Josafat: tocant el cel…

Aquest vespre s’estrena Josafat, el primer musical produït pel Teatre Municipal de Girona, amb entrades exhaurides i repetició de funció demà diumenge 23. Ja hi ha lligades actuacions a d’altres escenaris catalans.

Direcció: Joan Solana i Figueras · Dramatúrgia: Josep Pujol i Coll · Música: Marc Timón i Barceló · Ajudant de direcció: Mariona Callís · Repartiment: Xavier Ribera-Vall, Marc Pujol, Judith Tobella Cor: Laia Alsina, Maria Cirici, Antoni Font, Ferran Frauca, Laia Frigolé i David Mauricio.

El director del Teatre Municipal de Girona, Jep Sánchez, va definir aquesta programació teatral que ‘la més emotiva’ perquè, a més de ‘Josafat’, es representa un altre  musical sobre la primera dona sindicalista catalana i una obra dedicada a la immigració.

L’alcalde de Girona, Carles Puigdemont, ha va explicar que “es manté la prularitat de formats i una exquisida sensibilitat per a que tots els públic hi tinguin cabuda en els espectacle que es podran veure en el Teatre Municipal de Girona, segons va informar en un comunicat.

‘Josafat’ és una de les joies del modernisme català. El text, escrit per Prudenci Bertrana l’any 1906, està ambientat a la ciutat de Girona i, sobretot, a la seva catedral. Sensual, fosca, moderna i amb passions extremes, en més de cent any encara ningú havia musicat aquesta novel·la, malgrat que compta amb tots aquests elements. 140 actors i actrius van optar a algun paper.

Josep Pujol: dramatúrgia

Marta Díez· Com va adaptar el llibre a una obra de gènere musical? Tenint en compte que hi havia un canvi de gènere i un canvi de segle?

JP·Bertrana m’ho posava fàcil, perquè Josafat és una narració de passions agosarades i personatges extrems, i tot això funciona molt bé en el musical, però em vaig prendre algunes llibertats, com fer créixer molt el personatge de Pepona i, sobretot, incloure a Bertrana dins la seva pròpia història. Respecte del segon canvi, la gran qüestió era comprendre perquè Josafat encara ens interroga, què té de clàssic, a banda de la seva llengua esplèndida. I aprofitar-ho.

MD· Li va costar molt trobar els actors? Què els exigia al càsting?

JP·Vaig participar al càsting obert que va convocar el Teatre Municipal de Girona, però tenia clar que el meu paper quedava en segon terme respecte el director de l’obra i el de la música, els qui haurien de treballar frec a frec amb els actors-cantants. Evidentment que els vaig donar la meva opinió, però en cas de dubtes -que n’hi va haver- vaig preferir que la decisió final fos més al seu gust.

A Josafat hi ha personatges que gosen, que s’atreveixen a anar als extrems fins més allà del que és convenient, o lícit, o convencional. Gosen Fineta, i Josafat, i el mateix Bertrana en reconèixer el monstre proper i explicar-lo. ¿Per què Josafat i, sobretot, per què Josafat avui? Amb en Joan Solana no volíem fer una restauració arqueològica d’una novel·la modernista: un clàssic només ho és per la seva capacitat de generar respostes al nostre avui. En aquesta denúncia dels límits, en l’individu que assumeix el risc del plaer, Josafat és contemporània. I la música de Marc Timón, interpretada per deu cantants i catorze músics, dóna una versemblança fascinant a una història de passions en tensió, dels qui gosen gosar.”

Pujol s’encarregarà de donar vida al mateix Prudenci Bertrana. Al cor hi haurà Laia Frigolé, Laia Alsina, Antoni Font, Ferran Frauca i David Mauricio. L’equip de ‘Josafat’ es completa amb Andreu Badi a la coreografia, Quim Paredes als audiovisuals, Iu Gironès com a responsable d’escenografia i vestuari, Jordi Llongueras al capdavant de la il·luminació, Jordi de la Torre com a coordinador tècnic, Su Hernández de regidora, Jordi Rutés s’encarrega del disseny de so, Marta Fluvià és la productora executiva i la producció és del Teatre Municipal de Girona.
Marc Timón Barceló : compositor

MT·“Fa uns dies que estic sentint pell de gallina, papallones a l’estómac… des de fa una setmana, assajant el “Josafat” amb l’orquestra, mil sentiments apareixen a flor de pell i fan que sigui una de les experiències més meravelloses de la meva vida. El 1988, quan amb 8 anys vaig veure “Mar i Cel”, vaig quedar impressionat per la màgia de la música. No pensava que després de 26 anys podria engendrar i formar part d’aquesta màgia. La màgia de dirigir música dins un teatre a les fosques, de tenir veus que enlairen les teves melodies al teu voltant, de veure actor i actrius en comunió amb tu per mostrar passions que passen en aquella història… I la màgia dels músics de l’orquestra que, a banda  de ser brutals tècnicament, han entès la música, el tema de cada personatge, i estan sabent com reflectir-ho. Són dies únics i d’una emoció interna tan gran que esperem saber transmetre-la tan intensament com la sentim al públic que avui i demà omplirà el Teatre Municipal de Girona. Les entrades estan esgotades de fa fies i això ens anima a pensar que, de ben segur aquests tres dies d’estrena de “JOSAFAT” només són l’inici del viatge.” 

