Jordi Nopca és Jeffrey Beaumont

25.11.2014

El jurat del premi Documenta, format per Pau Vidal, Marina Espasa, Jesús Cartañà, Josep Cots i Eugènia Broggi, reunit a Barcelona el 25 de novembre de 2014, ha decidit premiar per unanimitat el recull de contes Puja a casa, de Jeffrey Beaumont, que un cop oberta la plica ha resultat ser Jordi Nopca. El jurat vol destacar-ne la prosa quirúrgica, la intenció literària i els tocs d’humor per retratar el món de la parella dins d’un context contemporani en què els personatges pateixen els estralls de la crisi econòmica i la desorientació vital. L’obra es publicarà a L’Altra Editorial durant el mes de març de 2015.

 

Jordi Nopca | Foto: Ester Andorrà.

Jordi Nopca | Foto: Ester Andorrà.

Qui és Jordi Nopca?

Jordi Nopca (Barcelona, 1983) és periodista, escriptor i traductor, actual redactor de l’Ara i coordinador de l’Ara Llegim. Va estudiar Periodisme i Teoria de la Literatura i Literatura Comparada. Des del 2006 ha publicat articles per a Mondosonoro,Benzina, Sortim, Què fem?, Go Mag i Time Out Barcelona. L’any 2012 va publicar la seva primera novel·la, El talent (Labreu Edicions), on narrava les vivències d’una jove parella que viatjava a Lisboa amb un prototip robat que podia detectar el talent literari. Per l’autor, la novel·la, escrita cinc anys abans de la seva publicació, «s’havia de situar en un moment anterior a la crisi, que ha suposat un desmantellament progressiu d’il·lusions, mentre que aquesta novel·la és preil·lusiones perdudes». El 2013 va rebre el II Memorial Pere Rodeja, atorgat pel Gremi de Llibreters, per «oferir als lectors una mirada àmplia, innovadora i completa de la realitat literària del nostre país» amb els seus treballs periodístics.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

2 Comentaris
  1. Acabo de saber que t’han premiat amb el Documenta. Ho celebro, et felicito i ja espero que arribi el mes de març per llegir els teus contes. Estic convençut que em sorprendran pel teu enginy i, sobretot, pel talent literari que acumules.
    Visca!

  2. És sempre curiosa aquestes confluències que hi ha entre crítics literaris, premis, editorials i escriptors. Us imagineu que els mateixos jugadors de futbol fessin també de periodistes esportius? O, ocasionalment, d’àrbitres? En el món literari tot es barreja. El mateix passa a la música, on hi ha periodistes musicals que surten a tot arreu pontificant i, a la vegada, fan de mànager d’alguns dels grups que recomanen… Algú que s’ho mirés de fora es posaria les mans al cap.