Jordi Sellas desautoritza Bibiana Ballbè

5.12.2013

Avui Teresa Sesé recull a La Vanguardia unes declaracions de Jordi Sellas, director general de Promoció i Cooperació Cultural, en què desautoritza Bibiana Ballbè, comissària d’un nou centre de creativitat al Centre d’Arts Santa Mònica. Ballbè havia convocat per email a un centenar d’artistes pel dia 17 de gener a una festa d’inauguració del nou centre de creativitat que havia de durar des de les 10 del matí fons a les 10 de la nit. Les declaracions de Sellas han fet reflotar la discussió sobre el cas Bibiana que va suscitar l’article de Joan M. Minguet publicat a Núvol, Bibiana com a símptoma o la cultura de la riota.

 

Jordi Sellas. © Ariana Nalda

 

“Gràcies per convidarme al vostre projecte, però no hi participaré. Em sembla, francament, un gest sense contingut”, va ser la resposta breu de Francesc Torres. Altres artistes que van mostrar la seva disconformitat a participar en l’esdeveniment inaugural van ser Montserrat Soto, Mireia Sallarès, Núria Güell o Ignasi Aballí, que consideren que una festa plantejada de la manera com ho estava podria considerar-se un exercici d’aparador en un moment de crisi econòmica important on els artistes tenen problemes per cobrar i on cada cop hi ha menys centres públics on exposar.

“M’he sentit ofès perquè en aquest email se m’ha etiquetat com a creador de l’avui i, lamentablement, ni vull ser disruptiu, trencador, ni influir ni tenir cap projecte sòlid ni estar al capdamunt de la cresta de la onada”, va dir dies enrere David Bestué en un debat organitzat a través del web de l’Associació Catalana de Crítics d’Art, remarcant que tot sovint es confon els conceptes ‘cultura’ i ‘entreteniment’. Joan M. Minguet Batllori, president de l’Associació Catalana de Crítics d’Art, va escriure fa temps a Núvol una columna d’opinió on alertava sobre els perills i conseqüències de banalitzar la cultura.

 

 

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

3 Comentaris
  1. No sé ben be qui hi ha darrere de la festeta, però en fi. La figura de la Diana és massa controvertida com per convertir-la en emissora, és de sentit comú.

  2. Subscric del tot el comentari d’Isabel Sucunza al seu blog:
    http://firstswimminglesson.blogspot.com.es/

    dissabte 7 de desembre de 2013

    Miren: cojan la conferencia que Jordi Sellas, Director General de Creació i Empreses Culturals de la Generalitat, pronunció en el Ateneu hace unos meses, digiéranla y verán que acaban cagando exactamente la fiesta que Bibiana Ballbè estaba preparando para enero en el Santa Mònica. Porque, a ver, ¿qué parte de aquel discurso no entendieron? ¿La de alguien responsable de parte de la política cultural de un gobierno que reconoce no sentirse cómodo hablando delante de la gente de la Cultura o la que hablaba de Sak Noel como una especie de genio incomprendido? Es que no hay más que estar un poco atentos: aquella conferencia se titulaba “Cultures disruptives” y el mail de la Ballbè -o de quien quiera que se los escriba- lo que buscaba era precisamente eso: artistas disruptivos; y, entiéndanme, no tengo nada en contra de la disrupción como no tenía nada en contra de las sinergias hasta que alguien decidió coger el término y ponerlo al servicio de sus absurdos intereses falsamente filantrópicos o, lo que debería ser lo mismo, que ya sabemos que no lo es: políticos.

    Lo que no puede ser es que ahora Sellas denuncie lo de la Ballbè como una extralimitación suya y sólo suya; que se ha “excedido claramente en sus responsabilidades”, dice, como si las responsabilidades cuando te ponen a dedo a realizar un trabajo concreto se las inventara uno; y que “no ha entendido lo que significa trabajar en una institución pública”, como si la Ballbè no llevara años trabajando en una de ésas.

    En serio, escuchen la conferencia de Sellas; yo la pedí al mail de prensa del Ateneu Barcelonès y me la mandaron en seguida: está todo ahí. Verán que, si la Ballbè tenía un encargo, ese encargo era hacer fiestas como esta que proponía que, al final, es una de las cosas que sabe hacer la Ballbè. Échenle también un vistazo a los vídeos de aquel mes de residencia que tuvo en el hotel Omm; está todo documentado: ella hace lo que hace y por eso la pusieron donde la pusieron; Sellas hace lo que hace, por eso lo han puesto también; y, vayan subiendo, Mascarell hace lo que hace también.

    ¿Ya han llegado arriba? Bueno, pues ya saben de dónde viene todo. Ahora, a pedir responsabilidades (que las irresponsabilidades ya se las están dando todas sin pedirlas), porque lo que es coherencia, mucha, mucha, está claro que no se les puede pedir.

  3. La Teresa Sesé s’està cobrint de glòria convertint les pàgines de cultura en una barreja de l'”Hola i “El Jueves”. Va pispant tweets i ella soleta, amb els amics que té al darrera i que han dissenyat l’estratègia més sexista i covard que recordo en l’àmbit cultural, ha creat “un cas Ballbè” (quin ridícul) en connivència amb els interessos de La Vanguardia. Allò més trist és que manipula: la majoria dels artistes van acceptar i no es tractava pas d’una “festa” en el sentit de “vida loca”. Volen fer creure a la gent que la Ballbè farà alguna cosa més que fer uns vídeos simpàtics. Tot plegat mostra el nivell de la cultura d’aquest país. Si volen atacar al Mascarell què tinguin els nassos d’anar directament a per ell. De debò a algú que diu defensar la cultura li interessa amb qui es fica al llit la Ballbè? Algú recorda aquestes faccions posar el crit en el cel quan l’anterior director del centre va ser endollat pel seu germà, un alt càrrec d’ICV? Si t’endollen i ets home cap problema, però si ets dona i t’agrada fer el boig. A més, qui són ells per dir què es o no és cultura? Tot plegat em sembla una campanya bruta que fa servir la Tesé i LV (i el seu atac també indirecte contra el diari ARA). A la noia no li han donat ni un dia de gràcia. Visca el periodisme cultura a base de tuits i brometes ofensives. Visca el periodisme que equilibra les fonts i dóna veu a tothom. Visca el periodisme venjatiu.