“Com hem arribat fins aquí?” es pregunta Josep M. Muñoz a L’Avenç

3.05.2016

Ja ha sortit el número de maig de L’Avenç, i se centra en la problemàtica social i política actual. James Meek capgira el mite de Robin Hood; Josep M. Muñoz se centra en la problemàtica Catalunya-Espanya, que també interessava a Pierre Vilar, autor sobre el qual es publicarà un llibre de manera imminent, escrit per Rosa Congost (n’hi ha una mostra a la revista). L’entrevista del mes és amb el director del TNC, Xavier Albertí. Aquestes, i més coses que expliquem tot seguit, són les que trobareu al nou número.

El nou número de L’Avenç, el 423, ja és al carrer, i té la problemàtica social i política actual com a fil conductor. En primer lloc, el novel·lista i periodista anglès James Meek mostra com en el discurs polític s’ha capgirat el mite de Robin Hood. Els rics que miren de pagar menys impostos volen passar ara per les víctimes d’un robatori a mans dels sectors que reben subsidis públics: “Els més rics i poderosos d’Europa, Australàsia i Amèrica del Nord han capgirat el mite en benefici seu. En aquesta versió de Robin Hood, els pobres tradicionals -els aturats, els discapacitats, els refugiats- se’ls ha posat a la casella conceptual on solien ser els rics”. Meek, autor de cinc novel·les, ofereix un article extens que furga en algunes de les qüestions i els debats més actuals.

Errol Flynn interpreta el paper de Robin Hood a la pel·lícula 'Les aventures de Robin Hood' (1938), dirigida per Michael Curtiz i William Keighley.

Errol Flynn interpreta el paper de Robin Hood a la pel·lícula ‘Les aventures de Robin Hood’ (1938), dirigida per Michael Curtiz i William Keighley.

En aquesta mateixa línia, o més exactament en una direcció política, Josep M. Muñoz exposa, en forma de sis notes condensades i sistematitzades, des d’una perspectiva històrica, reflexions sobre la relació Catalunya-Espanya; Muñoz pretén emmarcar les seves aportacions en la falta de representació política per part de les institucions espanyoles. Va poder exposar-les i debatre-les aquest passat 25 d’abril a la llibreria Alibri, juntament amb Jordi Amat. L’editorial d’aquest mes, de fet, aborda la discussió generada pel manifest Koiné, firmat pel grup homònim i presentat a la Universitat de Barcelona. Un manifest que porta data de l’octubre passat i que s’intitula “Per un veritable procés de Normalització Lingüística a la Catalunya independent”. L’editorial titlla les reaccions al manifest de “desproporcionades respecte a la seva entitat real”, i considera el manifest desproveït d’una argumentació mínima i sòlida.

La darrera pedra de la secció “Focus” és un avançament editorial: el d’una carta que l’historiador Pierre Vilar envià a un amic castellà l’any 1939. L’hem adjuntat perquè d’aquí a ben poc publicarem el llibre Les lliçons d’història. El jove Pierre Vilar (1924-1939), de Rosa Congost, un llibre en què la historiadora analitza en profunditat i de manera extensa els anys de formació del que ha estat un dels màxims exponents de la història d’aquest país. Durant el període de la guerra civil, Vilar ja havia perfilat força el que acabaria sent, al cap de 25 anys, la seva tesi doctoral, considerada la seva obra principal: Catalunya dins l’Espanya moderna.

Soledad Bengoechea i Ricard Desola ofereixen les línies “El genocidi armeni, cent anys després”. Una pel·lícula de Robert Guédiguin, recent, reviu el genocidi perpetrat pels turcs ara fa cent anys, i els autors l’estudien. Simona Škrabec reporta la trobada que el PEN Internacional va organitzar el març passat a Johannesburg, titulada “Diàleg amb el món”, que ens serveix, sobretot, per entrar en contacte amb la situació que viu la república de Sud-àfrica. Una crònica en primera persona, narrada sense distància. Genís Barnosell analitza dos llibres sobre el passat medieval i la unitat espanyola: En l’horitzó de la història ibèrica, de Rafael Narbona, i La formació nacional de Catalunya i el fet identitari dels catalans (785-1410), de Stefano M. Cingolani.

L'historiador Pierre Vilar, objecte d'estudi del llibre de publicació imminent 'Les lliçons d'història, de Rosa Congost.

L’historiador Pierre Vilar, objecte d’estudi del llibre de publicació imminent ‘Les lliçons d’història, de Rosa Congost.

L’entrevista aquest mes és al director artístic del Teatre Nacional de Catalunya, Xavier Albertí. Mal que des del 2012 sigui el director del TNC, Albertí de fet va estudiar música i composició. En aquesta entrevista, extensa, com és costum, lluny de les aproximacions escarides que acostumen a prodominar, se’ns ofereix un Albertí obert i disposat a parlar, de to sincer, proper. El resultat és una entrevista que ressegueix la trajectòria personal i professional de Xavier Albertí de manera prou profunda, i en alguns moments incisiva.

A “Mirador”, a l’apartat de ressenyes culturals, hi trobem Vicenç Pagès Jordà disseccionant el segon llibre d’Edmund de Waal, L’or blanc, un llibre que s’acosta a la tradició asiàtica per la seva combinació de saviesa i sensualitat. Lluís Muntada fa una lectura del darrer llibre de Joan Todó, col·laborador de L’Avenç, Lladres, publicat per laBreu. Fet a partir de diversos encàrrecs, el llibre està format a partir de contes publicats al llarg d’un temps a diversos mitjans. I tot i això presenta una unitat poc discutible i una prosa “on s’entrecreuen un realisme sobri i la desfiguració de la pròpia fantasia”, segons Muntada: la ratificació d’una veu narrativa potent.

Reblen el clau Joan Todó, que ressenya Hollister 5320 de Daniel Palomeras; Imma Merino, que parla del llibre Homes com nosaltres, d’Emilio Lussu, publicat per L’Avenç; el llibre que el director Francesco Rosi va portar a la pantalla amb l’adaptació intitulada Uomini contro (les trinxeres de la Primera Gran Guerra. El Corso. Itàlia. 1916…) i Joaquim Rabaseda, que ens parla de música amb un article ple de curiositats, de dades interessants: “la descoberta moderna del clavicèmbal va obrir un camí a l’especialització dels pianistes que trobaven un jaciment a les entranyes de l’instrument”…

Podeu fer un cop d’ull al número clicant aquí. Us recordem que la revista es distribueix a quioscos i llibreries i la podeu comprar en paper aquí, o bé en la versió digital aquí i aquí. Si us hi voleu subscriure, per només 58 € l’any, cliqueu aquí.