció d’Enric Marco al Festival MOT. Marco havia donat durant anys un fals testimoni, assegurant alà on anava que era un supervivent de l’Holocaust. Aquest català de més de noranta anys és un cas patològic, però tampoc és únic al món, com hem sabut aquest cap de setmana.

Joseph Hirt | Photograph: Suzette Wenger/LNP Media Group Inc

Joseph Hirt | Photograph: Suzette Wenger/LNP Media Group Inc

Joseph Hirt, un home de Pennsylvania de 86 anys, que havia sostingut durant dècades que era un supervivent d’Auschwitz i que hava conegut el doctor nazi Joseph Mengele, ha confessat que tot era una fabricació.

En una carta publicada en un diari local de Pennsylvania, Hirt es disculpava públicament pel mal que hagi pogut causar amb el seu fals testimoni. “No vaig ser presoner d’Auschwitz. No he pretès mai de minimitzar ni d’eclipsar els fets reals que van passar de veritat amb la meva impostura”. I ha afegit: “M’he equivocat. I demano perdó. Em vaig proposar de fer tot el que estigués al meu abast perquè no s’oblidés el que havia succeït a Auschwitz”.

Segons informa The Guardian, “durant anys Hirt va donar xerrades arreu sobre la seva experiència personal durant la Segona Guerra Mundial. En el seu relat explicava la fugida real de la seva família jueva, que va deixar Polònia per traslladar-se a Belgrad, però també explicava que els nazis el van detenir per deportar-lo a Auschwitz, on suposadament va conèixer Mengele, el metge de les SS que torturava els presos del camp de concentració. Hirt explicava sempre que es va poder escapar escapolint-se per sota els fils electrificats d’Auschwitz.

També solia amenitzar el seu relat amb anècdotes sucoses. Explicava que havia vist en persona Adolf Hitler en el mateix moment que havia fet un desaire a Jesse Owens durant els Jocs Olímpics de Berlín del 1936, i que havia conegut Eleanor Roosevelt i el mateix Owens en arribar als Estats Units.

En la seva carta, Hirt es justifica al·legant que la història i l’horror dels camps podria caure en l’oblit, sobretot ara que Auschwitz s’ha convertit en una destinació turística i que es corre el perill de banalitzar l’Holocaust. “La negació flagrant i la ignorància de la veritat em van impulsar a mantenir viva la memòria dels camps”, afirma Hirt. “Em vaig equivocar de mig a mig, posant en risc la veritat que pretenia compartir”.

Desemmascarat per un professor d’història

Fa pocs mesos un professor d’història de Nova York, Andrew Ride, va començar a sospitar que la història de Hirt no quadrava i va desemmascarar la seva impostura, punt per punt.

Els noms de les víctimes dels camps de concentració es poden consultar en un directori públic, i el nom de Hirst no apareixia a la llista d’Auschwitz, ni de cap altre camp. En la seva carta, Hirt admet que s’havia tatuat amb el número que havia portat a l’avantbraç Primo Levi, autor de Si això és un home, títol fundacional de la literatura concentracionària. Hirt ha aclarit que tatuant-se el número de Levi no pretenia apropiar-se de la seva identitat, sinó “incorporar el seu símbol per mantenir-ne viu el record”.

Reid també va detectar que la seva suposada fugida del camp tampoc encaixava amb els registres d’Auschwitz, ja que Mengele hi va arribar en una data posterior a la de la suposada fugida de Hirt. Tampoc quadraven les dates. L’any 1936, Hirt era un nen polonès de sis anys i era molt improbable que pogués trobar-se prop de Hitler durant els Jocs Olímpics de Berlín.

“Que quedi clar. Jo no sóc un negacionista” ha dit Reid en una carta en què explica que la persona que li va donar la primer feina va ser justament un supervivent dels camps. “És en bona part per honorar la seva memòria i també per la preservació de la veritat sobre el que van patir vuit milions de persones que m’he imposat a tasca de desemmascarar la impostura del senyor Hirt”, ha escrit Reid.

Hirt no és el primer ni l’únic cas de fabricació o exageració d’una història relacionada amb els camps. A banda d’Enric Marco, el polonès Herman Rosenblat va tergiversar les seves memòries l’any 1993. Els historiadors temen que personatges com Hirt o Rosenblat puguin donar munició als negacionistes que no es creuen que Hitler exterminés sis milions de jueus.