Xavier –Ribera Vall, tenor

Marta Díez· Amb la teva llarga trajectòria en el teatre i en el musical, t’esperaves participar en un de producció pròpia?

XRV·Tal com estan els temps on s’inverteix tan poc en cultura ni se m’ hagués passat pel cap que es pogués arriscar en un projecte tant gran. És un mèrit i una alegria per a tots que sorgeixi aquesta iniciativa des del Teatre Municipal de Girona i del Ajuntament.

MD· Havies llegit anteriorment Josafat? Què et sembla el seu personatge? Haguessis preferit no interpretar-lo per algun motiu? O bé interpretar algun altre personatge?

XRV·No havia llegit la novel·la i el personatge em sembla una meravella igual que l’obra de Bertrana. Evidentment de Fineta o Pepona no hagués pogut adaptar-me….

MD· T’ha estat fàcil posar-te en la pell del personatge? T’està agradant interpretar Josafat?

XRV·És un personatge complexe i m’ha costat molt,  té un registre que mai havia desenvolupat tant interpretativament com física.  Amb això l’ajuda d’en Joan Solana i tot el seu equip ha estat capital. Esperem que JOSAFAT tingui llarga vida. La que una obra de la seva qualitat mereix!

MD· Tens algunes característiques comunes amb Josafat?

XRV·Suposo que tots en la vida ens movem entre termes semblants a la luxúria i l’ira…i això ens posa en conflicte amb el nostre criteri moral.

 

Marc Pujol

Marta Díez· Havies llegit el Josafat abans d’interpretar-lo?

MP·L’havia llegit com a lectura obligatòria a primària. Em va sorprendre moltíssim saber que es faria una adaptació per un musical. Joan Solana i Josep Pujol han fet una feina fantàstica en la direcció i l’adaptació. L’adaptació és més que original, talment com la feina d’en Marc Simón en la composició.

MD· Com va ser el procés de descoberta de Bertrana?

Vaig coincidir en la seva manera de pensar i sentir. Solana em va ajudar amb la seva identificació. He trobat  molts punts comuns, ésser amant de la natura, el seu punt rebel, no cercar la facilitat econòmica per damunt de tots, etc..

Judith Tobella Muntanyà

Marta Díez · La més jove de l’equip! Et tracten diferent per aquest motiu?

JTM·Com a ‘jove’ l’avantatge és treballar amb persones que duen ja llarga trajectòria en el món de les arts escèniques. La seva experiència és una ampli aprenentatge per mi. Tot i les diferències d’edats, el tracte és, evidentment, el mateix per cada membre de l’equip.

MD · Què creus que el jurat va veure en tu alhora d’escollir-te com a personatge destacat?

JTM·És complicat. Sempre hi intervenen molts factors. Recordo que m’havia llegit la novel·la i la duia dins una carpeta i s’hi van fixar. Punt positiu! L’agilitat vocal i habilitats d’adaptació al que demanaven, la similitud física entre jo i la descripció que fa Prudenci Bertrana de Fineta, i la voluntat seriosa de treball hi van jugar.

MD· Després d’aquesta experiència, continuaràs formant-te en el món del Teatre Musical?

JTM·M’he format fins ara i la formació continua. Hi ha molts mestres i moltes tècniques que m’interessen. Formar-me en aquest camp em fa sentir desperta i connectada amb el meu ser i amb les persones que m’envolten.

Laia Frigolé · Cor · Soprano

Marta Díez · Et sents molt estranya , acostumada normalment a un altre gènere (de tipus més líric i sacre) i canviar al gènere musical?

LF·No, perquè fa anys que faig teatre i òpera i el musical és un gènere, que tot i ser força nou per mi, no està massa allunyat d’aquests altres. Sí que és veritat que sobretot amb Ensemble Méridien he cantat més música barroca, i els meus estudis han estat força orientats cap al món del cant històric, però tot forma part del món del cant en un sentit ampli i sempre m’ha agradat explorar. A més, l’any passat ja vaig fer un tastet amb el Cantània, on feia el personatge protagonista, una nena, i era una mena de musical en petit format (del que vam fer més de 30 representacions!). I allà cantava, parlava i ballava durant una hora seguida!

MD· Què has après d’aquest tipus de repertori? Avantatges? Inconvenients? S’adiu al teu tipus de registre?

LF· En el cas de Josafat, es tracta d’un musical tirant a “clàssic”, en el sentit que està més a prop de l’opereta que del món del pop… I la part que canto, com que en Marc Timón (compositor de JOSAFAT) em coneix, és la més aguda del cor. Això té avantatges i inconvenients: gairebé em veig obligada a cantar-ho de manera lírica (a causa de la tessitura). Això vol dir que no està tan allunyat del que normalment faig vocalment, tot i que, és clar, això també vol dir que em permet experimentar menys a nivell vocal. També m’agrada i m’interessa molt el treball escènic, ja que com a cantant no sempre pots participar en produccions tan grans, amb vestuari, escenografia, etc. I un musical d’aquestes característiques ho permet. En aquest sentit, estic aprenent i gaudint-ho molt. A més, hi ha un equip molt divers i molt ric, i la música és preciosa i difícil, tot un repte.