Josep Sala i Cullell: “La catàstrofe generacional s’agreuja”

1.12.2014

Un any després de publicar l’article “La generació T ens ha arruïnat”, en què denunciava la Generació Tap (1945-64), una gereració que va accedir molt aviat a quotes de poder i ha trigat molt a abandonar-les,  obstruint així el relleu generacional al nostre país. Ara Josep Sala i Cullell hi torna amb una nova entrada al seu blog, Des del fiord, aquesta vegada per denunciar la situació insostenible en què viu la generació dels joves anomenats millenials, nascuts entre el 1982 i el 2000. Sembla inevitablement catastròfic: la crisi generacional s’agreuja.

Manifestació jove

Josep Sala i Cullell (Girona, 1978) és llicenciat en ciències ambientals per la Universitat de Girona (2000). De 2001 a 2006 va treballar com a consultor ambiental autònom, fent projectes per a entitats locals i privats. El 2006 va fer les maletes i va emigrar cap a Trondheim, Noruega. Des de 2007 és professor de batxillerat a l’institut de Byåsen. Sala i Cullell ha deixat els carrers de la seva Girona natal pels boscos i els fiords de Noruega; i ha aparcat la defensa del paisatge català per dedicar-se a la seva vocació pedagògica. “A cavall entre dos països, vull trobar el millor de l’un i de l’altre”, explica a la presentació del seu blog.

En el seu primer article, que ja vam recollir a Núvol, Sala i Cullell feia una comparació entre les edats dels polítics catalans, espanyols i noruecs. L’exercici va servir per fer una constatació: la gran majoria de polítics de Catalunya i Espanya són molt més vells que els ministres i consellers noruecs. Al seu nou article, Josep parla dels relleus generacionals a la política espanyola: “Joan Carles I (76 anys) va abdicar en Felip VI (46), Alfredo Pérez Rubalcaba (63) va ser substituït per Pedro Sánchez (42) al capdavant del PSOE, i Cayo Lara (62) sembla que deixa pas a Alberto Garzón (29) a IU”. També esmenta les morts d’Emilo Botín i Isidoro Álvarez. Malgrat tots aquests canvis “continuem sense ministres ni consellers menors de 40, no hi ha hagut canvis significatius als mitjans, l’economia, l’empresa, les universitats o les tertúlies d’en Cuní. Però la dada que vull destacar de la Generació T és que s’està jubilant massivament”, diu Josep.

Segons Sala i Cullell, les noves generacions van a la deriva: “Cada cop hi ha més jubilats i aquests cobren més, i alhora cada cop hi ha menys treballadors, que també guanyen menys. I aquest segon grup ha de pagar les pensions dels primers. Una bomba de rellotgeria que cap polític està disposat a afrontar”.

Entre els membres de la Generació X (1965-1981) hi ha els que han pogut mantenir el nivell heretat i els que han caigut rotundament de classe social, “N’hi ha que tenen una feina estable que els durarà, i n’hi ha que han anat a parar a l’economia submergida com a única sortida per exercir el seu ofici, o per esquivar deutes i embargaments”, afirma Sala i Cullell. Ara bé, els que ho tenen realment pelut són els millennials (1982-2000), que afronten una situació veritablement crítica: “L’atur, els contractes escombraries i els lloguers altíssims han estès la pobresa entre els joves, mentre que la gent gran és ara mateix el grup més sòlid econòmicament”.

El diagnòstic de Josep Sala és claríssim: o es redreça la situació dels millennials o ens aboquem inevitablement a la catàstrofe generacional.

Podeu llegir l’article complet aquí.